Art de ben menjar


Avui torno al català, per parlar d'un llibre de cuina que te la meva mare, i que espero heretar en un futur ben llunyà, es diu "Art de ben Menjar", es del 1929 i el van fer dues germanes, Adriana i Sara Aldabert.

Em sobta també, al tenir el llibre en les meves mans, que en la primera pàgina hi és la dedicatòria signada, de les germanes Aldabert (de les dues) al meu avi, el pare de la meva mare, Lluís Canivell, qui entenc que va ser l'encarregat de comprar el llibre, encara que l'us el fes la meva avia materna. I dic l'us perquè es veu un llibre força utilitzat, i un llibre de cuina utilitzat és un llibre tacat, i més si aquest te ja més de 80 anys, que es diu enseguida.

A la primera pàgina es pot llegir:

"Llibre català de cuyna. Entrepassades, sopes, salses, ous, entrants variats, pexos, carns, viram y caça, verdures, pastisseria"

El de casa meva, és la tercera edició, i data del 1.925. El va fer la impremta "La Renaixensa" de Barcelona, que estava o està al carrer Xuclà, 13, interior, com resa el llibre.

El llibre te 248 pàgines, amb un bon índex per trobar fàcilment les receptes. Aquestes no estant molt detallades, s'entén que va destinat a cuiners i cuineres un xic avançats, res de pesos, poca informació dels temps de cocció i evidentment cap temperatura.

Te, ni mes ni menys, que 15 receptes de bacallà (transcric literalment): "a la viscaina, altre bacallà a la viscaina, bacallà gallech, ab sanfayna, a la catalana, ab romesco, ab motllo, ab mongetes seques, ab patates, ab salsa mayonesa, ofegat, ab llet, a la Parisenca, a la Portuguesa i a la llauna."

Sense ser, ni de ben lluny, historiador ni lingüista, entenc que el català normatiu no passava pels seus millors moments en aquells temps, però les dues germanes van voler escriure'l en aquesta llengua nostra. Llegir-lo ara és una veritable delícia. Us transcric aquí tot seguit, una de les receptes, copiant fil per randa, (lletra per lletra) el que llegeixo, per que pugueu veure lo curiós de la manera d'escriure'l.

Us poso doncs una recepta:
Bacallà a la catalana, segons el llibre Art de ben menjar.


"Se fa fregir el bacallà enfarinat. A la cassola s'hi fa un sofregit de ceba trinxada, tomàtech y un pols de farina, afeginthi l'aygua necessaria y sal. Quan bull s'hi tiren un parell de lliures de pèsols y quant aquests són a mig coure s'hi agrega el bacallà y trossos d'escarxofa que ja's tindràn fregits. Un quart abans de servir-se s'hi posaràn tres ous durs partit per la meitat."


És doncs evident que l'excel·lència de la cuina catalana be de lluny.


Para los que leéis el blog, y no entendéis el catalán, este post tiene trozos realmente difíciles de traducir, pero que perderían todo el interés al traducirlos, probad de utilizar el traductor de google, para el resto del texto, si os interesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada