Ara Singapur Sling

Soc subscriptor del diari Ara, de la versió premium digital, que permet llegir el diari des de l'IPAD (versió per cert molt ben resolta) i des de la Web.

En el format paper em costa llegir un diari nou, i a diari no tinc temps de llegir res en paper. Això sembla un joc de paraules.

Quan compro diaris en paper és alguns dissabtes i tots els diumenges. En aquest casos compro El Pais i casi sempre també La Vanguardia son molts anys fent-ho així, per canviar ara de format, ordre, colors i tipus de lletra.


M'agrada com escriuen i el temes que tracten, molts dels que ho fan a L'Ara, potser perquè son una mica la meva generació, gent al voltant dels 40. Tinc que dir que alguns m'han començat a agradar solament després de llegir-los assíduament, ja que abans en tertúlies TV i altres fòrums no hem feien massa gràcia, però escriuen força be, i és el que demano i el que busco quan es tracta de llegir. Entre aquests està
Empar Moliner, que te una columna (mes a mes de una entrada a la WikiPedia), que molts dies és una delícia.

L'
article d'avui (ja ahir) m'ha semblat genial, el títol ben triat "Publicitat encoberta" parla dels còctels, dels que em confesso un absolut indocumentat. M'ha fet gracia quan entre els que posa com a clàssics, parla del Singapur Sling, que vaig tenir l'oportunitat de tastar a Singapur, ara fa un any. El model de Cocteleria participativa del que parla a l'article que te el nou Dry Martini de Javier de las Muelas (aquí la publi). Em sembla genial, i realment no veig l'hora de provar-lo. En cap cas tinc la fita de convertir-me en un expert en còctels, solament per tenir l'oportunitat d'aprendre alguna cosa mes, i gaudir de l'aprenentatge.

Per cert, deixeu-me dir, que Singapore Airlines t'ofereix un Singapur Sling, quan voles amb ells en turista cap a Singapur (que va ser el meu cas) , no es gran cosa, i en cap cas és comparable al que et poden servir al Hotel Raffles, però ells comencen a fer marca ja abans d'arribar a la ciutat estat.

Un cop a Singapur, quan agafes un taxi, el taxista et pregunta si has volat en Singapore Airlines, i quan dius que si, et recorden (o et passen per la cara) que és la millor companyia del mon, fent una vegada més marca.


No li he sentit dir mai res bo a ningú de per aquí, sobre Ibèria o de Spanair, i creieu-me, que tot això es començar a dir-ho, no hi ha tanta diferència entre aquestes companyies. La diferència és segurament poc més que un còctel, i un dèficit de chovinisme, diria que malaltís que tenim per aquestes terres.

La foto és del Singapur Sling que hem vaig prendre volant a Singapur amb Singapore Airlines. 14 hores.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada