Daus de tonyina

Aquest post més que d'una recepta parla d'un producte.

A les botigues de Congelats La Sirena, venen unes bosses de daus de tonyina fresca (evidentment congelada), amb un tall molt vistós.

He de dir que no tinc cap relació amb aquesta marca, i que no m'agraden tots els seus productes.

Els daus en qüestió, a nivell de qualitat en la meva opinió no són el màxim (els posaria un 6 del 0 al 10), però sí que són molt fàcils d'utilitzar, tenen un bon preu, i sobretot és molt còmode tenir-los preparats al congelador.

O sigui (per explicar-me millor), si un dia ve Ferran Adrià a sopar a casa meva, impressionat per aquest el nostre blog i amb ganes de conèixer la meva visió de la gastronomia, per dir alguna bestiesa, no utilitzaria aquesta tonyina; però si es presenta un amic per sorpresa, i no he preparat res, puc sortir-me'n airós amb aquesta tonyina, que està a la banqueta del congelador esperant una oportunitat.

En termes futbolístics no seria un Messi, sinó més aviat, un Gudjohnsen. Jo el que faig és d'una bossa de daus de tonyina (o de dues depenent de quants siguem a dinar) separo els blocs més bonics dels menys bonics, com algunes cantonades o alguns blocs menys uniformes.

Els més bonics els utilitzo, per a preparacions com la de la foto, la tonyina poc feta amb una mica de sal maldon i acompanyats d'unes tires de mongetes verdes bullides només 10 minuts, i un bon raig d'un bon oli d'oliva al conjunt.

Els trossos més lletjos, els guardo i preparo un altre dia un Marmitako, que és molt fàcil de fer i permet múltiples variacions. No us poso la recepta, perquè podeu trobar-ne 200 de millors simplement posant la paraula Marmitako al google.