Mermelada d'albercocs.

 Costa trobar albercocs boncs, amb l'aroma dels d'abans ja és del tot impossibe. L'altre dia en vag comprar uns prou bons, i vaig fer mermelada. He adaptat als meus gustos una recepta que tenia apuntada. Us la deixo, ens surten uns 3 pots dels de mermelada, jeje

Ingredients:

- 1 kg d’albercocs

- 500 gr de sucre

- Suc d’una llimona

- 1 branca de canyella

- 1 pell de llimona


Preparació:


Rentem els albercocs, els hi traiem el pinyol, els pesem i tallem en 6ens i els posem a una cassola, que pogui anar al foc.


Afegim el sucre, la meitat en pes que de fruita, i ho reguem amb el suc d'una llimona, i deixem reposar 2 hores, remenant de quan en quan en fred. Veureu que la fruita anirà desprenent el seu suc, el sucre s’anirà desfent, i ens quedarà la fruita amb bastant suc espeset. 


És l’hora d’encendre el foc, no massa fort, i afegim la branca de canyella i la pell de llimona, si no voleu que es noten massa els aromes, podeu esperar a posar-los en els últims 20 minuts. Cal anar remenant de tant en tant perque no s'agafi. A mi no m'agrada triturar-la, en aquest temps queda bastant desfeta. La tenim en total 30-40 minuts, si la deixeu més espessará més. 


Quan tenim la melmelada ja al nostre gust, podeu fer la prova deixant-ne refredar una mica, per veure si ja està prou espessa, perque quan està freda s’espesseix.


Després ja solament queda posar-la en pots de vidre esterelitzats si la voleu conservar molt, sino nevera i la mengeu en les seguents setmanes.


Omplim els pots, que haurem bullit 10 minuts, els tapem bé i els fem bullir 10 minuts coberts d’aigua per fer el buit. Hi ha qui no els bull i els deixa refredar cap per a ball, també per fer el buit, per traure’n l’aire que pugui haver-hi dins.

Tarta Formatge en Air Fryer

Deixo aquí per tenir-la a ma, la recepta de la Tarta formatge, estil de la Viña, feta en porcions individuals en Air Fryer, en el meu cas en la Xiami.

Ingredients

  • 280 gr Formatge crema, és a dir Philadelphia.
  • 2 Ous.
  • 150 ml de Nata de cuina.
  • 110 gr. de sucre.
  • 10 gr de Farina. (si solament 10 gr.)

Es bat tot be, en unes barilles o minipimer, hi ha qui posa els ous un a un, però jo ho he fet a lo bruto i ha quedat perfecte.

En el meu cas, l'he posat en 4 moldes estil flam gran individials que casualment cabien perfecte els 4 a l'Air Fryer. A la foto en falta un que ja ens haviem fotut, en el tast inicial.

Temps de cocció 30 minuts a 160 graus. Així queda ben feta, i puja bastant, no ompliu molt els recipients. Si la voleu menys feta, probeu a baixar una mica el temps.

Si la feu en un molde més gran, pujeu el temps de cocció (fins 35 o 40 minuts), i podeu posar més quantitat de ingredients, calculeu-ho tot per exemple per a 3 ous. Agafeu un excel i feu les proporcions.


Crema de xocolata Creo

El motiu inicial i diria que final d'aquest blog era tenir les receptes que m'agraden a ma, per accedir-hi des d'on vulgues i quan vulgues.

  • 225g Avellanes torrades
  • 300g Xocolata Creo ratllada de vainilla o canyella
  • 7 cullerades soperes d’oli d'oliva verge extra, (oli de gira-sol en la recepta original)
més d'oli si està massa espès. No sempre cal aplicar lo de "Les coses clares i el xocolate espès." Podeu també barrejar una mica d'Oli d'oliva i una mica de girasol.

En aquest cas poso la recepta de la crema de xocolate (en tortosí no diem xocolata) Creo, per disposar d'ella. Poso aquí l'enllaç a la web dels Xocolates Creo de Tortosa, i a la recepta que tenen al seu blog. https://xococreo.com/crema-de-xocolate-creo-i-avellanes-bonissima/

La reescric aquí per adaptar-la una mica al meu gust, jo la faré amb Oli d'oliva per donar-li un rotllo de Xocolata amb pa, oli i sal. Com en aquesta entrada, d'aquest blog nostre, https://3o4aldia.blogspot.com/2006/02/pa-amb-oli-xocolata-i-sal.html 

Ingredients

Preparació

Triturem tots els ingredients, fins aconseguir la consistència i la textura que volem, afegim una mica

Per acabar, ho servim en un pot que ens sigui cómode, com per exemple un de Nutella, jeje.

Nachos de cigrons

Aquesta recepta l'he treta del llibre “La cuina dels llegums” de la Fundació Alícia.


Ingredients

  • 250 gr. de farina de cigrons
  • 80 ml. d'aigua calenta
  • 60 ml. d'oli d'oliva
  • 1 culleradeta de impulsor (llevat Royal)
  • 1 cullereda d'espècies
  • Sal

Preparació

En un bol, posem la farina, el llevat, l'oli, la sal i el pebre i barregeu-ho bé fins a aconseguir una massa homogènia, podeu fer servir les mans (bé netes).

Després afegim l'aigua calenta i treballem la massa fins que formi una pasta compacta però flexible.

Col·loquem la massa entre dos papers de forn, i l'estirem amb l'ajuda d'un corró ben fi. La deixem refredar a la nevera perquè aconsegueixi una bona consistència, no menys de 30 minuts.

Retirem el paper de forn de la part superior, i empolvorem amb les espècies i la sal. Podem pressionar una mica la massa amb les mans o amb el corró, per fixar bé les espècies a la massa. 

Tallem la massa en triangles (com els nachos) amb un ganivet, o de qualsevol altra manera que ens agradi.

Col·loquem els trossos, triangles quadrats o tires, sobre una safata de forn folrada amb paper de forn i ho enfornem 12 minuts a 175 º.

Deixem refredar abans de servir-ho.

Mazamorra

Veig aquesta recepta al Comidista. La còpio aquí per tenir-la a mà, idea fundacional d'aquest el nostre Blog, tenir les receptes a mà. 

He fet Ajoblanco aquest estiu després de molt de temps sense fer-ho, és un gran plat i així que faré aquesta "versió" La Mazamorra. 

La foto que acompanya aquest post és d'un ajoblanc que vaig fer fa almenys 15 anys, entenc que ha de quedar molt més espes.

Per entendre el plat, podem dirt que la Mazamorra és a l'Ajobanco el que el Salmorejo és al Gazpacho.


Ingredients (per a 4 persones)

  • 100 g d'ametlla crua
  • 75 g d'ametlla torrada (o ametlla crua passada per la paella fins que agafi color)
  • 75 g d'ametlla fregida (o ametlla crua passada per la paella amb oli)
  • 150 g de molla de pa tipus telera
  • 90 g d'AOVE picual
  • 400 ml d'aigua
  • 10 g d'all (un trosset petit)
  • 10 g de sal
  • 30 g de vinagre reserva
  • 60 g de poma tipus granny smith pelada

Preparació

Piquem l'all a trossos grans i el posem en aigua amb vinagre perquè perdi força, uns 10 minuts serà suficient.

Pelem la poma i la posem en una batedora amb el pa, la sal, l'all, el vinagre i les ametlles.

Donem una mica com la batedora, i després a potència mínima, afegim l'oli a poc a poc perquè lligui com una maionesa. Hi afegim l'aigua (400 ml) fins a obtenir una crema.

Deixem reposar la mazamorra a la nevera perquè es refredi i els sabors es barregin bé, idealment tota una nit.

Ho podem acompanyar amb ou dur picadet, olives negres, pa fregit, ametlles salades, panses, daus de pernil o el que es vulgui.

Baba Ganush - Mutabal - Humus d'albergínies

Li podem dir Baba Ganush, Mutabal, crema d'albergínies o inclús Humus d'albergínies, la idea es que és molt fàcil de fer i està molt bo. 

Ingredients per a unes 4 Persones

  • 4 albergínies negres
  • 1 llimona
  • 80 gr. de Tahina
  • 1 ceba tendra
  • 2 tomàquets d'amanida
  • Julivert
  • Diferents tipus de pa a gust.
  • Bastonets de verdures (crudites)

Preparació

Partim per la meitat longitudinalment les albergínies, i els fem talls diagonalment perquè es coguin millor i més ràpid.

Posem les albergínies a una safata, 40 minuts al forn precalfat a uns 200 graus. Una vegada cuites, les deixem refredar una mica i trèiem la carn de les albergínies sense trencar la pell, va be fer-ho amb una cullera. Reservem la carn a un colador, perquè tregui una part dels seus sucs (poden ser un xic amargants).

Tallem ben petits els tomàquets, si estan pelats millor però no es necessari. Fem el mateix amb una ceba tendra. Piquem julivert a ganivet, al gust (en les receptes originals s'en posa bastant).

Per acabar xafem be les albergínies i les barregem en un bol amb el suc d'una llimona i 80 gr. de tahina, rectifiquem de sal i pebre.

Posem al fons d'un plat la pasta d'albergínies que ja seria el Babaganuix, i li posem per sobre el tomàquet, la ceba i el julivert reservats i un bon rajolí d'oli d'oliva. Podem posar-li unes "aulivetes" negres i ho acompanyem d'uns picos, uns crackers, uns triangles de pa de pita, uns bastonets de pa, crudites etc. per anar sucant i degustant aquest gran plat.

Vichyssoise de pebrots escalibats

Feia molt que no cuinava la vichyssoise de pebrots escalibats, tenia moltes ganes de fer-la i degustar-la, és genial

Ingredients:
  • 7 tomàquets vermells
  • 100 gr. de sucre
  • 1 kg. de pebrots vermells
  • 125 cl. d'oli d'oliva
  • 25 cl. vinagre de xerès
  • 1/2 l d'aigua
  • 125 cl de nata líquida
  • sal i pebre

Preparació:
Per començar rostim els pebrots al forn (molt millor si els podeu rostir en una barbacoa o similar, encara que al forn queden molt bé). Els untem d'oli, i al forn fort 180 graus 20-30 minuts, depèn del forn, dels pebrots etc., és a dir que aneu mirant. Quan estan fets la pell es deixa anar fàcilment.
Mentrestant, talleu els tomàquets per la meitat i els col·loqueu en una safata per al forn. Els amaniu amb sucre per sobre, pebre negre i un rajolí d'oli. S'han de deixar confitar al forn a uns 100 graus durant una hora o una hora i mitja, en el meu cas al final he pujat el forn fins a 150 graus perquè després d'una hora estaven com abans.

A continuació, cal pelar els pebrots i tallar-los a tires.
Després els triturem, juntament amb els tomàquets confitats, la nata i l'aigua. Jo a casa meva ho he fet amb la Thermomix perquè m'ha quedat una crema molt fina que després de rectificar de sal, l'he passat pel colador xinès per treure les pells del tomàquet i les que poguessin quedar del pebrot, ia la nevera durant almenys una hora.

Per acabar, hi afegim el vinagre i l'oli i la remenem bé.
Per decorar jo li he posat un dibuixet amb una mica de nata, també se'l pot posar una mica de pa fregit, o mil altres coses.

Avui Gofres

Ja fa uns 10 anys que tinc una gofrera de ferro, de les que van directament al foc, m'encanta.
Aquest matí hem fet gofres, deixo aquí els ingredients perquè han sortit molt bé, per a aquestes quantitats surten uns 10-12 fofres dels grassonets. La recepta és simple, barrejar bé tots els ingredients, abocar la pasta a la gofrera, tenir-la ben calenta amb una mica de mantega perquè no s'enganxin els gofres, i un minut per cada part.


Ingredients

  • 300 g de farina.
  • ½ litre de llet.
  • 70 g de sucre.
  • 100 g de mantega.
  • 2 ous.
  • 1 sobre de llevat Royal.
  • Una mica de sal.

Preparació
La preparació no te cap secret, mesclar be els ingredients, menys la mantega que la utilitzem per posar a la grofera i evitar que es peguin.
Temps? aneu provant. Cada grofera és un mon i si és com la meva a foc, ja son moltes variables a tenir en compte.

Flamets "Tocinillo del cielo"

Tinc alguns llibres de cuina a casa meva que no recordo d'on han sortit. Entre ells el llibre “L'Art de la Cuina Espanyola” d'Alicia Ríos i Lourdes March. Tinc l'edició patrocinada pel BBVA. El disseny tira una mica enrere, les fotos són millorables, però hi ha moltes receptes tradicionals que segur que valen la pena. (la pena de patir el disseny i les fotos del llibre)


Entre elles vull portar aquí, per tenir-la sempre a mà, la recepta dels "Tocinillos de Cielo", que he vist que en català els podem anomenat Flamets, millor que porquets de cel. 

A més a més de la recepta, explica al llibre tambè una mica de la seva història. Sembla que aquestes postres llamineres, ve de la part de Jerez, on s'utilitzaven grans quantitats de clares d'ou batudes per clarificar els vins de la regió. Amb els rovells les monges van inventar aquest fantàstic dolç. Sense més la recepta.


Ingredients (per a 6-8 persones)

  • 12 rovells d'ou
  • 1 ou sencer
  • 500 gr. de sucre
  • 400 ml d'aigua

Preparació
Poseu en un cassó a foc lent el sucre amb l'aigua, i ho deixeu bullir 10 minuts. Després ho deixem refredar. Obtindrem un almívar líquid però amb cert gruix.
Fem un caramel líquid i el posem al fons dels recipents, bé sigui en un motlle únic per després porcionar o en diversos individuals.


Preescalfem el forn a 150 graus.
Batem els 12 rovells d'ou amb l'ou sencer, i els passem per un colador fi, abocant-los sobre l'almívar fred, remenem bé.

Aboquem la barreja al/els motlles, tapem amb paper d'alumini, i posem al bany Maria amb el forn suau (150 graus) durant 30 minuts aproximadament.

Passat el temps, provem si ja està cuit, punxant amb una agulla gruixuda que han de sortir neta. Només queda deixar refredar, desemmotllar i servir.

Coca de Trampó.

Després d'haver viscut a meitat dels anys 90, casi 3 anys a Itàlia, m'agrada molt la pizza, però les coques que es fan a Catalunya, València i les Illes, m'agraden més, perquè porten un ingredient que per mi és clau en la cuina: la memòria, els records. Per això les olors, els sabors, us/ens transporten en el temps d'una manera màgica,
Aquesta coca és una versió de la típica Coca de Trampó mallorquina, però tambè recorda al Coc de tomata que es fa pel sur de Catalunya i el nord de Castellò.


Ingredients
  • 60 cl. d'oli d'oliva
  • 70 cl. de cervesa suau
  • 200 gr. Farina (una mica a ull la que entri
  • 1 carbassó
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba gran
  • 1 tomàquet madur
  • Sal i pebre

Evidentment les verdures al vostre aire, això si és molt important tallar-les petites perquè es coguin bé.
Amb aquestes quantitats surt una coca gran com la base duna safata de forn, a partir daquí matemàtiques.


Preparació 

Comencem fent la massa, que és el que potser té una mica més de dificultat en aquesta recepta, però no tingueu por que aquesta és mínima.

Poseu la cervesa i l'oli, un pessic de sal i afegiu-hi la meitat de la farina, remeneu-ho bé, i aneu-hi afegint farina fins que s'obtingui una massa homogènia i que es pot treballar bé amb les mans, ja ho teniu. La massa encara que no s'ha d'enganxar a les mans ha de quedar oliosa.

Deixem reposar una mica la massa, però no gaire o farà crosta.

Mentrestant, tallem les verdures, ben fines, en brunoisse, com més petites siguin millor es couran.

Quines verdures poso?, doncs no hi hauria de faltar, ceba, tomàquet, pebrot, carbassó, però hi caben moltes més verdures.

Posem totes les verdures, en un bol, les salpebrem i les posem un rajolí d'oli, barregem bé i les deixem reposar una estona, aquest pas és important. 

Quan la massa ja hagi reposat 30 minuts, l'estirem bé sobre paper de forn. Amb les mides que us he donat, podeu fer una coca de la mida d'una safata de forn, estireu bé amb un corró fins a obtenir aquesta mida.

Sobre la massa, que ja us conve que estigui sobre la safata del forn, poseu les verdures ben repartides. Solament caldran 25-30 minuts al forn a 200 graus, i ja ho tenim. Evidentment el temps en aquest tipus de cuina no és algo exacte, aneu mirant. 

Arròs blanc amb Thermomix

Mai vaig pensar que faria un arròs amb la Thermomix, però aquesta “recepta” que poso avui aquí és ideal per a un arròs de guarnició, queda molt bé i no t'has de preocupar per res, ja que controlem quantitats temps i temperatura.

L'objectiu de posar aquesta recepta al Blog és que així la tinc a mà (quantitats, velocitats, temperatura), que és una mica l'objectiu constitucional del nostre bloc.


Ingredients

  • 50 gr. d'oli d'oliva
  • 800 gr. d'aigua
  • 350 gr. d'arròs
  • Una mica de sal al gust
Preparació
Recordeu que per fer-ho utilitzem el cistell de la Thermomix. 
Posem l'oli, l'aigua i la sal i ho barregem una mica, 5 segons a velocitat 6, per exemple.
Posem la cistella dins el got de la Thermomix i fem bullir l'aigua, programant uns 7 minuts, varoma, velocitat 4.

Hi tirem l'arròs dins la cistella, ho podem fer sense obrir la Thermomix a través del forat i programem 13 minuts, varoma, velocitat 4. De tant en tant amb l'espàtula movem una mica l'arròs. Provem i si queda dur ho deixem 2 minuts més.

La idea, el concepte, és que es cou l'arròs dins el cistell de la Thermomix, i com que la velocitat de l'aigua (4) és considerable, va entrant i sortint pels foradets d'aquest, rentant-se contínuament i fent que l'arròs quedi molt solt, molt midó es queda a l'aigua.

Aquest arròs pot servir com a base per a una altra preparació, o simplement com a acompanyament a un mangnific Wok de pollastre i llet de coco.

Tomaquets a la Provençal

Ma mare feia moltes vegades d'acompanyament aquests tomàquets a la provençal, un clàssic de la cuina de la meva família, provençal i diria que de la mundial. Ara cuina molt poc, i les poso aquí per recordar fer-les jo.


Són molt fàcils de fer agafem uns bons tomàquets madurs, si són verds fareu tomàquets verds fregits com a la pel·lícula homònima, de Jon Avet, que van protagonitzar Cathy Bates i Seddica Tandy (que útil és google per als que no tenim memòria).

Partim els tomàquets per la meitat, els afegim all i julivert ben picat per sobre, una mica de sal, un rajolí d'oli, i per sobre de tot abundant pa ratllat. Els fiquem al forn, amb el gratinador, uns 20 minuts a 180 graus, i llestos.
Són ideals per acompanyar, un pit de pollastre a la planxa, un peix soset de règim, o qualsevol altra cosa que se us acudeixi.

Crema d'Alvocat

Ahir per menjar volia fer una semi-guacamole diferent, i vaig pensar a fer-ho triturat, per menjar-ho com una crema.


Sens dubte, no millora l'original. Però és una manera diferent de menjar-lo, com a entrant acompanyat d'una mica de pa torrat, o els clàssics totopos.
Les proporcions, van ser un tomàquet dels grans d'amanida, que ja comencen a estar molt bons ia un bon preu, un alvocat al punt, un rajolí de suc de llimona, un rajolí d'oli d'oliva i una mica de pell de llimona, per refrescar perfumar. 

Ho va posar tot a la Thermomix i li vaig dir canya, per airejar bé la crema i fer-la el més esponjosa possible. Com que encara em quedava molt espessa, vaig afegir-hi una mica d'aigua fins a trobar el gruix que buscava, que no era altre que el d'una crema de verdures.

El que hem dit, bé però com passa gairebé sempre queda lluny de l'original.

Ideas to improve Twitter

I'm writing this post, answering the call of ideas that Twitter launched recently. 

First of all, just to say that I'm twitter's user since the beginnig. Now nobody reads my tweets anymore. I'm an early adopter in most technologies, communications tools and all kind of solutions on Internet. 

In my opinion, one of the main problems on Twitter now, is that most people use it to talk, and just few of them is using it to listen. In order to get more followers, people make the trick consisting in follow people that follows people similar to you, or with similar interests, with the goal of that people will follow you back. 

As Twitter people knows there's tools that helps to unfollow people that don't follow you back, after a few days, helping you with this method. 

This process, create this kind of accounts with 10.000 following and 10.000 followers, and every day there's more accounts of that type. 

I think will be good, to estimate a maximun number of people someone can follow, in my opinion it can be between 200 and 400. More than 400 following, you are not following nobody, and tweets comes to the timelines to be unread. 

Another option for the solution, is to avoid that people can see the accounts someone is following, or the accounts that follow someone. 

Another nice discussion, is about maximum character's length, here you are my proposal: 

To create a "TwitterPlus", that can let to write for example 280 characters (could be more), and people can choose to follow Twitter accounts (classic ones), TwitterPlus accounts or both, at the some time people can use both to publish their tweets. 

Another idea, is to create a "just one sense" twitter accounts type for companies and people that just want to talk, (could be premium accounts). People can follow this just talking accounts, knowing that those accounts are just tweeting ones. On that accounts I suggest people can see the number of followers but not the followers. 

I'm sure I have more ideas, and I will be so happy to share with Twitter team. To work with you would be a dream. 

Thank You 
Victor Verges 
Digital Strategist
Barcelona

Hummus. Una divertida manera de menjar llegums

Fa molt que estic enganxat al Hummus, per sort és una adicció saludable i econòmica.


Amb la Thermomix ho faig en 5 minuts, i als meus fills els agrada, bé a un més que a l'altre, però s'ho mengen força bé. Ara a l'estiu fresquet és un entrant saludable i sobretot fàcil de fer.


La recepta que faig és una barreja de diverses receptes que he anat trobant per diferents webs, he canviat sobretot les proporcions, adaptant-les fins a trobar la que m'agrada a mi. És la següent:


Ingredients

  • 400 gr. de cigrons cuits
  • 1 cullerada sopera de comí mòlt
  • 1 cullerada sopera de Tahina. (pasta de sesam)
  • 1 llimona (mitjana)
  • 60 ml. d'oli d'oliva
  • Un pessic de sal (poca)
Preparació (fàcil, fàcil)
Espremeu la llimona i ratlleu amb el Microplane una mica de pell per decorar i perfumar. 

Intenteu si no bulliu vosaltres els cigrons, que aquest siguin de qualitat, a més qualitat del cigró més qualitat de l'hummus, lògica cartesiana, i ens convé posar l'aigua de cocció (anomenada acuafaba) perque porta moltes proteines. 


Triturem tots els ingredients fins a aconseguir una pasta que no cal que sigui molt fina. A vegades afegeixo tambè una mica de crema de cacahuet. 

Amb la Thermmoix, començo en 5 i pujo progressivament fins a 8, després obro "la màquina" i sota tota la pasta cap al fons amb "la llengua" (entén l'utensili de cuina que rep aquest nom) i torno a donar-li una altra vegada, aprofitant per tastar  i rectificar. Per aconseguir la textura que ens agrada anem tastant i afegint-hi una mica d'aigua, màxim uns 80-100 ml. Provar també ens ajudarà a corregir el punt de sal. I ja tenim la nostra Humus, llest per menjar amb uns palets de pa, de pastanaga, d'api o amb el que se'ns acudeixi. A cullerades també és bo.


Queda una crema d´un color preciós, amb una textura cremosa, el punt d´acidesa i frescor de la llimona, l´aroma a comí i el torrat que ens dóna la Tahina.


Per servir-lo, a mi m'agrada ara ben fresquet, per sobre hi ha qui hi posa una mica d'oli d'oliva i pebre vermell dolç. Jo li poso una mica de ratlladura de llimona.

Blat tendre


M'encanta el blat tendre, el que es troba fàcilment als supermercats, al menys a Barcelona és de la marca Nomen.

Puc dir que és un producte de 10, és fàcil de preparar, pot acompanyar multitud de plats, i es cou en només 10 minuts, ja que això producte 10.

Pels que no l'hagueu utilitzat mai, el blat tendre sap a pasta i sembla arròs. Ho preparo amb una verdures, i el resultat és un plat realment deliciós.

La preparació és molt senzilla, salteu en una paella amb una mica d'oli, mitja ceba tendra, una pastanaga, un carbassó i mitja poma, en aquest ordre. Després afegiu 150 gr de blat tendre, després de bullir-ho uns 10 minuts, seguint les instruccions del fabricant, li doneu 4 voltes i teniu un plat bo i molt sa. Us ho aconsello. A la web del producte de la marca Nomen, hi ha algunes receptes.

El Jardí de les Delícies


Ahir, 23 d'abril de 2014, va morir als 83 anys el poeta Gerard Vergés i Príncep, el cosí germà del meu pare.

Farà uns tres anys, després de llegir un fantàstic recull d'articles que publicava setmanalment al diari Avui, de nom Alfabet per adults, vaig fer un post en aquest blog que feia referència al llibre, a un dels articles del recull, Elogi a les Serves, "aquell fruit humil que ni es compra ni es ven al mercat" i als seus, en aquell moment recents 80 anys.  

Per via d'un amic, Manolo i del meu cosí Carles, el textet que vaig escriure va caure a les seves mans, i em va trucar. Quina vergonya vaig pensar, no estava massa content de com estava escrit, que ho vegi un cuiner és una cosa, però que ho vegi un escriptor al que admires, és una cosa ben diferent. Ell, generós, amb la seva veu a la vegada forta i dolça, em va dir, Víctor m'ha agradat molt el que has escrit. Jo li vaig agrair però li vaig dir que no n'estava massa content, que era massa amable, que no era un text rodó. Ell em va contestar, "Mira, soc massa vell per dir ximpleries" (ell va utilitzar una altra paraula més adient i molt més bonica, que ara no recordo, maleïda memòria), Va seguir, "Si et dic que està be es perquè penso que està be, tens gràcia per escollir les paraules, i el text te frescor, aquestes dues coses no son fàcils. Segueix escrivint." No li vaig fer massa cas, i aquest Blog de menjar i de viure, va anar apagant-se per manca de temps, però sobretot de ganes. 

A partir d'aquell dia, ell tenia el meu mòbil, i em va trucar 3 o 4 cops més per equivocació, buscava a un altra persona, concretament a una editora de Mallorca. Però jo d'una manera egoista, ni a la tercera vegada que li passava, li vaig fer veure que tenia mal apuntat el mòbil, ho va acabar veient ell, i és perquè gaudia molt d'aquells 2 minuts de conversa amb ell. Fins i tot per parlar de temes trivials, com el temps a Tortosa o el creixement dels meus fills, escollia les millors paraules, les més clares i a la vegada les més boniques.     

Recentment ha publicat un llibre, el seu últim recull de poemes, El Jardí de les delícies. Un llibre deliciós (perdoneu la trivialitat, però es que ho és) amb solament 5 poemes, però traduit a l'anglès i al castellà

La meva germana me'l va regalar aquesta Setmana Santa, avançant-se a Sant Jordi i sense saber-ho a la seva mort.

El llibre agafa el títol i el fil, a una de les principals obres de del pintor holadés Hieronymus Bosch, més conegut per aquí com El Bosco, te varies imatges del quadre, com podeu veure a la portada, i un dels poemes porta el nom del pintor.

Del poema L'infern musical, us poso un petit fragment:

No trobareu cap flor sobre cap tomba,
que aquí les semprevives
són sempremortes.
Més cendres a la terra,
més llamps al firmament. 

Se que aquest textet no el llegirà, però igualment ho he fet el millor que he pogut, i he seguit el millor dels seus consells, rellegir i corregir fins que t'agradi, sense pressa.

Gràcies, per les teves paraules i pels teus versos.

Esferificació d'aigua blava sobre arròs cru

Vaig estar jugant ja fa temps amb la tècnica de l'esferificació i vaig aplicar una tècnica d'Innovació, dins la línia del pensament lateral (lateral thinking), basada a separar-te de l'objectiu per obtenir un resultat trencador, i analitzar-ho després per aconseguir idees disruptives, i noves línies de recerca cap a la generació d'idees no lineals.

La meva idea era treballar la bellesa en la composició, fent èmfasi en els colors i la natura.

Vaig fer una esfera d'aigua blava, que no és més que aigua amb un colorant alimentari blau, on vaig anar jugant amb les quantitats fins a trobar un color mar, exageradament bonic, segurament irreal, i el conegut alginat (Algin). 

Per esferificar utilitzeu un bany d'aigua amb Calcic, on vaig anar tirant les porcions d'aigua blava, per aconseguir aquest magnífic acabat.

Per muntar la imatge la vaig posar sobre arròs cru, per ressaltar que no és una cosa que tingui com a objectiu ser menjat.

Llenties i temps


És important tornar a menjar llegums. Les que ja vénen cuites, són una bona solució per quan no tenim temps de fer-les en la seva manera diguem-ne "tradicional".

Fa uns anys acostumava a fer-les un cop per setmana, i no sé perquè vaig deixar de fer-les.

Sembla que les 24 hores que té el dia (i tota la nit) darrerament em conden menys. Penso que contra aquestes coses cal lluitar, us asseguro que hi ha temps, encara que cal gestionar-ho bé per arribar a fer més coses. Amb una bona gestió, tot funciona millor i el temps no podia ser una excepció a aquesta regla.

Tornem a les llenties, darrerament les estic fent, partint d'un pot de llenties cuites, en el meu cas de l'Àrea de Guisona, de 500 grams (ideal per a 4 racions), que m'agraden especialment. Va sofrir unes verduretes, ceba, pastanaga, carbassó, mongetes, tot tallat ben fi, diguem que a "brunoise", a l'últim minut li afegeixo també una poma tallada molt fina, que acabarà desapareixent, i una mica de pernil serrà. Després afegeixo el pot de llenties, més una mica d'aigua o brou de pollastre. Ho deixo coure tot 20-30 minuts, remenant i si cal afegint una mica d'aigua o brou, i aconsegueixo unes llenties estupendes.

El truc que he incorporat darrerament és afegir-hi una mitja culleradeta de canyella en pols, el vaig veure en una pel·lícula oriental, (no recordo quin) i li dóna un toc, un perfum extra que casa molt bé amb les verdures. 

Doncs res no queda demostrat que es poden fer llenties, encara que tinguem poc temps, que a més podem innovar una mica en la seva preparació. I de passada la dosi de sentit comú d'aquest post, és que l'expressió “no tinc temps” és incorrecta tots tenim el mateix temps 24 hores cada dia, però alguns gestionant-ho bé, aconsegueixen fer més coses que altres.

Mi video tiene casi 100.000 visitas

Mi vídeo "Esferificando" colgado en Youtube el 11/10/2009, con una duración de 58 segundos, tiene ya 99.251 reproducciones. 

Actualización 23/10, tiene ya 99.743, ayúdame a llegar a 100.000

Hemos pasado ya de las 100.000. Actualización a 20 de Enero ya tiene 101.201 visitas 

Paper d'arròs

A la meva última visita a un supermercat Oriental, dels diversos que ja hi ha a Barcelona, ​​no vaig poder evitar agafar les Oblees d'arròs, o paper d'arròs, unes plaques que són gairebé transparents.

Fer-les no és fàcil perquè així que les submergeixes en aigua calenta es tornen molt enganxoses i toves, de manera que són difícils de manipular. Sembla que és millor que l'aigua estigui menys calenta i acabar de coure la pasta després a la vaporera, amb els saquets o canonets ja fets.

L'objectiu era fer alguna cosa amb aquestes hòsties, i vaig fer un saltat de gambes que tenia al congelador i llet de coco, una mica de la barreja d'espècies orientals Nomu, i és el que vaig posar de farciment.

Estaven bones, però en tenir dificultats per plegar bé, no van quedar gaire boniques, he de practicar més, ja us explicaré (encara em queden un munt d'oblees).

Bombons de Foie


Ja us he parlat diverses vegades de bombons de Foie, avui us poso la foto d'una nova presentació sobre unes pomes que vaig fer recentment per un sopar en amics. 

La recepta, si se la pot dir així de com és de fàcil fer-los, la busqueu per "aquest nostre" bloc.

Va us la deixo aquí. 

Restaurant Les Moles

Avui torno al Blog per festejar la merescudíssima primera estrella Michellin del restaurant Les Moles de Ulldecona. Jo hi he estat dos vegades i m'encanta la cuina del Jeroni Castell, un cuiner diferent amb una capacitat de sorprendre genial.

L'última vegada que hi vaig anar va ser aquest estiu i vaig anar-hi amb la meva mare, que mai havia anat a un restaurant així, i amb la meva germana. Un menú genial divertidíssim, boníssim, que a la meva mare que és una gran cuinera de la cuina tradicional, (ja he parlat varies vegades per aquí d'ella), li va encantar.

Ahir vaig trucar a la meva mare quan em vaig assabentar de l'estrella que els han atorgat, per dir-li, i em va dir: A la mínima que vulguem celebrar alguna cosa, hi tornem, tinc molt bon record. 

Us animo a viatjar a Ulldecona, a veure oliveres mil.lenàries, i visitar aquest fantàstic restaurant. 

L'únic problema és que ara ens serà potser més difícil anar-hi pel tema reserves, però ja m'està be, si ajuda a que es mantinguin, en aquest nivell.

Us deixo la foto d'un sandwitch d'Oli d'Oliva, que ens va deixar bocabadats, la meva mare, va dir: Jo voldria repetir d'això, i enseguida Com ho fan?.

El Menú de l'any passat, potser més trencador, començava amb el compte, que era d'un paper que es podria menjar i desprès un plat que s'anomenava Café Copa i Puro, d'antologia. Acabava amb un Coc de Massana (poma), que imitava el que es feia abans, en una varietat de pomes: les maçanes de l'agredolç, pràcticament desaparegues, el plat feia referència en el títol als rècords, i em va agradar perquè també eren els meus records de sabors, vaig estar desprès parlant en el cuiner, de les "massanes" pomes de l'agredolç i de com imitava aquest sabors. D'aquest sopar malauradament, no trobo les fotos.

Enhorabona. Molen Les Moles 




Magdalenes de Pesto


Avui m'he decidit a explicar alguna de les coses que he fet a la cuina darrerament. 

Dir que encara que la crisi apreta i molt, les últimes setmanes per diverses circumstàncies he gaudit d'importants sopars. Entre aquestes destacar una al Celler de Can Roca, per celebrar que fa 15 anys que em vaig casar amb la meva dona, com diria el meu pare amb un somriure, "feliciteu-la a ella, que és la que "va fer" sort.

Estic convençut que Can Roca serà algun dia no gaire llunyà, el millor restaurant del Món, només cal que els que voten a la San Pellegrino Best 50, s'adonin que això del Noma de Copenage és una moda passatgera.

Prometo explicar aviat la meva experiència a Can Roca, avanço que em sembla un “must”, i que l'experiència fa que la factura no et sembli en cap moment cara.

Anem doncs a les magdalenes de Pesto, si volem jugar a ser cool, els podem anomenar Cupcakes de Pesto genovès, però permeteu-me una reflexió: "No és moment de ser cool, és moment de fer les coses bé".

Ingredients (surten 10 magdalenes grans)
170 grs. de farina de blat
1 sobre de llevat químic (el que ve sent la Royal de tota la vida)
3 ous grans
80 grams de formatge parmesà
1 dl de llet
Uns pinyons
Sal i pebre
150 grams de pesto, si no ho prepareu vosaltres, convé que sigui de qualitat

Preparació 
Jo ho he anat ficant tot a la Thermomix, a poc a poc. La idea és barrejar bé els ous i la llet, anem afegint la farina amb el llevat, i després el formatge, salpebrem amb compte perquè el parmesà ja és una mica salat.

Incorporem el pesto, barrejant amb suavitat tots els ingredients. Hi podem afegir uns pinyons sencers, no gaires encara que el Pesto ja porti pinyons, així sencers li donen un toc.

Aboquem la barreja en motlles que ens puguin servir per fer magdalenes. En el meu cas compri recentment uns amb forma de cub preciosos, de silicona, que de fet són els que van motivar que fes aquesta recepta.

Enfornar uns 20 o 25 minuts a 180 graus, convé anar mirant sense obrir el forn (ja sé que és difícil però és així).

Mandonguilles de peix

Ja vaig publicar aquesta recepta, fa força temps, exactament el febrer del 2006, (i és que són més de 20 anys d'aquest Blog). 


Aleshores, no tenia el costum de fer massa fotos als plats. Avui he tornat a fer aquestes mandonguilles de peix, amb algunes variacions i ha tornat a sorprendre els convidats, el meu germà i la seva família.

Ingredients

  • 1 kg de filets de Lluç
  • 125 gr. de molla de pa
  • 200 ml. de llet
  • 200 ml. de brou de peix
  • 1 gra d'all (opcional)
  • 1 cullerada de julivert picat
  • 1 Ou
  • Aigua Harina i Oli

Preparació
Posem els filets de lluç a coure en aigua fina i sal. Mentrestant, posem en remull la molla de pa amb la llet calenta (no bullent). Quan l'aigua del peix comença a bullir, ja està fet el traiem del foc i assequem una mica els filets. 


Tot seguit esmicola el peix amb una forquilla i es barregen amb la molla de pa, l'ou, l'all i el julivert. Salem o salpebrem la barreja. 


Amb la pasta fem boles (albóndigas, mandonguilles, polpette en italià) i les passem per farina. En una paella amb abundant oli, o en una fregidora, fregim les mandonguilles i les reservem.


Per a la salsa escalfem una ceba picada, fins que estigui ben feta, afegim farina com per fer una beixamel), i quan agafa color afegim el brou de peix, (si a més afegim una gambetes ens fan l'onada), jo avui he posat uns pèsols. Deixeu-ho coure tot uns 10 minuts, perquè quedi ben lligat i llest per servir.

A més de bones, són curioses perquè imagines les mandonguilles de carn i aquestes són de peix, però molt suaus.

Esferificació d'olives


Al Menú degustació del restaurant el Molí del Duc, hem fet alguns dies (el menú variava lleugerament), una esferificació d'Olives verdes amb Anxoves.

Alguns dies posàvem l'anxova a dins, i el dia de la foto la vam posar fora. Als clients els sorprenia sempre.  

Un petit homenatge a Ferran Adriá, en aquest moment de canvi.

Cheesecake de Dulce de leche

Hoy en el trabajo, Andrea una compañera nos ha obsequiado con un estupendo pastel, un Cheesecake de Dulce de leche. Que digo estupendo, era sublime. Andrea ya tiene varias colaboraciones en el blog, su especialidad son los pasteles, siempre que trae alguno para celebrar alguna cosa, es un éxito rotundo.

Le he pedido la receta, y aquí está, gracias. 

Cheesecake de Dulce de leche
 
Ingredientes
Para la Base
1 paquete de galletas maría
100gr. de mantequilla
1 chorrito de leche
Para el Relleno
2 tarrinas 250gr queso quark
1 tarrina 250gr queso philadelphia
1/2 taza azúcar
2 cucharadas harina
3 huevos
1/3 taza leche
1/2 taza dulce leche

Preparación
1. Precalentar horno (200°C).
2. Mezclar las galletas bien picadas con la mantequilla ablandada y el poquito de leche hasta hacer una pasta. Enmantequillar una base redonda (lo ideal es un molde de esos redondos desmontables) y poner esparcir la pasta de galleta en el fondo (no por las paredes, sólo la base). Ponerlo al horno 10 min. Dejar enfriar un poco a temperatura ambiente.
3. Bajar el horno a 180°C.
4. Mezclar bien los quesos, el azúcar y la harina. Añadir después los huevos batiendo bien. Añadir la leche y mezclar.
5. Echar la crema de queso en el molde, echarle cucharadas de dulce de leche encima, esparcidas por toda la superficie (que se introduzca en la crema de queso)
7. Hornear 45-55 minutos o hasta que el centro acabe de cuajar. Sacar del horno y cuando esté frío pasar un cuchillo plano por el borde. Enfriar 1 hora a temperatura ambiente y luego en la nevera 4-5 horas. Desmoldar cuando esté bien frío o cortarlo directamente en el molde.

80 años de Xibeca

Cada semana me llegan notas de prensa de nuevos productos alimenticios, utensilios de cocina y bebidas, normalmente no les hago mucho caso a no ser que sean productos que por alguna cosa me llamen la atención, productos innovadores, renovados, curiosos, etc. 

Hoy me ha hecho especial ilusión recibir un email sobre los 80 años de Xibeca, la cerveza suave de Damm.

Tengo gustos caros, como muchos de vosotros tengo la mala suerte, que cuando veo des de lejos en una tienda por ejemplo 20 camisetas, cuando me acerco a mirar la que me gusta, coincide que siempre es la más cara, me pasa lo mismo con los platos de las cartas, o con algunos alimentos. Ya lo he dicho alguna vez en "este nuestro blog", una de las cervezas que más me gustan es sin duda la mítica Xibeca, y en el supermercado quitando alguna marca blanca, es de las más baratas. Es seguramente la excepción que confirma la regla. Es suave, y supongo que además forma parte de mis recuerdos olfativos, un clásico.

Recuerdo que cuando aún no tenia 18 años (serían 17), mi padre me permitía beber en casa un poco de cerveza en la cena de los sábados, (que durante un tiempo en mi casa fue cena de bocadillo, costumbre que duraría solamente 3 o 4 años) y recuerdo que normalmente se compraba la Xibeca de 1 litro, para estas ocasiones. De esto hace ya mucho tiempo, ahora la tomo en el formato 25cl, muchas veces en la cena del Sábado en casa, pero más veces en el aperitivo del domingo.

Pues nada, celebro estos 80 años que me traen recuerdos, que sigan haciéndola muchos años más, que estan bien las modas y la innovación, pero también los clásicos, y que pueda consumirla yo mucho tiempo.

 
Felicidades Xibeca.


Por cierto estad atentos, porque mañana explicaré un proyecto gastronómico en el que estoy metido, en mi tiempo libre, pero que me quita justamente el tiempo libre que dedicaba al blog.

Actualización: A las 18:30 cuando estaba editando este Post, me ha llegado un paquete por mensajero con la botella de conmemoración de los 80 año, regalo de Damm. Un detalle, que me ha hecho mucha ilusión,  la compartiré con los míos este fin de semana.

Foto de queso



He contado ya varias veces que no me gustan los quesos fuertes.

Estuve en el puente de San Juan navegando por el rio Lot en Francia, decir que es muy fácil, que no se necesita carnet y que me permitió entender la expresión "marinero de agua dulce".

Compré estos quesos en Cahors, en su delicioso mercado del sábado por la mañana. Les hice esta foto en la cubierta del barco, me gusta más la foto, la forma, la cajita de madera que los quesos en si, pero estaban buenos tenían muchas especies, y no eran muy fuertes.

Sorbete de Naranja


Aún nos quedan naranjas de los árboles de casa mis padres, pero se estropean muy rápidamente.

Ayer decidí acabar con unas cuantas que empezaban a estar blandas y ya no apetecía comerlas solas. Hice zumo con ellas 1 litro, añadí un poco de nata 200ml, y el zumo de un limón y su piel, lo batí bien todo, Y lo puse en el congelador 4 horas, lo saqué lo rompí un poco lo puse en la Thermomix y le di 1 minuto a máxima potencia, después lo volví a guardar en el congelador.

A la hora de comerlo basta con sacarlo del congelador 20 minutos antes y remover un poco. La textura es de sorbete, pero muy cremosa.

Como ya hay cerezas y mi suegro tiene unos cuantos árboles, en mi casa es época de acabar las naranjas y ya casi también las cerezas, que duran mucho menos.

Mayonesa


La semana pasada recibí un regalo de la empresa Calve (en verdad Unilever). Un bote de su nueva mayonesa, hecha con huevos de gallinas camperas, y sin conservantes ni colorantes. El paquete a modo de regalo venía además con tres cucharones.

En casa no consumimos mucha mayonesa. He contado alguna vez que a mi mujer no le gusta la ensaladilla rusa, y aunque a mi me parece una combinación muy conseguida, y me encanta, no la hacemos nunca en casa.

Los viernes siempre como solo en casa (también lo he contado), y ayer pensé que era mi día ideal para probar la Mayonesa Calve. Utilicé para ello un bote de verduras cocidas, le añadí tomate crudo cortado pequeño del tamaño de la verdura de la ensaladilla, no se si es muy común pero me gusta ponerle tomate crudo a la ensaladilla rusa, le da un punto especial, que me encanta, le puse como mandan los cánones, un poco de atún en conserva, y evidentemente la mayonesa.

Lo primero que me gustó de esta mayonesa, es la consistencia, cuando he hecho yo la mayonesa en casa, ahora cada vez se hace menos por la salmonelosis, me gustaba que quedara así de dura.


En cuanto al sabor, estaba buena, pero a mi me gustan un poco menos ácidas, y esto no es más que una cosa de gustos. Cuando la probé directamente, con una cuchara de café como el que prueba un yogur, en este caso debería decir como el que prueba una cuajada, me gustó así sola, de hecho me tome un par de cucharadas y está muy rica, tiene matices, que es lo que yo le pido a los productos.


Estaba estupenda, (ver foto) seguramente ayudaba que eran las 15:30 y hacía tiempo que no comía ensaladilla rusa.


Siempre digo (y escribo) que en los platos más comunes como la ensaladilla, la tortilla de patatas, etc, nos gustan los sabores que nos recuerdan a la cocina de nuestras madres y/o abuelas (mis hijos harán referencia a la cocina de su padre), sobre todo si son grandes cocineras como la mia, Y mi madre hacía la mayonesas más suaves, o sea con menos limón.

En la foto de mi ensaladilla de ayer podéis apreciar como mantiene la forma la mayonesa. Si queréis saber más de la historia de la mayonesa, pues echad un vistazo a lo que cuentan de ella en la Wikipedia.

Por cierto a algunos blogers, no les gusta cuando otros hablamos de algún producto que nos han regalado. Me parece una tontería pensar que me puedo "vender" por un bote de mayonesa y tres cucharas o cucharones. Mi manera de trabajar, cuando me mandan algún producto, para que lo pruebe, es que si algo no me gusta, simplemente no hablo de ello, tampoco hago un post para decir que era muy malo, me han enviado cosas de las cuales no he hablado.

Escribir


Degustación de Titus Andrónicus


Hoy he estado en el espectáculo de La Fura dels Baus, Degustación de Titus Andromicus. ESPECTACULAR !!!.

Debo decir que soy un fan de la Fura des de sus inicios, vi su primer gran espectáculo Accions, en un Festival de Teatro que se hacía en Tortosa, a mediados de los 80, y desde entonces me he perdido como mucho un par de espectáculos, de los que han hecho.

Los he visto en varias ciudades, dos veces en Milán, dos en Madrid, 2 en Tortosa y muchas en Barcelona. Siempre me han gustado sus espectáculos. Recuerdo en uno de ellos, que al salir me preguntaron que tal, y yo dije: Es el peor de los que he visto, me ha gustado mucho.


Vamos a lo que vamos, en este espectáculo incluyen la gastronomía de la mano ni nada más ni nada menos que Adoni Luis Arduriz el genio del restaurante Mugaritz, seguramente junto al Celler de Can Roca el mejor Restaurante del mundo, digan lo que digan los de San Pellegrino.


Durante toda la obra, hay un cocinero preparando cosas, que dan a probar al público, la sala huele continuamente a las preparaciones que se van haciendo.


La obra se basa en una de las primeras tragedias de Shakespeare Titus Andronicus, en la que mueren en mares de sangre, gran parte de los personajes, de una forma realmente cruel, digamos que casi gore.

Volviendo al espectáculo, siempre he pensado que el teatro es un lujo, es una experiencia que se debe intentar vivir siempre que se pueda. Dentro del teatro como experiencia, las obras immersivas de la Fura, en las que el público comparte espacio con los actores, son para mi el máximo exponente de experiencia vital.

Nunca olvidaré esta obra, que hoy he vivido, como no he olvidado Accions, Tier Mon, Noun, OBS, MTM o el Fausto 3.0, entre otras. Pues eso no perdáis la oportunidad de vivir esta experiencia única.

Además si después de comprar las entradas (están en BCN Mercat de les Flors hasta el 5 de Junio), justo
aquí, vais por aquí, podéis participar en un concurso para formar parte de los 28 elegidos que en cada representación se sientan para comer el gran banquete final, cocinado por el Mugaritz.

Yo he estado en el banquete final, y ha sido el broche de oro a una vivencia realmente especial, que por primera vez he vivido con mi mujer.