3 o 4 al dia

Ja he dit alguna vegada que m'encanta el sushi. Com en un restaurant xinès-japonès (menjar japonès a preus de menjar xinès amb gestió xinesa), 2 o 3 vegades per setmana. Aquests dies estic de baixa, amb un problema en un disc L4-L5, provocat per l'incident ( accident ) que vaig tenir a l'abril d'aquest any, això fa que no pugui anar a treballar, ni a menjar al meu restaurant, de diari, preferit. El dilluns, en tornar de la rehabilitació, tenia moltíssima gana, i tenia salmó descongelat a la nevera, a més de tots els ingredients per fer sushi, el que no tenia era temps per fer-ho, ja he dit que tenia molta gana?. Vaig fer arròs dels que es fan al microones en 1 minut (és una bona solució per a emergències), hi vaig posar vinagre per a sushi, una mica de sucre i sal, imitant el que és l'arròs que s'utilitza al sushi, i em vaig fer una mica de sashimi (peix cru tallat com a la foto) amb el salmó congelat en porcions individuals de Congelats la Sirena. El resultat é...

Crec que és molt habitual que a les parelles, qui cuina menys acaba especialitzant-se en el que en diríem la cuina dolça, sobretot en els pastissos, els biscuits, etc. A casa meva, la meva dona ha recuperat el costum de fer coses dolces. En fa un amb poma que, a més de curiós, és molt fàcil de fer. El va fer fa poc i va ser un èxit. Ingredients , fa servir per mesurar un got típic de 200 ml 1 got de farina 1 got de llet 1/2 got d'oli 1 got de sucre 3 ous 1 sobre de llevat Royal. 3 pomes Preparació Folrar amb paper d'alumini un motlle per a pastís, el fons i les parets Pelar i tallar les pomes, en quarts i després a làmines, i posar-les al motlle. Barrejar tots els ingredients de la massa, és a dir la farina, la llet, l'oli, el sucre i el llevat. Abocar la massa al motlle, per sobre de les pomes. Per acabar, enfornar a 180 graus, durant 25-30 minuts. Com es pot veure a la foto, hi ha poma no només a la part de dalt sinó per tot arreu, amb la ...

Aunque ya había quien los pronosticaba, ha sido sorprendente lo que ha pasado con Sergi Arola y el restaurante "la Broche".   Lo explico, Arola dejó la cocina del restaurante madrileño, "La Broche", al que él, había alzado a la categoría de dos estrellas, (tengo un libro en el que el explica todo el proyecto), con el objetivo de abrir su propio restaurante. Aquí lo comenté (la web a la que hacía referencia en el post ya no existe). Abrió el Sergi Arola Gastro , el 14 de Febrero de este año y a los 9 meses nace un nuevo 2 estrellas Michellin, de 0 a 2 en 9 meses. Al mismo tiempo, lo que es aún más sorprendente, la Broche, pierde sus dos estrellas de golpe, de 2 a 0 también en 9 meses.  Después de haber estado criticado por muchos, por su participación en un programa de televisión, ahora se ha demostrado que Sergi Arola es uno de los grandes cocineros de España, seguramente el discípulo aventajado de Ferran Adrià. Me muero de ganas por ir a comer, al restaurante A...

Ya se han hecho públicas las nuevas estrellas Michelin. Como resumen podríamos decir que "donde las dan, las toman", no solo se dan estrellas, sin que también se quitan.  Muy curiosa la manera de presentar la noticia en el "Telenoticies migdia" de TV3, parecía que explicaban los resultados de las elecciones, genial. He comido ya en alguno de los nuevos estrellados, y en todos ellos me parecen justas las estrellas. La parte negativa es que ahora seguramente, si quiero volver me resultará más caro comer lo mismo, porque normalmente con las estrellas se aumentan los precios, y se mantiene la calidad. Entre los 15 nuevos estrellados (5 en Cataluña), conozco, o sea he comido en 3 de ellos. No hay cambios en los tres estrellas, no hay ni más ni menos, y entre los dos lo más sonado, es alguna perdida, y lo de Sergi Arola, pero esto merece un post entero. L'Aliança d'Anglés, en el pueblo de Anglés, relativamente cerca de Girona, curiosamente fue el primer siti...

M'havien parlat molt bé del Sushi Express del Mercat Galvany, al carrer Santaló 55. L'altre dia passejant a prop de casa (com els jubilats), vaig trobar un Sushi Express (és la marca); és un establiment on pots comprar sushi per menjar-lo a casa, el que els americans en dirien un "Take Away" És força nou i, a més, en una adreça per on no solc anar; és al carrer Consell de Cent 255. No em vaig poder resistir a entrar i comprar una safateta de sushi per fer-me un gust, a l'hora de dinar. Em va semblar força car, i sobretot els makis eren molt pobres. La safata de la foto em va costar 12,5 euros; estava prou bo, però no arribava a la qualitat d'alguns xino-japos que hi ha a Barcelona on menges per 9 euros, amb fideus, sushi (de qualitat), beguda i postres. El local, a més, és una botiga de productes japonesos, per la qual cosa tampoc no vaig poder resistir la temptació de comprar soja, fideus d'aquests que es fan en 2 minuts, i farina de tempura. Almenys em v...

Post breu, per explicar-vos un petit vici que tinc, avisar-vos que és altament addictiu, d'aquests que enganxen fort. Allà vaig: algunes vegades endolceixo el Iogurt natural, amb llet condensada, us asseguro que és brutal. Podeu variar la quantitat de llet condensada que hi poseu, i si remeneu poc, cada cullerada serà diferent. Proveu-ho, està molt bo, i ja me'n direu! Ja veieu que últimament només toco alta gastronomia, i és que m'he assabentat que en Ferran Adrià, llegeix aquest nostre blog, i és per donar-li algunes idees, que aquests francesos en quant puguin li treuen una o dues estrelles.

Aquest setembre vaig anar a sopar al restaurant Gresca del carrer Provença 230 de Barcelona. Vaig arribar al Gresca motivat per un article del New York Times, que parlava del fenomen "Bistronomia" a Barcelona; el terme ve de Bistrot + gastronomia, i sembla que el va encunyar en Pau Arenós. A l'article es parlava, entre altres, d'en Rafa Peña, el cuiner que hi ha darrere del Gresca. Vaig menjar el menú degustació, que tot i estar bé, no va tenir cap plat que em semblés genial; diríem que tot notables, però sense excel·lents. Dels 9 plats que hi havia al menú, recordo el colomí amb gingebre, un ou amb verduretes, un pop amb botifarra negra (veure foto). D'una de les postres, recordo que tenia gelat d'albercoc, i estava sobre un plat de pissarra, però no en recordo més. Pel que he vist, sentit i llegit, on aquest restaurant sorprèn és en el menú de migdia, perquè es menja molt bé per només 18 euros. Per pagar 60 euros com vaig pagar jo, no ho recomanaria, no perq...

Ahir per dinar, vaig decidir fer una mica de règim, aprofitant que estava sol a casa, i que el meu menú només m'afectava a mi. Altres vegades que cuino per a tota la família, l'única solució és menjar menys (segurament és la millor). Dic tot això perquè volia menjar molt lleuger, però nutritiu ia poder ser divertit. Per això vaig acabar per decidir-me per una amanida gran. El problema que vaig detectar de seguida és que a la nevera hi havia més aviat pocs ingredients. Al final em vaig fer una amanida de mànec i mozzarella (veure foto), li vaig posar un mango mitjà (uns 400gr) sencer, i una mozzarella de les que van a la bosseta amb aigua, aprofito per recomanar-vos les del Lidl, encara que costessin el doble, qualitat preu serien imbatibles. M'encanta el mango, i m'embogeix la mozzarella, ho vaig tallar tot a trossets, (la mozzarella amb la mà queda millor), ho vaig barregar una mica li vaig posar un bon oli d'Oliva, una mica de flor de sal, i a gaudir com un nen....

He dit diverses vegades per aquí, que m'encanta el disseny i m'impacten les bones idees. Des que vam començar el blog al gener del 2006, moltes coses curioses, relacionades (o no) amb la cuina, de les que he vist, les he anat publicant. Permeteu-me que aprofitant que estem a punt d'arribar als 500 posts , reculli en aquest uns quants d'aquests productes o idees curioses. Per començar tres objectes curiosos que es porten als dits, el mini plat de dit per a Còctels, els coberts de dits i l' anell obreampolles . Seguim amb dos bons exemples de publicitat intel·ligent, el pizzer a la porta GENIAL!!!, o les bosses que salten a corda, precioses. L'apartat coberts és segurament dels més treballats al blog, han aparegut des d'uns coberts que també són escuradents , a uns escuradents per a maldestres o aquests altres per a maldestres i inexperts . Des d'un punt de vista sectorial, tenim els coberts per a homes de negocis , els que són per a constructors (ar...

Avui he fet per postres un crep amb melmelada de taronja i formatge philadelphia. Ja he comentat alguna vegada que almenys una vegada a la setmana, a casa meva mengem, creps, als nens els agraden molt ia més es fan molt ràpid. Com Crep salat, a casa el clàssic és el Crep Bikini, aquí teniu el post on explico com el faig. Com creps dolsos, el rey a casa es una versió sense alcohol del mític  crep Suzette . El faig amb solament suc  (molt) de llimona i/o de taronja, una mica de ratlladura del mateix i sucre. L'original com molts sabreu es flambeja amb cognac. Entre els dolsos, tampoc fallen mai el de Platan i xocolat a, o el més elaborat Crep de  Poma i Calvados , que és de 10. Del crep d'avui cal dir, que si feu un crep i li poseu a dins una mica de formatge Philadelphia (o similar) i melmelada, està molt bo. La melmelada de taronja amarga, a mi és la que més m'agrada per a aquesta preparació, però evidentment serveix qualsevol altra, i per a gustos els colors. El ...

Des que vaig viure a Milà, m'encanta fer "Lasagne" (en italià s'escriu així, amb "gn" en lloc del nostre "ny") de verdures. He de dir que tal com la faig jo, la lasagna és un plat laboriós, perquè faig totes les verdures per separat. M'agrada que tingui moltes capes, almenys 7 o 8. A Itàlia, comprava unes plaques de lasagna enormes que ja anaven amb el recipient d'alumini, que servia després per anar al forn, cosa que facilitava molt tot el procés. Sempre que viatjo ara a Itàlia, entre els diversos quilos de pasta (Voiello) que em porto, també deixo una mica de lloc, per portar-me algun d'aquests envasos per fer lasagna pel còmodes que són, no recordo el nom, fa temps que no vaig a Itàlia. Normalment poso dues capes de pastanaga, dues de carbassó, dues d'espinacs i una o dues de ceba. Entre les múltiples capes de pasta, a més de les verdures, poso bastanta beixamel, i una mica de salsa de...

L'altre dia vaig improvisar un dinar a casa, amb un dels meus germans i la seva família. Vam decidir a les 12:30 que dinàvem tots junts a casa meva, i a les 14:10 ja estàvem menjant. Vaig fer un risotto de ceps (boletus edulis o funghi porcini), per una banda perquè van ser ells qui me'ls van portar d'Itàlia, i per una altra perquè no tenia res més per donar de menjar una mica decentment a 8 persones, i clar tinc un blog... Èrem 4 adults i 4 nens amb les edats següents 6, 4, 3, i 2 anys, només faltava un dels cosins, Ulan, que té 5 anys per fer l'escala o el repòquer d'asos. Per Déu, quins nens més guapos. La recepta del meu rissoto de ceps amb els bolets deshidratats la vaig posar recentment en aquest el nostre blog, aquí la teniu, tot ben fàcil. Però perquè hi hagués alguna cosa més i més divertida per als nens, i davant una nevera força buida, vaig tirar de patates i pèsols congelats (teniu-los sempre a casa!), i vaig...

La setmana passada em van convidar a dinar al restaurant Roig Robí, de Barcelona (carrer Sèneca 20). Com a aperitiu ens van servir un xarrup de crema de verdures, i una neula de botifarra feta amb pasta brick i (evidentment) botifarra (botifarra negra), millor la botifarra que el xarrup, però ambdues coses força previsibles. Segurament n'hi ha prou, però crec que un restaurant així s'hauria d'esforçar més a l'aperitiu, al final és la primera impressió que tens en arribar. Pels primers, el Maitre ens va aconsellar els bolets, és un dels ingredients que caracteritzen aquest restaurant. Ens va convèncer amb la proposta i tots tres vam demanar els bolets, on hi havia Ous de reig, Fredolics, Ceps i Rovellones, saltats amb una mica d'oli. Excel·lent producte, senzilla elaboració, perfecte. De segon els plats que hi havia a la carta, no em van cridar gaire l'atenció fins que vaig veure, l'Steak tartar, ja he comentat que ho demano sempre quan ho veig en una carta, ...

Es época de boniatos. Además son fáciles de hacer, y están riquísimos. Hoy hemos hecho boniatos en mi casa, esta vez la iniciativa a venido por parte de mi mujer que los ha comprado, luego ha preguntado a su madre como hacerlos, y por último los ha hecho, el resultado espectacular, muy dulces y sabrosos. La variedad como se aprecia en la foto, es la que tienen el interior de color naranja, hay otra que se parece más a una patata, pero son estos los más dulces. Para hacerlos, hay quien los envuelve en papel de aluminio, pero nosotros guiados telefónicamente por mi la madre de mi mujer, (no le gusta que le llame suegra), los hemos puesto al horno directamente, 80 minutos a unos 200 grados. Os animo a probarlos.

L'altre dia vaig improvisar un postre de xocolata per als nens. Les variables eren, pocs recursos i poc temps. Ja havíem acabat de menjar un arròs amb verdures, i una mica de raïm. Els havia promès un postre de xocolata, per motivar-los a menjar l'arròs de verdures, que estava aquesta vegada una mica insípid. Buscant a la cuina vaig trobar magdalenes, i xocolata especial per a postres (sempre n'hi ha a casa). Vaig fondre la xocolata al microones, amb una mica de llet, 2 minuts a 180W, mirar remenar i si cal 1 minut més, al final si hi poseu una nou de mantega aconseguireu que la xocolata brilli més, que estigui més apetitosa. Vaig fer una creu a les magdalenes amb un ganivet a la part superior, just al mig, i hi vam posar la xocolata desfeta per dins i per fora. Sóc plenament conscient que això no es pot considerar ni postre, ni recepta, gairebé gairebé ni idea, però ho vaig fer amb els meus fills, i ells estaven encantats. A més quan vam acabar, el meu fill petit de t...