3 o 4 al dia

A Catalunya un dels menjars típics dels dies de Nadal són els canelons. Les maneres de fer-los, com passa sempre amb les receptes tradicionals, són infinites i varien a cada casa. Els canelons típics en aquestes dates, 25 i 26 de desembre, són els de carn i Beixamel, el que vindrien a ser els canelons Rossini (aquests porten també una mica de salsa de tomàquet). No us explicaré aquí la recepta dels canelons de la meva mare, seria una recepta més de canelons, encara que jo cregui que és la millor, però això com ja he comentat crec que és degut al fet que és la que connecta un sabor característic amb els meus records, però els vostres records són uns altres. Us explicaré alguna cosa molt més valuosa que la recepta en si, el que jo considero el truc més important per fer uns bons canelons. Qualsevol caneló que es prei, al meu entendre, ha d'estar format per una bona barreja de carns, i el truc perquè aquesta sigui suau, sigui més sucosa, més cremosa, es desfaci a la boca, en definit...

I love pasta, and I like cooking it in different ways. I've written here about several pasta dishes I make at home: a quick version of pesto , fusilli with escalivada , a carbonara presented differently, pasta with leeks , my super spaghetti Lucio , and fresh pasta made at home — oh, and that experiment with a super tortellone (not tortellini). The other day I made these spaghetti al limone. I think I'd already mentioned them, but with the blog about to turn 3 (in January), it's time to repeat and reinterpret some recipes and ideas. Besides, I took a photo of them, and in any case I can assure you they're worth remembering. They're very simple to make: just cream and lemon zest. For two people, heat 200 ml of cream and add the grated zest of one lemon — it's important to use only the yellow part, as the white pith is bitter. Heat for 3 minutes and turn off the heat. Meanwhile, boil the pasta following the manufacturer's instructions, drain it well and...

M'encanta la pasta, i m'agrada cuinar-la de maneres diferents. He parlat per aquí de diversos plats de pasta que faig a casa. Entre ells, una versió ràpida d'un pesto , uns fusilli amb escalivada , uns carbonara presentats d'una manera diferent, una pasta amb porros , els meus súper spaguetti Lucio , o la pasta fresca feta a casa, ah!!! i aquest experiment de súper tortellone (que no tortellini). L'altre dia vaig fer aquests spaguetti al limone, crec que ja n'havia parlat, però a punt de complir 3 anys de blog (al gener), és hora de repetir i reinterpretar algunes receptes i idees, a més els vaig fer una foto, i en qualsevol cas us asseguro que val la pena recordar-los. Són molt senzills de fer, només porten nata i pell de llimona. Per a dues persones posem 200 mil·lilitres de nata a escalfar, hi afegim la ratlladura de la pell d'una llimona, important posar només la part groga, ja que la blanca amarga, i l'escalfe...

Comenté que hice un curso de cocina en el resaurante Riff de Valencia, desde entonces me envían su Newsletter. Ahora recién estrenada su merecida estrella Michellin, nos proponen un interesante Menú de Navidad, a un precio realmente competitivo, 59€ + Iva. (clickando en la imagen lo podréis leer bien el Menú) No estaré en Valencia el 25 de Diciembre (Fum Fum Fum), que si no me voy de cabeza para el Riff ...

Un dels meus punts febles com a aficionat a la cuina, el que seria per a Aquil·les (el dels peus lleugers) el seu taló, o per a Shin Chan i Ferran Adrià, el pebrot; són els formatges. De petit no m'agradava cap tipus de formatge, ara ja m'agraden alguns, diria que bastants (m'he fet tot un homenet). Vaig començar amb els més suaus, estil Burgos, Tronchón, Mozzarella, després em vaig enamorar del Parmigiano Reggiano i del Grana Padano, genials, amb les seves notes fruitades. També m'agrada el formatge Emmental en algunes preparacions, el Tetilla gallec, el Provolone o les Scamorze italianes, sobretot les scamorze fumades són una delícia. Sé que m'estic perdent una part important de la gastronomia, però no puc amb els formatges molt forts. Sobretot em veig incapaç de menjar un formatge blau, un Cabrales, un Gorgonzola, un Roquefort o un Stilton, no me'ls menjo ni lligat. Recordo que quan vivia a Itàlia, amb la que ara és la meva dona, ...

One of my weak points as a cooking enthusiast — what for Achilles (the swift-footed one) was his heel — is cheese. As a child I didn't like any kind of cheese. Now I like some — quite a few, I'd say (I've become quite the grown-up). I started with the mildest ones, like Burgos, Tronchón and mozzarella; then I fell in love with Parmigiano Reggiano and Grana Padano, brilliant with their fruity notes. I also like Emmental in some dishes, Galician Tetilla, Provolone and Italian scamorza — smoked scamorza above all is a delight. I know I'm missing out on an important part of gastronomy, but I can't handle very strong cheeses. Above all, I'm incapable of eating blue cheese: Cabrales, Gorgonzola, Roquefort or Stilton — I wouldn't eat them for anything. I remember that when I lived in Italy with the woman who is now my wife, I went to Barcelona for a few days and she stayed in Milan. As a token of affection, before leaving I bought a piece of Gorgonzola (she lov...

Avui he vist el programa " Al vostre gust " de TV3. Parlava de la Ratafia, un licor típic de Catalunya, amb molta tradició de preparar-se a cada casa, cada família té la seva pròpia recepta. La base del licor són les nous verdes. La closca de les nous quan encara són verdes, té un perfum intens com d'aigua de colònia, un perfum cítric, diria que com de llima, és fantàstic, no pots parar d'olorar-lo. Segur que algú va pensar que aquest extraordinari perfum, s'havia de capturar per ser degustat, i així es va inventar la Ratafia, ara sóc jo qui s'inventa la història, encara que crec que és més que probable que fos més o menys així. El punt de maduració-verdor de les nous verdes, el marca a Catalunya la festivitat de Sant Joan, per aquesta data és quan es recullen les nous, per posar-les a macerar en aiguardent durant 40 dies a sol i serena. Si un dia surt ennuvolat, aquest no compta i s'incrementa un dia més el període de maceració, per complir aquests 40 die...

From the title of this post, you might think I'm going to talk about a typical lasagna made with pasta and zucchini. Serves: 4 servings  ·  Prep time: 30 min  ·  Cook time: 30 min  ·  Difficulty: Medium I recently explained the vegetable lasagna I make — the classic one, let's say. In this case it's a lasagna too, but instead of pasta sheets we use strips of fried zucchini, cut lengthwise (see photo). This version is lighter than the other one, especially if you remove the excess oil from the zucchini slices with kitchen paper. You can easily build 3 or 4 layers, but not as many as with the classic version. As for the filling, I'd say: experiment . So you can't say I didn't suggest anything, here are some ingredients: my tomato sauce , some sautéed vegetables (carrot, onion) and lots of mozzarella, which acts as the cement in this interesting and healthy construction. Tips and frequently asked questions How do I stop it being watery? Courgettes release...

Pel títol del post, podria semblar que parlaré d'una llasanya típica de pasta i carbassó. Fa poc que vaig explicar la llasanya de verdures , diguem-ne clàssica, que faig. En aquest cas és una llasanya però, en lloc de plaques de pasta, el que fem servir són tires de carbassó fregit, tallat longitudinalment (veure foto). Aquesta versió és més lleugera que l'altra, sobretot si traiem (amb paper absorbent) l'excés d'oli de les làmines de carbassó. Es poden construir bé 3 o 4 capes, però no es pot arribar a les capes que es poden fer amb la clàssica. Per al farciment jo us diria: proveu-ho . Us aconsello alguns ingredients, perquè no digueu, la meva salsa de tomàquet , algunes verdures saltejades (pastanaga, ceba) i molta mozzarella, que farà el paper de ciment en aquesta interessant i saludable construcció. Accede a la versión en castellano 🌐 Read this recipe in English