3 o 4 al dia

Durant el viatge a Sicília, vaig menjar en diversos llocs com és lògic, alguns més cars i altres més barats, entre aquests últims m'agradaria destacar-ne dos. D'una banda el Bar del Museu de la Vall dels Temples a Agrigent on vam menjar un pannino de pommodoro, mozzarella i crudo (pernil serrà) antològic, amb moltíssima mozzarella i amb molt de tot. Segurament també hi va influir el cansats que estàvem després de veure tots els temples grecs que hi ha a la Vall. Però el millor record de menjar senzill i barat, a Sicília, és el de la famosa pasticceria Massaro, al centre de Palerm. Vam menjar allà una pasta amb tomàquet i herbes, i una altra amb carbassó, que estaven de conte. Massaro és principalment una pastisseria, però també serveixen paninos, focaccias i pasta. Vam pagar 6 o 7 euros per dos fabulosos plats de pasta i dues aigües. El lloc és molt famós, surt en moltes guies, però de seguida veus que és autèntic perquè està ple de sicilians, i només algun turista. Del tot rec...

Hoy os voy a contar la cena de la boda de mi amigo Stefano con su novia Ivana, en Palermo. La ceremonia religiosa empezaba a las 17:00, pero no solo la novia llegaba tarde, el novio y muchos de los invitados (entre ellos mi mujer y yo) llegamos sobre las 17:15, debido al tiempo que tardó el autobús que nos trasladaba a la iglesia, en cruzar Palermo. Todos estaban tranquilos a sabiendas que la novia tradicionalmente llega muy tarde, llego a eso de las 17:40, mientras esperábamos en una pequeña iglesia, (de hecho era un Oratorio), a más de 40 grados.Tradicionalmente las iglesias son frecuentemente fresquitas, ésta os puedo asegurar que no. Acabada la ceremonia, sobre las 19:00, otra vez al autobús y hacia la Villa donde se hacia el banquete. Cuando llegamos allí, nos encontramos canapés y bebidas esperándonos, yo estaba muerto de hambre, y allí nadie comía esperando a los novios que estaban, como no, haciéndose fotos en alguna parte. Llegan los novios, saludos y todos sin come...

Avui he menjat en un local nou, el Fast Good, del carrer Balmes 127 de Barcelona. La cadena Fast Good pertany a NH Hotels, i en aquest projecte hi col·labora o hi ha col·laborat en Ferran Adrià. Fast Good ja té 4 locals a Madrid i un a Santiago de Xile, i a més del de Barcelona, acabat d'inaugurar, obrirà properament a València i a Las Palmas de Gran Canària. El local el van obrir ahir diumenge, i avui a les 15:15 hi érem sols, una altra persona i jo, en un local on hi poden menjar còmodament més de 100 persones. Crec que tenen un problema amb l'aparença del local, perquè sembla que estigui tancat; de fet, jo hi he entrat per preguntar quan l'obrien, perquè estava convençut que encara estava tancat. Si no arriba a ser perquè el van inaugurar diumenge, hauria estat la segona persona a menjar-hi. Avui a les 14:00 hi ha hagut un tall de llum important a la zona, per la qual cosa el local no funcionava, segons m'han dit. El local està bé, és enorme; no crec que sigui el ...

Como comenté la semana pasada, he estado una semana en Sicilia, con la escusa de asistir a la boda de un amigo, he visitado toda la isla, entre otras ciudades Taormina, Agrigento y Palermo. En sucesivos post explicaré más cosas de este viaje, con una componente gastronómica importante. Para empezar la nota culinaria más sorprendente ha sido el pan negro-negro, que me sirvieron en Palermo, en el restaurante La Osteria dei Vespri . Un pan al que se le ha añadido tinta de sepia (ellos le llaman nero di sepia). El restaurante está en la "piazza croze dei Vespri", y el teléfono es el 091 6171631, olvidaros de ir sin reservar. Me recomendó el lugar un compañero de mesa en la boda, Paolo, GRACIAS!. Además del pan en cuestión, comimos entre otras cosas una "terrina freda de zucchina pomodoro, gamberi e basilico (por 16 euros), o sea una terrina de calabacín, tomate, gambas y albahaca, francamente buena, una pasta de ricotta (requeson) salvia y otra vez calabacín, muy buena tambi...

La recepta que poso a continuació és del meu blog de cuina italiana preferit. Es diu Fior di Zucca , o sigui flor de carbassa, i a part de receptes genials en italià i anglès, té unes fotos meravelloses de les mateixes. La recepta que només tradueixo, ha estat reinterpretada, del llibre de Camellia Panjabi " 50 Great Curries of India ", amb els ingredients que tenia l'autora del blog en aquell moment . Diu que la barreja de síndria i curri sona estrany però és molt gustosa i delicada. El picant de les espècies s'amalgama perfectament amb la síndria que refresca i apaga les flames. Ella aconsella provar-ho, jo ho faré: Ingredients: 500 gr. de síndria 1 cullerada petita de pebre vermell dolç 1/2 cullerada petita de curcuma 1 gra d'all 2 cullerades d'oli d'oliva 1/2 cullereta de comí 1/2 cullereta de coriandre el suc d'1/2 llimona fulles de menta fresca per decorar Arròs basmati per acompanyar. Preparació Talleu la síndria a daus més aviat grans i t...

Avui estava sol a casa, i no em venia de gust cuinar, (m'agrada molt cuinar, però gairebé mai cuino quan ho he de fer només per a mi). Tenia a la nevera alvocats i tomàquets cherry, i he fet un semiguacamole, finalment he sopat meravellosament. He tallat els tomàquets cherry en quatre trossos i els he esclafat una mica amb la forquilla (suposo que influenciat pel capítol d'en J amie Oliver  que he vist aquesta tarda), he pelat l'alvocat, i l'he esclafat amb la forquilla de manera irregular, l'he barrejat amb el tomàquet i li he posat una mica de suc de llimona i ratlladura de la mateixa. Per ratllar la pell de la llimona,  he fet servir el ratllador  Microplane  i és que no sé què faria sense ell, m'encanta fer servir la ratlladura de llimona als meus plats i amb aquest ratllador queda espectacular. Tenia al congelador un pa amb panses, que va sobrar d'un altre dia, i l'he fet servir per acompanyar. Sens dubte ha estat un encert fer-ho, perquè he posat ...

Fa ja uns dies, per acomiadar un company que deixava l'empresa, després d'haver estat més d'un any de becari, vam anar a dinar a un restaurant bastant proper a la feina, que no coneixia. Curiós el costum de fer una petita festa quan algú deixa una empresa. El restaurant es diu La Troballa, i és a la Riera de Sant Miquel, número 69. El telèfon per si voleu reservar és el 93 217 34 52. El restaurant té un menú de 9,5 euros, un de 12 euros i un altre de 15, si no recordo malament; el de 12 euros es compon d'un plat de cadascun dels altres, per la qual cosa no és exactament un menú. Jo vaig menjar el de 12 euros, precisament. De primer vaig demanar un micuit, prou decent per estar en un menú; com a nota negativa he de dir que no tenien pa torrat, i el vaig haver d'acompanyar amb pa sense torrar tallat molt gruixut. I de segon, rabes fregides, que direu i què és això: sípia tallada a tires i fregida, que també estava bo (que no sublim ). De postres, crep de xocola...