3 o 4 al dia

M'encanta el pernil d'ànec, en una amanida o en uns entrepanets em sembla un producte deliciós. Avui llegint la revista "Descobrir Cuina", he vist una recepta per fer Pernil d'ànec casolà, a partir de magret d'ànec. Aquí va la recepta. Ingredients 2 magrets d'ànec frescos 2 Kg de sal grossa Pebre negre mòlt 25 ml d'oli d'oliva 12 ml de vinagre de Xerès 1 gr de pebre vermell Preparació En un recipient de plàstic, vidre o porcellana, de la mida dels magrets, feu un llit de sal grossa. Poseu-hi a sobre els magrets amb pebre negre amb la pell cap avall. Cobriu amb la resta de la sal grossa. Tapeu-ho bé amb film de cuina i guardeu-ho a la nevera durant 4 dies. Passats els 4 dies, retireu la sal del magret i netegeu-lo bé amb un pinzell. És important que quedin ben nets. Feu un forat en una punta del magret i passeu-hi un fil per poder-lo penjar. Pinteu totes les cares del magret, amb la barreja de vinagre i oli i el pebre vermell. Deixeu-lo penjat un...

He trobat una altra marca que té receptes a la seva pàgina Web, en aquest cas Marcilla. Com és d'esperar, totes les receptes són a base de Cafè, per descomptat d'aquesta marca. A la web trobem des de receptes, com uns llagostins a l'aroma de cafè fins a un Iogurt al cafè. Tot per als molt cafeters. Tocinet de cafè Ingredients (Per a 4 persones) 6 rovells d'ou 1 ou sencer 2 cullerades de cafè soluble Marcilla dissolt en una mica d'aigua 200 g de sucre Sucre per caramelitzar el motlle 15 cl d'aigua (3/4 de got) Preparació Escalfa el sucre i l'aigua en un cassó. Quan trenqui a bullir, mantén l'ebullició a foc lent durant aproximadament 15 minuts més (fins que l'almívar formi un fil fi). Barreja enèrgicament els rovells, l'ou i el cafè, afegeix l'almívar a poc a poc. Sense deixar de batre, passa la barreja per un colador i aboca-la en un motlle o motlles prèviament caramelitzats. Tapa-la amb paper d'alumini i cou-la al Bany Maria (en ...

He llegit algunes coses, en blogs, premsa, i a la pròpia Web , de les presentacions que s'han produït al Madrid Fusión , el certamen gastronòmic, que es fa dir a si mateix “Cimera Internacional de Gastronomia”, que ha tancat recentment la seva cinquena edició a la capital d'Espanya. I he de dir que he vist massa efectes especials, o més ben dit, que només he vist efectes especials. Ja fa temps que crec en el paral·lelisme entre les pel·lícules que es basen només en efectes especials, i els plats que només tenen efectes especials. Per a mi tant en una pel·lícula, com en un plat, l'important són la idea, el guió, i sobretot el resultat final (parlo de sabor i olfacte, encara que també siguin importants la vista i altres sentits). Si són necessaris efectes especials, benvinguts siguin, no és que estigui en contra de qualsevol pel·lícula o plat que els contingui, i només admeti el cinema DOGMA, i els plats de l'àvia. Però un plat només amb aquests efectes, em sembla una es...

El 17 de gener del 2006 vam començar aquest blog nostre, per tant avui dimecres 17 de gener del 2007, complim 1 anyet. Com diria el Rei, m'envaeix una onada de satisfacció... A continuació us vull oferir algunes dades (cortesia de Google Analytics) de com ha estat 3o4aldia aquest any. Cal remarcar que vam començar a utilitzar aquesta solució per mesurar el trànsit del blog, el 4 de setembre, per la qual cosa la informació de les visites que tenim és a partir d'aquell dia. Durant el primer any de vida, a " 3 o 4 al dia " s'han publicat 159 entrades, (160 amb aquesta) això fa una mitjana d'unes 3 setmanals (com dirien els Hombre G: ni molt ni poc ni per menjar-se el coco) i l'han visitat més de 3.000 persones, amb una acceleració important en l'última part de l'any. Dels 3.196 visitants, 2.739 ho van fer des d'Espanya, Google Analytics no ens dóna informació de les diferents províncies, ni de les comunitats autònomes. El següent país en visites é...

El meu amic Bruno és belga. De vegades pensem (una cosa automàtica, no reflexiva) que fora d'Espanya, França i Itàlia, a Europa es menja fatal, i que no hi ha una tradició culinària interessant. Doncs bé, Bruno és un bon cuiner, sempre he menjat fantàsticament bé a casa, és força atrevit a les combinacions, però té prou capacitat per no equivocar-se en barrejar ingredients. A més, el que més admiro de la seva cuina és que sovint fa el seu propi Pa i és realment exquisit. El motiu d'aquest post és oferir-vos la recepta del seu puré de patates (més o menys perquè tampoc no m'ho ha explicat al detall). A casa la fem (a ull) des que m'ho explico i és deliciós. Preguntareu pot ser un puré de patata deliciós, la resposta és si, és clar que si. Ingredients (les quantitats me les he inventat, adaptar-la als vostres gustos) 500 gr. Patates de qualitat 100 ml. Nata 1 Ou 50 gr. Mantega (ningú ha dit que sigui un puré de règim) Preparació Renteu les patates a consciència i les co...

L'altre dia un amic em va comentar que les receptes que apareixien en "aquest el nostre blog", eren molt complicades. Jo crec que n'hi ha de tot. Moltes vegades la motivació de posar les receptes al blog és que vull tenir-les sempre en línia, per poder accedir-hi sempre, a qualsevol lloc, utilitzant d'aquesta manera el blog com una Base de Dades en Línia. En altres casos la motivació per posar-les, ve del fet que algú em ha demanat una recepta i m'és més còmode penjar-la aquí, que donar-la-hi en un altre format. Almenys una vegada per setmana a casa meva, mengem Creps. Els encanten als nens i són senzills de fer. Vaig publicar al blog una altra recepta, aquí , però aquesta és senzillíssima, són amb pernil i formatge, o sigui el que podríem anomenar Creps bikini. Aquí va una recepta molt senzilla. Ingredients Un got de llet Una mica menys d'un got de farina Un ou Un pessic de sal Mantega Mozzarella ratllada Pernil dolç Preparació Barregem amb la batedor...

Aquest gelat és molt senzill de fer, la gràcia està a presentar-lo dins la mateixa pell de la mandarina, que a més de quedar curiós, desprèn les aromes de la pell de la mandarina quan te la menges. A mi m'agrada especialment, perquè tinc la sort de tenir a casa dels meus pares, un arbre d'una varietat antiga de mandarines, amb un perfum especial (recorda els caramels de mandarina). El problema és que té multitud de pinyols, per la qual cosa és difícil trobar-les als mercats. Com sabeu, tendeixen a oferir-nos fruites sense pinyols i potser més boniques i més grans, tot i que hi perdem en aromes, jo personalment estic segur que és un error, el 99% hi estareu d'acord, l'1% restant, és com els dentistes que aconsellen xiclets amb sucre. Per fer el gelat, comencem seccionant (tallant) la part superior de la mandarina, a una alçada d'uns 4/5 de la mateixa, i traiem per dalt tota la polpa de la fruita, és força costós, es fa més senzill fent el forat més gran, per exemple...

Ahir (4 de gener de 2007) vaig anar a sopar al restaurant Coure, al Passatge Marimon, número 20 de Barcelona. Està situat entre la Diagonal i la Travessera de Gràcia, i entre Casanova i Muntaner. El telèfon és el 93 200 7532, sense reservar és pràcticament impossible que trobeu taula. Per començar dir que em va agradar molt, diria que és del millor que he provat últimament. El local no destaca per la seva bellesa però és correcte. Té un menú degustació per 38 Euros, compost de: Un aperitiu, de peres al vi amb escopinyes, que no em va semblar gran cosa. Un entrant excel·lent de Foie marinat (un Micuit), amb reducció de Pedro Ximenez, ruca i maduixes, sobre una finíssima coca de “llardons”. Ho podeu veure a la foto. Un primer plat, basat en un consomé amb un ravioli de formatge, i un ou fet a baixa temperatura, deliciós, ens va agradar molt a tots. Un plat de Peix, amb un coulis de llima, i puré d'albergínia fumada. Molt bona la combinació del peix amb la llima. Un plat de carn, cua...

Eugenia, una companya de feina, m'ha passat una recepta de pasta, que ella fa sovint i que està basada en un viatge i un llibre, ja és la seva segona aportació al bloc, la primera va ser una Apple Pie. Aquí va la seva recepta de Pasta de Frutti di Mare. Ingredients (4 persones)  250gr de musclos 250gr de cloïsses fresques 250 gr de gambes o llagostí cru all, 2 dents 1/8 culleradeta bitxo vermell 2 tasses de tomàquets madurs pelats oli d'oliva, 1/2 tassa julivert, 2 cullerades sal i pebre negre Preparació. Sobre un fons d'oli d'oliva calenta s'ofeguen fins que estiguin torrades, les dues dents d'all amb el bitxo prèviament picats. La recepta original fa referència als coneguts peperoncini picants; però el bitxo "nacional bruta" pot ser perfectament vàlid. Al meu parer convé no excedir-se en el toc picant. Un cop daurat el conjunt all-bitxo, s'hi afegeixen els tomàquets crus pelats, que es deixen a la cassola a foc mig-alt uns 3 minuts perquè es freg...