3 o 4 al dia

Hoy se celebra el día de los blogs, The Blog Day .  Os preguntareis, porqué se hace hoy y no el 21 de Octubre (Santa Úrsula). la respuesta la encontrareis observando la imagen que compaña este post. La palabra Blog, con un poco de imaginación se puede parecer en alguna tipografía, un poco retocada (entre otras cosas hay que bajar el 8 para que parezca una g) a 3 108 , o sea 31 de Agosto o sea hoy. Esto del blog day que nos ocupa, tiene un gran parecido a las cadenas de premios tan de moda entre algunos blogs, pero a lo grande, por lo que quizás sirva para hacer ruido. No soy muy partidario, de las cadenas de premios. Cuando alguna vez me han otorgado alguno, con cierto dolor, sobretodo por la persona que me lo otorgaba, he decidido agradecer pero no nombrarlo en este nuestro blog, que es un de las "reglas" porque hay demasiados. A mi humilde (ja!!) parecer, estas cadenas de premios solo sirven para mover tráfico a casa del que crea los premios. No aportan nada o casi n...

Navegando por Youtube, he visto un vídeo titulado "The Funniest Dessert Ever Served". No tengo nada más que añadir, simplemente os animo a darle un vistazo, realmente curioso. Supongo que la base debe ser una nueva gelificante, realizado por la Nasa, o por el laboratorio del Bulli.

Ja m'he incorporat a la feina, després de tres setmanes de vacances. La incorporació és tranquil·la, perquè a l'agost tenim jornada intensiva, quan podem fer-la, i ara puc. Avui he acabat a les 15:20, i tenia pensat anar a dinar a casa. Pel camí entre la feina i casa meva, (un luxe, només 20 minuts caminant) passo per davant d'entre 20 i 30 restaurants. Quan he passat per davant del restaurant ÀPAT , Aribau 137 (entre Còrsega i Rosselló). Telèfon: 93 439 64 14, i he vist el suggerent menú de migdia que tenen, he pensat que era molt millor parar i dinar allà. L'havia vist moltes vegades, però em semblava un d'aquests restaurants amb molt disseny i poca cuina, fins que vaig llegir de vacances un article del New York Times, que parlava del fenomen Bistronomic (bistrot + gastronòmic) terme encunyat per Pau Arenós, que ve a definir els restaurants amb una cuina elaborada a preus controlats. Entre ells, el Coure, el Gresca, l'Hisop, l'Embat i avui l'APAT. Aquí...

Algunes vegades sentim coses, que ens ajuden a emmarcar un concepte que ja teníem. Podem dir que verbalitzant un concepte, l'aclarim més, a causa que el llenguatge és una part important del nostre pensament. Pel que fa a la gastronomia, i al plaer lligat a menjar, aquests dies he escoltat o llegit, en algun lloc aquesta frase: "La gastronomia és a l'alimentació, el que l'erotisme en el sexe, a la reproducció" M'ha agradat, i mira que és senzilla. Res, és que estic en pla estiu filosòfic. El motiu d'acompanyar-ho d'aquesta foto, és que m'agrada, i que gastronòmicament parlant, "m'excita" .

La meva mare fa un plat de filet al romaní que és de deu. Cada vegada que el prepara, li pregunto després com es fa, però sempre se m'oblida, crec que és perquè l'explicació em sembla massa senzilla, per l'espectacular que és el plat. Aquesta vegada era al costat de l'ordinador i ho he escrit. A més, és un plat amb uns aromes i una presentació sorprenents, se serveix a sobre d'una llesca de pa torrat o fregit. D'aquesta manera, el pa per sucar la deliciosa salsa ja va inclòs al plat. La textura cruixent del pa es va sucant amb la salsa, amb la qual cosa el plat evoluciona mentre te'l menges, fent que els mossos siguin tots diferents. Sense més rotllo, us poso la recepta. Ingredients 4 persones 4 trossos grans de filet de vedella, o 8 de petits. (es pot fer amb un altre tall de carn, i amb filet de porc) Unes branquetes de romaní fresc 150 ml. de nata Mostassa (la clàssica de Dijon pot anar bé) Xampinyons Conyac Pa Preparació. Començarem el procés salpeb...

Ahir vaig fer anys, que quants? Doncs molts. Diguem que si canto allò de Serrat, de fa vint anys que tinc vint anys, ja m'estic traient alguns anys. Bé anem al tema, ho vaig celebrar amb la meva dona, sopant al Restaurant de l'Hotel Villa Retiro (5 estrelles), de Cherta, a la província de Tarragona. Estic de vacances a casa dels meus pares, a Tortosa, els vaig preguntar per un lloc on sopar, i em van dir que el Villa Retiro, era força nou i del milloret de la zona. Doncs allà ens vam anar, perquè a un li agrada menjar bé i no compleix anys cada dia (menys malament). La impressió inicial en arribar al recinte és de luxe excessiu, diríem que allunyat del que seria el minimalisme. En deixar l´ampli pàrquing exterior, et reben a la porta, dos lleons de ferro que t´avisen una mica de l´estil que trobaràs al´interior. L'espai i el jardí són espectaculars, potser jo hauria posat alguna cascada menys a la piscina, però bé. La zona del restaurant és un vell edifici molt ben rehabili...