3 o 4 al dia

Avui he estat a l'espectacle de La Fura dels Baus, Degustació de Titus Andrònicus . ESPECTACULAR !!!. Dec dir que sóc un fan de la Fura des dels seus inicis, vaig veure el seu primer gran espectacle Accions, en un Festival de Teatre que es feia a Tortosa, a mitjans dels 80, i des de llavors no m'he perdut més que un parell d'espectacles, dels que han fet. Els he vist a diverses ciutats, dues vegades a Milà, dues a Madrid, 2 a Tortosa i moltes a Barcelona. Sempre m'han agradat els seus espectacles. Recordo que en un d'ells, en sortir em van preguntar què tal, i vaig dir: És el pitjor que he vist, m'ha agradat molt. Anem al que anem, en aquest espectacle inclouen la gastronomia de la mà de ni més ni menys que Andoni Luis Aduriz, el geni del restaurant Mugaritz, segurament junt amb el Celler de Can Roca el millor Restaurant del món, diguin el que diguin els de San Pellegrino. Durant tota l'obra, hi ha un cuiner preparant coses, que fan tastar al públic, la ...

Gràcies al deliciós blog, Deliciosa Martha , m'assabento que hi ha una pel·lícula a la cartellera de Barcelona, que es titula “Com cuinar la teva vida”. Una pel·lícula en un blog amb nom de pel·lícula , sona bé. Quan he vist que la feien als cinemes Verdi, he pensat que això té bona pinta, i ja quan he vist que la Directora era Doris Dörrie, m'he emocionat, i he entès que demà toca anar al cinema, i que toca veure aquesta pel·lícula, sí o sí. Explico, el perquè de la sobtada emoció, PARÈNTESI, alguns amics em comenten que llegeixen aquest nostre blog, que els sorprèn que no només parlo de cuina, sinó que de tant en tant explico coses de la meva vida. És veritat, exemple: Amb un grup de companys de feina, va sortir el tema que havia estat vivint a Itàlia, i una noia va dir, - si ja ho sabia, a la qual cosa jo vaig comentar alguna cosa com, - no recordava haver-t'ho explicat, i la resposta va ser - sí, ho vaig llegir al teu blog. TANCO PARÈNTESI Tornant al tema, la sobtada em...

He vist una molt bona crítica a la Cartelera Turia, (minirevista setmanal que llegeixo des de fa més de 22 anys, i de la qual actualment sóc subscriptor, perquè només es distribueix a València) sobre un documental anomenat "El pollo el pez y el cangrejo", de José Luis López-Linares. "El pollo, el pez y el cangrejo real" és una pel·lícula documental que mostra com Jesús Almagro, un dels millors xefs espanyols, prepara la seva participació en el premi gastronòmic "Bocuse D'Or", que se celebra a França, més concretament a Lió. El títol del documental parla dels ingredients obligatoris a utilitzar en la preparació del plat. Expliquen a la Turia que, en els 4 mesos de preparació, Almagro (el cuiner) va utilitzar 450 pollastres, 275 Kg de cranc reial i 150 Kg de Fletan (el peix del títol), i en la creació del plat va ser assessorat per cuiners com Arzak i Sandoval. Tinc moltes ganes de veure-la, ja que mostra la duresa de la professió i el procés de prepar...

El divendres, vaig tenir una sessió de cinema i sopar. En aquesta ocasió tant a la pel·lícula com al sopar, els posaria un notable (7). Últimament combino bastant el binomi sopar-cinema, les poques vegades que surto, fa poc vaig parlar en aquest nostre blog d'aquesta combinació en versió hindú . Tot va començar a les 8:20 pel·lícula, amb la pel·lícula CARAMEL de Nadine Labaki, una bonica història que gira al voltant de 5 dones, que coincideixen en un saló de bellesa, al Beirut actual. No us explico res perquè és millor veure-la. En acabar la pel·lícula, cap a les 10:00, vaig anar a sopar al restaurant "Le Petit Bergerac", al carrer Aribau 141. Em va sorprendre que al sopar tinguessin un menú de 26 € força interessant, cuina francesa tradicional, diria que digna, però sense tirar coets, ni fer l'onada. Vam menjar de primer una crema de pèsols amb bombons de Foie i un pastís de porros (tipus quiche), de segon un micuit de Foie i un steak tartar (sempre que el veig en ...

Ayer vi en la televisión el Hijo de la Novia , una película argentina genialmente dirigida por Juan José Campanella en el 2001. Preciosa historia en la que el personaje interpretado por Ricardo Darin (gran actor), que interpreta a Rafael Belvedere, propietario de un Restaurante, el Belvedere. En esta pelicula el se relaciona con su entorno de una manera peculiar, y mejora estas relaciones durante el transcurso de la historia, mejora su relación con su padre, con su madre, con su ex, con su hija, con su novia, con sus empleados y finalmente con un amigo de la infancia que es el que provoca el cambio a mejor del protagonista. Hay muchas escenas muy bonitas. Pero por resaltar una, a mi me gusta mucho, me parece genial, diría incluso que es una perla del cine actual, la escena en la que el personaje principal habla con su novia por un interfono con cámara. Sobretodo por el final, que no contaré por si hay algún depistado que aún no ha visto la película. He pensado en escribir sobre l...

El otro día, volví a ver la película Comer, Vivir, Amar, " Yin Shi Nan Un ", del Director Ang Lee, nominada a los Oscars a la Mejor película extranjera en el 2005. Tenía un gran recuerdo de esta película, esta segunda vez me gustó menos que la primera, pero ésto me pasa a menudo, tengo tendencia a idealizar las películas que me gustan, en mi recuerdo.  De todas formas, fue otra vez un placer ver cocinar al protagonista el Señor Chu, y a una de sus hijas. Se ve el ritual en la cocina, los movimientos precisos para ejecutar algunas tareas. Precioso. Si tenéis la oportunidad de verla, conviene hacerlo con hambre, porque verla después de haber comido mucho puede agobiar, debido a la cantidad de comida que prepara y sirve a sus tres hijas, todos los domingos el cocinero protagonista. Una delicia.

Ingredients 1 albergínia ben grossa 1 patata mitjana farina oli 2 tomàquets ratllats 1 branquilló de julivert i sal. Preparació Rosteix l'albergínia al forn com si fessis una escalivada, seguidament deixa-la refredar i retira-li la pell. Bull la patata i pela-la també, a continuació, en un bol, introdueix la patata i l'albergínia, amb l'ajuda d'una forquilla, aixafa tots dos ingredients barrejant-los bé. Posa una mica de farina en un plat i amb l'ajuda de dues culleres forma mandonguilles per seguidament enfarinar-les. Fregeix les mandonguilles en oli ben calent fins que vegis que s'han daurat, retira-les i disposa-les sobre una font amb paper de cuina absorbent per eliminar l'excés d'oli. Fregeix el tomàquet en una paella amb una mica d'oli i condimenta amb una mica de sal. Introdueix les mandonguilles a la paella i passats uns minuts, quan vegis que l'aigua del tomàquet ja s'ha evaporat, retira la paella del foc. Ja pots disposar les mandon...