3 o 4 al dia

Avui diumenge 28 de juny, 4 dies després del que mana la tradició (l'ideal seria fer-ho el dia de Sant Joan), he fet la meva primera Ratafia.  Començar dient, que fer-la ha estat un moment màgic, com quan fas pa, o pastes la teva pròpia pasta. Suposo que això passa perquè són coses lligades al passat, que per alguna reacció estranya a alguna part del nostre cervell, els records ancestrals et fan sentir bé. A més a nivell personal, és com una prova, seré capaç de fer alguna cosa digna?, sortirà alguna cosa almenys bebible?, el resultat serà bo?, serà fins i tot excel·lent?, se subastaran els 3 litres de la meva Ratafia a Sotherbi's?.   Elaborant-la m'he sentit un petit alquimista. Primer seleccionant les plantes, i després posant-les a poc a poc a l'anís. Ara ja tinc la barreja d'aromes. El més dur serà ara esperar 40 dies i les seves nits. En català es diu deixar-ho a sol i serena, cosa que seria deixar-ho a la intempèrie dia i nit. Durant aquest temps, totes les ol...

El 16 de juny passat va ser l'aniversari del meu fill gran, 7 anys. Vam anar a la pastisseria Ochiai, al carrer Urgell 110, de Barcelona, ​​molt a prop de casa meva, perquè elegís el pastís. I quan va veure la que tenia forma d'Erizo, no li va importar el que tenia fora, ni dins, va dir que volia aquella, o s'hi està (la de la foto anem) Estava feta de pa de pessic i xocolata, però l'original era l'acabat realitzat amb els pinyons que li donaven un aspecte a eriçó genial. A mi m'agradava una altra, amb una meravellosa forma arquitectònica, com una galleda de xocolata, que em van dir que estava farcida de crema d'albercoc, era preciosa. Vaig intentar convèncer-lo, però clar als ulls d'un nen guanyava el porc espí de pinyons. Estava bona, però sobretot és tan bonica que ens va fer molta pena tallar-la.

Passejant pels fabulosos blocs de cuina, que tenim a cop de ratolí, vaig aterrar al març al bloc de Gemma, "La cuina de casa". Curiosament crec que vaig conèixer la Gemma en un sopar de blocaires a Barcelona, ​​no ho puc assegurar perquè érem molts, i no va ser de les persones amb qui més vaig parlar. Al que anem vaig veure al seu bloc una crema de mandarines, i vaig trigar poc a pensar que era un bon final, per a les meves super mandarines amb extra de llavors i extra de sabor. Ingredients   1/2 l. de suc de mandarina Pell ratllada d'una mandarina 125g de sucre 25g de farina de blat de moro (maicena) 2 ous Preparació : En un cassó escalfar el suc, el sucre i la pell de la mandarina. Bateu en un bol els ous amb la farina de blat de moro i afegiu-ho al cassó. Quan la crema arrenqui el bull, traieu-ho del foc i deixeu-ho refredar a temperatura ambient.  Serviu la crema ben freda  La foto que acompanya aquest post és, això sí, del resultat de la meva crema de mandarines. E...

Fa un temps que estic obsessionat amb les possibilitats de les obleies per a empanadilles. Ja en vaig parlar recentment aquí, per a una preparació força clàssica i aquí , per a les meves primeres tartaletes , en aquest cas de xocolata. En aquesta ocasió vaig fer unes tartaletes del meu semiguacamole , avui fa gairebé dos anys que el vaig fer per primera vegada, vegeu la data del post. Estaven molt bones, és un plat senzill, bo i nutritiu, per tant molt interessant (com la revista). De senzill que és, em fa vergonya explicar-ho, primer vaig fer les tartaletes i ja en fred els vaig posar el semiguacamole, final de la recepta. Els passos intermedis els trobareu al blog.

M'arriba informació sobre Chocolat Factory , des d'ara compten amb un nou producte que combina xocolata i pasta fresca. "The Pasta" s'ha ideat en dues varietats: raviolis de xocolata amb formatge ricotta i nous, i tagliatelle de xocolata negra. Totes dues es presenten envasades al buit i congelades, i s'entreguen en bossa isotèrmica. A més, The Pasta es pot servir acompanyada de 3 varietats de salsa: Salsa d'Amaretto, Salsa de Caramel o Salsa de Xocolata. El maître chocolatier, Michel Laline, també recomana amanir-la amb formatge parmesà i pebre mòlt, però sobretot, experimentar. Amb el que m'agraden la pasta i la xocolata, la vull provar ja.

Aquesta tarda, tornant de la feina, m'ha sorprès un cartell publicitari dels gelats Ben&Jerry's, que fa referència al Bar Tomàs, famós a Barcelona per les seves patates braves. Com veieu a l'anunci (no he pogut evitar fer-li una foto quan l'he vist), diu "Boníssimes com les Braves del Tomàs, fins i tot fredes", i a dalt Ben&Jerry's & Bar Tomàs. La història de la marca de gelats Ben& Jerry's comença el 1978 a la ciutat de Vermont, on dos amics, Ben Cohen i Jerry Greenfield, decideixen fer gelats, i aconsegueixen fer un producte estupend, basat en ingredients naturals i nata de Vermont. La resta de la història és molt coneguda als Estats Units, i aquí evidentment no tant, a la Viquipèdia la trobareu, just aquí . Entenc que, com als EUA, aquesta història els dóna un posicionament, com un producte local, natural i casolà, i els funciona; aquí havien de fer alguna cosa per aconseguir connectar amb el que és local. Per això, suposo, s'han...

Sempre que llegeixo coses sobre el gust, l'olor i el sabor, dels nostres grans cuiners, penso que he d'explicar la meva visió sobre l'olfacte i el gust en el menjar, i com l'aplico a l'hora de cuinar. Hi dono moltes voltes, podríem dir que sóc un teòric del tema, i és cert, no sóc gens modest. El primer que cal recordar, de vegades és com si nos n'oblidéssim, és que una cosa és el gust i una altra el sabor. El sabor, si no m'equivoco, és la suma de l'olor i el gust. Quan tenim alguna cosa a la boca, no només en notem el gust, també l'olorem des de dins de la boca, per això diem que el saborejem. Per fixar la idea, feu una prova, poseu-vos alguna cosa molt "saborosa" a la boca, i amb la boca tancada feu circular aire pel seu interior. Aquesta sensació és l'olfacte (torno a insistir = si no vaig gaire equivocat), però percebut des de la part interna del nas, fixeu-vos que la boca i el nas (que és el que ens ve al cap quan pensem en l'...

L'esquena m'està tornant a donar problemes, ara tinc una ruptura (o esquinç) muscular, crec que pot ser per algun mal gest nedant (ja veurem si serà tan bo) o amb els nens. El metge m'ha dit que no m'amoïni però que requereix repòs, i antiinflamatoris. És molt dolorós, em costa respirar fons, i el pitjor és quan ric o esternudo.  Crec que era un dels manaments de la santa mare església, que deia "visitar els malalts". Quan he parlat amb el meu amic Roque, de la meva maleïda esquena, m'ha ofert venir a veure'm a casa i cuinar alguna coseta bona. Sempre tinc bacallà dessalat congelat a casa, em sembla un invent genial i molt còmode. Per això, per la improvisació del menjar, hem fet bacallà. La novetat és com ha fet Roque les patates. Us presento, doncs, una idea per fer unes patates delicioses al microones en 10 minuts, amb un toc de gràcia. Netegem les patates senceres, i les posem en un bol que pugui anar al microones filmat (és a dir, tapat hermèticam...