3 o 4 al dia

Al País Semanal, en parlaven fa unes setmanes de plats amb vi negre. D'entre ells, una part d'una de les receptes, és el caviar de vi negre, que m'ha semblat interessant pel curiós del mètode. Caviar de Vi negre Ingredients 250cl de vi negre 1 gr. d'agar agar Preparació Coure el vi fins que es redueixi, afegir agar-agar, colar i escumar. Posar el vi en una xeringa. Preparar un bol amb aigua i gel, i col·locar a dins un bol més petit amb oli de gira-sol, l'objectiu és que l'oli estigui fred. Anar deixant anar gotes des de la xeringa a l'oli de gira-sol, fent voltes mentrestant amb l'altra mà per crear un remolí a l'oli, i crear d'aquesta manera petites boletes amb forma de caviar. Treure les boletes (el caviar de vi negre) amb un colador, i escórrer-les sobre paper absorbent. Ja tenim el caviar, per a què pot servir? En la recepta d'El País, formava part d'un plat amb Foie-Gras i pebrots del piquillo. Al meu entendre, hauria d'...

Fa aproximadament un mes, vaig tenir l'oportunitat de sopar al restaurant Abac de Barcelona, a l'Avinguda Marquès de l'Argentera 11, davant de l'estació de França. Vaig gaudir molt amb el Menú degustació, que em va semblar de gran nivell. Puc dir que, al meu parer, tots els ingredients de tots els plats aportaven al conjunt, i això no sol passar en la cuina moderna, que en moltes ocasions té massa ingredients ornamentals. Aquesta setmana he llegit que havia rebut la segona estrella Michelin, se la mereix, és una opció molt recomanable, per a mi una autèntica delícia. Sobre el preu no puc dir res perquè no vaig pagar el sopar (potser per això el vaig gaudir tant), però sí que us el recomano, cuina moderna però amb l'objectiu de l'excel·lència en el sabor, i no en la pròpia modernitat. NOTA: S'han traslladat a l'Avinguda Tibidabo 1, a Barcelona

El meu sogre m'ha portat del seu hort, una bossa plena de pebrots verds, massa pebrots per a una casa en la qual al 75% dels seus habitants no els agrada el pebrot, i en la qual l'altre 25% (que sóc jo), ha de cuinar alguna cosa que agradi al 75%. Per aprofitar-los he fet melmelada de pebrots verds. És una recepta senzilla senzilla, que fa la meva cunyada a la seva casa rural , per acompanyar les pilotes del Duc, unes pilotes fregides d'arròs amb tomàquet farcides de formatge, que són un dels plats estrella del restaurant, crec que més per la salsa (la melmelada en qüestió), que per les pròpies pilotes d'arròs. Melmelada de pebrots verds. Ingredients 500 gr. de pebrot verd 300 gr. de sucre una mica d'oli La preparació és ben senzilla, posar una mica d'oli en una paella, i tirar-hi els pebrots ja nets i tallats. Afegim el sucre i anem remenant durant uns 25-30 minuts, després triturem fi i ja tenim la melmelada de pebrots. Si fem melmelada amb pebrots d'altre...

Fa un mes, vaig posar una recepta que vaig recuperar de la meva àvia, la tenia la meva mare en una llibreta manuscrita, per fer el Menjar Blanc. Des de llavors l'he fet diverses vegades i tots els amics que la proven queden gratament sorpresos, tothom repeteix. A més de menjar aquestes postres, m'encanta preparar-ho. Des que m'agrada cuinar, i d'això en fa almenys 20 anys, en tinc en el record una aroma que jo relacionava amb la llet, però que no sabia identificar. Ara que he preparat aquesta antiga recepta, ja sé d'on ve el meu record olfactiu, és el que fa la llet en bullir-la amb la closca de llimona, la branqueta de canyella, i amb la farina d'arròs. Quan estic remenant i remenant, no puc parar de posar el nas a la cassola per percebre aquesta olor que tants records em porta, encara que aquests siguin només olfactius. En el moment que comença a espessir la Menjar Blanc, és el moment d'olor més intensa. Una altra reflexió que m'agradaria fer en relaci...

Quan veig en una carta d'un restaurant que em dona certa confiança, l'Steak Tartar (o Steak Tártara, ho he vist escrit de les dues formes), no puc evitar demanar-lo. És un dels plats amb els quals més gaudeixo menjant. Al Dominical de La Vanguardia del diumenge passat, Santi Santamaria en el seu article ha donat una recepta de Tàrtar de Bou Gallec, entenc que encara que el Bou sigui de Barcelona, del nord de Còrdova, o de la Ribera del Duero igualment funcionarà. Com sempre dic, m'agrada tenir sempre a mà receptes útils, i enlloc les tinc més a mà que en aquest el nostre Blog. Amb el permís de Santi Santamaria, el primer cuiner tres estrelles Michelin de Catalunya, propietari entre altres del restaurant Can Fabes , aquí poso la seva recepta (o una de les seves receptes) de Steak Tartar. El motiu com he dit és tenir-la sempre a mà. Tàrtar de Bou Gallec Ingredients per a 4 persones. 600 gr de carn de Bou d'entrecot 1 ceba tendra 1 rovell d'ou 1 culleradeta de p...

Aquest matí quan anava a la feina, he vist que al Passeig de Gràcia de Barcelona, gairebé tocant ja la Diagonal, estaven ultimant els detalls d'una nova botiga Imaginarium. Ara llegeixo el periòdic de Catalunya , que ORIOL IVERN I GUILLEM PLA, els Xefs del Restaurant Hisop de Barcelona, han creat un espai gastronòmic infantil de nom "Saborea" dins d'aquest nou MegaStore d'Imaginarium, i que aquest s'inaugura demà. Entre els plats que hi haurà a la carta, destaquen Coca de pa d'oli amb pernil dolç, camembert, oliva i tomàquet. Cilindres de gall dindi farcits amb arròs ecològic, xampinyons i pinya, amanida de canonges i grans inflats. Canelons d'espinacs amb farciment de salsitxes de porc ibèric i albergínia. Per fi es desterra l'escalopa i els macarrons del Menú Infantil i donem pas als plaers de la cuina. Per assegurar l'èxit de Saborea, els seus responsables han fet proves (tastos) amb nens, i sembla ser que el plat amb més èxit han estat el...

El dissabte, ordenant els armaris de la cuina vaig trobar una llauna de llet de coco que vaig comprar  fa temps, i que havia oblidat que la tenia. Com que estava previst cuinar pollastre per sopar, vaig fer pollastre arrebossat per als nens, i vaig preparar un Wok de pollastre amb verdures, poma, curri i llet de coco, memorable, per a la meva dona i per a mi. Sobre el pollastre arrebossat, dir, que quan no tenia nens (fa 5 anys i escaig) em semblava un menjar estúpid, i ara veig que és una bona solució. A més quan treballes la tècnica (és a dir quan ho fas diverses vegades), la carn queda en un punt de cocció molt interessant. Algunes vegades hi afegeixo al pa ratllat un pessic d'herbes, per fer-lo més saborós. Pel que fa al WOK, com que ja ho he fet alguna altra vegada, us el recomano fer servir. Les coses es couen abans i millor, sobretot les verdures, però també les carns són més bones. Ja sé que no cap al rentaplats, però com diria Joe E. Brown , a l'escena final d'Am...

Ahir vaig parlar del Tallador de mongetes verdes. Avui veient la foto de com queden les mongetes tallades amb aquest invent, he tingut la següent idea: Fer espaguetis, sense pasta, és a dir que l'espaguetti siguin les pròpies verdures i acompanyar-lo amb una salsa típica d'espaguetis, com podria ser una salsa pesto, una salsa de tomàquet, o uns carbonara. Per sort els meus fills mengen bé la verdura, però per als nens que no els agradi, pot ser un truc per fer-los menjar verd, ja que a tots els agrada la pasta, i això pot semblar espaguetis. Podríem tallar mongetes de les més llargues que trobem. Ara es troben al mercat mongetes, que són idèntiques entre elles, semblen clonades, que són molt llargues, aquestes serien ideals, per fer els espaguetis en qüestió. Preparació Tallem les mongetes molt fines, (imprescindible l'aparellet) i les bullim uns dos o tres minuts. Aquí haurem de provar com queden, potser per aconseguir més flexibilitat i que s'assemblin més als es...

Aquest cap de setmana de pont, vaig fullejar a casa dels meus sogres un llibre de cuina dels anys 80, amb molt poques coses interessants. Buscant aliment per a aquest nostre blog i per a la meva cuina, vaig trobar una recepta, d'un clàssic que em va cridar l'atenció, els préssecs Melba, el plat en francès es coneix com "Pêche Melba". La recepta sembla ser que la devem a Auguste Escoffier , el gran cuiner francès, que la va crear i per això el nom, en honor de la soprano australiana Nellie Melba. La idea de la recepta, que data de finals del segle XIX, es basa en només tres ingredients, préssecs madurs, gelat de vainilla, i gerds. Preparació Escaldar uns préssecs madurs en abundant aigua bullent, durant un parell de minuts. Refredar-los amb aigua amb gel, i treure'ls de seguida la pell. Partir-los per la meitat i treure'ls el pinyol. Ensucrar-los i conservar-los a la nevera. Servir els préssecs, (el normal és dues meitats per ració), amb una mica de gelat d...