Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2009

Agnolotti de Gorgonzola y nueces

Imatge
Una excompañera de trabajo, Irina, se fue hace un tiempo a trabajar a Suiza, con una beca. Me hizo ilusión recibir recientemente des del email del blog , noticias suyas. Me contaba que ella y su marido utilizaban este nuestro blog, para cocinar, ahora que en Zurich tienen más tiempo. Podríamos decir que a peor tiempo, más tiempo. Me comentó que hacen creps bikini (al menos una vez a la semana, como en mi casa), pancakes , tarta de manzana , e incluso el sorbete de albahaca . Les puse un reto, tenían que hacer pasta fresca. Hoy he recibido un email con las fotos de su experiencia con la pasta fresca. Quiero e mpezar diciendo: Prueba superada!!! Hicieron unos Agnolotti de Gorgonzola y nueces. Siempre queda mejor presentar un plato como Agnolotti que como Raviolis, que suena más fácil. Debo decir que en las fotos tienen muy buena pinta, m e cuentan en su gracioso email, que la pasta les quedó muy dura, que seguramente le faltaba cocción, y que suponían ademá...

Trofiette, una pasta menys coneguda

Imatge
Fa un temps vaig parlar per aquí d'una botiga delicatessen que m'agradava, es deia Goulaffres , i era al carrer Londres de Barcelona, exactament al número 103. A més de vendre coses delicioses, tenien un espai on es podia menjar alguna cosa. Ara aquesta botiga ja ha tancat i, com si fos un bolet, ja n'han obert una altra al mateix lloc. Ahir vaig entrar a la nova botiga, es diu "Il Magazzino", i és només d'especialitats italianes, és a dir, pastes, pestos, olis, vinagres, formatges, embotits, dolços i algun vi, tot i que pocs. Vaig acabar comprant trofiette de 5 sabors, un tipus de pasta (vegeu la foto), una mica de Coppa Piacentina, que és un tipus d'embotit semblant a la llonganissa, uns Grissini al pomodoro, és a dir, uns bastonets de pa amb tomàquet sec, que eren extraordinaris, realment bons, amb moltíssim sabor, i dos formatges: una scamorza affumicata petitona, un formatge fumat que m'encantava quan vivia a Itàlia, i una burratina, que és u...

Trofiette, a lesser-known pasta

Imatge
A while ago I wrote here about a delicatessen I liked called Goulaffres , on Carrer Londres in Barcelona, at number 103 to be exact. Besides selling delicious things, it had a little space where you could have a bite to eat. That shop has now closed and, popping up like a mushroom, another one has already opened in the very same spot. Yesterday I went into the new shop. It's called "Il Magazzino" and it sells only Italian specialities: pasta, pestos, oils, vinegars, cheeses, cured meats, sweets and a few wines, though not many. I ended up buying five-flavour trofiette, a type of pasta (see the photo); a little Coppa Piacentina, a cured meat somewhat like salami; some Grissini al pomodoro, breadsticks with sun-dried tomato, which were extraordinary, really good and packed with flavour; and two cheeses: a tiny scamorza affumicata, a smoked cheese I loved when I lived in Italy, and a burratina, a speciality from Puglia, similar to mozzarella. Puglia is the region right ...

Da Greco

Imatge
El 2008 en l'àmbit personal no va ser per a mi un gran any, ja que em vaig trencar una vèrtebra a l'abril, "passejant" per l'oficina, que encara ara em continua donant problemes. El 2009 no comença millor, per la qual cosa entre una cosa i l'altra no trobo temps, ni les ganes suficients per cuinar, i encara menys per explicar-ho després per aquí. Fa un parell de setmanes, després d'un matí de feina intensa però poc satisfactori, vaig anar a dinar amb el meu cap, i en passar per la porta de Da Greco, vam decidir fer-nos un petit homenatge (pagàvem nosaltres), menjant en aquest curiós restaurant de Barcelona. Té un menú degustació al migdia de 18 euros, direu: homenatge de 18 euros???, entendreu que no és qüestió de gastar-se aquesta quantitat per dinar cada dia, per la qual cosa va ser un petit extra, per rellançar un dia que no començava bé. Vam acabar pagant 20 euros per persona. El Da Greco és al Passeig de Gràcia, al número 116 bis, i té com a entrada u...

Focaccia d'olives i romani

Imatge
Avui hem fet un aperitiu a l'oficina, on cadascú portava una cosa, jo he fet un pa-focàcia d'olives i romaní. Ingredients 500 gr. de farina 20 gr. de llevat premsat 250 ml. d'aigua 100 ml. d'oli 1/2 cullera de sucre 1/2 cullera de sal Una mica de romaní fresc Unes olives verdes Preparació Preescalfar el forn a 200 graus, amb un petit recipient amb aigua al seu interior (sobretot mireu que aguanti la calor). Per fer la massa del Pa, jo he fet servir la ThermoMix però no cal, es pot fer a mà, només que costarà una mica més. He començat escalfat l'aigua a 37 graus, i dissolent-hi el llevat i una mica de farina, amb la ThermoMix he posat 37 graus, velocitat 2, Temps 2 minuts. Després he afegit l'oli, ia poc a poc la resta de la farina, augmentant la velocitat progressivament fins a 6 o 7. Després he pastat la massa uns 4 minuts a velocitat "espiga". He picat una mica de romaní fresc i ho he afegit a la massa, mentre es pastava un moment més (posem 1 minu...

Olive and Rosemary Focaccia (Thermomix or by Hand)

Imatge
Today we had an aperitif at the office where everyone brought something, and I made an olive and rosemary focaccia-style bread. Ingredients 500 g flour 20 g fresh (compressed) yeast 250 ml water 100 ml olive oil ½ spoon sugar ½ spoon salt A little fresh rosemary A handful of green olives Method Preheat the oven to 200 °C with a small container of water inside (make sure it can stand the heat). To make the dough I used the Thermomix, but you don't need one — you can do it by hand, it just takes a bit more effort. I started by warming the water to 37 °C and dissolving the yeast and a little of the flour in it (Thermomix: 37 °C, speed 2, 2 minutes). Then I added the oil and, little by little, the rest of the flour, gradually increasing the speed up to 6 or 7. Next I kneaded the dough for about 4 minutes on the "dough" (ear of wheat) setting. I chopped a little fresh rosemary and added it to the dough while it kneaded for a moment longer (say 1 minute). I let...

Cinnamon Magdalenas: Easy Homemade Spanish Muffins (Cupcakes)

Imatge
I'm sure you've noticed I've been doing less cooking lately, and therefore less blogging. I suppose the general feeling of crisis that you breathe everywhere is getting to me; I don't know what you think, but everything feels much greyer this year. I'm more tired and I do far fewer things. Since lately I kept seeing "cupcakes" everywhere, I decided to make some. I saw some silicone moulds in a shop near work and bought them. The shop is interesting, it's quite new, it's called BE-HOUSE and it's at Carrer Bonavista 7, in Barcelona. On this grey (because it's raining) Sunday morning, we made cupcakes — or rather good old-fashioned MAGDALENAS — with my kids (the only thing that isn't grey this year). This time we made them with cinnamon. Joke: What's the difference between a cupcake and a magdalena? Answer: about 2 euros. Ingredients (12–14 magdalenas) 2 eggs 80 g sugar 80 g olive oil (3/4 of a glass) 80 g flour 1 dessert...

Magdalenes de canyella

Imatge
Segur que heu notat que estic menys cuiner, i per tant menys bloguer últimament. Suposo que m'afecta l'ambient de crisi, que es respira per tot arreu, no sé què us sembla, però tot està molt més gris aquest any. Estic més cansat i faig moltes menys coses. Com que últimament veia "Cupcakes" per tot arreu, em vaig decidir a fer-los. Vaig veure uns motlles de silicona, en una botiga a prop de la feina, i els vaig comprar. La botiga és interessant, és força nova, es diu BE-HOUSE, i és al carrer Bonavista 7, de Barcelona. Aquest matí gris (perquè plou) de diumenge, hem fet Cupcakes, o sigui les MAGDALENES de tota la vida, amb els meus fills (l'única cosa que no està grisa aquest any), en aquest cas les hem fet de canyella. Acudit: En què es diferencia un Cupcake d'una Magdalena? Resposta: en 2 euros. Ingredients (12-14) magdalenes. 2 ous 80 gr de sucre 80 gr d'oli d'oliva (3/4 de got) 80 gr de farina 1 cu...