Trofiette, una pasta menys coneguda

Fa un temps vaig parlar per aquí d'una botiga delicatessen que m'agradava, es deia Goulaffres, i era al carrer Londres de Barcelona, exactament al número 103. A més de vendre coses delicioses, tenien un espai on es podia menjar alguna cosa.

Ara aquesta botiga ja ha tancat i, com si fos un bolet, ja n'han obert una altra al mateix lloc.

Ahir vaig entrar a la nova botiga, es diu "Il Magazzino", i és només d'especialitats italianes, és a dir, pastes, pestos, olis, vinagres, formatges, embotits, dolços i algun vi, tot i que pocs.

Vaig acabar comprant trofiette de 5 sabors, un tipus de pasta (vegeu la foto), una mica de Coppa Piacentina, que és un tipus d'embotit semblant a la llonganissa, uns Grissini al pomodoro, és a dir, uns bastonets de pa amb tomàquet sec, que eren extraordinaris, realment bons, amb moltíssim sabor, i dos formatges: una scamorza affumicata petitona, un formatge fumat que m'encantava quan vivia a Itàlia, i una burratina, que és una especialitat de la Puglia, tipus mozzarella. La Puglia és la zona que hi ha just a la punta del taló de la bota que és Itàlia. La burratina, com deia, és una mozzarella com farcida de nata, i és molt bona. Per aquestes 5 coses vaig acabar pagant 19 euros; és complicat trobar alguna cosa bona i barata.

Aquest dissabte dinava sol i he cuinat les trofiette d'una manera senzilla, perquè no perdessin protagonisme.

He posat en una paella amb oli en fred dos grans d'all molt picadets (sense el nervi). Quan ja eren fets (compte que no es cremin), he afegit el tomàquet tallat i sense pell, i alhora la pasta ja cuita; li he donat un parell de voltes, una mica de sal i pebre, i llestos. El tomàquet no queda com un tomàquet fregit sinó com un tomàquet natural. Per pelar el tomàquet, després de rentar-lo bé, l'he submergit mig minut a la mateixa aigua on bullia la pasta, l'he tret i l'he passat a aigua freda, i així l'he pogut pelar molt ràpid i bé.

La pasta estava excel·lent.

🌐 Read this recipe in English