Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2008

Books for cooks

Imatge
He estado este puente del 11 de Setiembre (la diada en Catalunya), en Londres con mi mujer y mis hijos. Es curioso ver que en el aspecto culinario es difícil encontrar cocina Inglesa, en cambio la oferta sobretodo de cocina Italiana es increible. El sabado estuvimos en el mercado de Portobello, en pleno Notting Hill. A mi no me gusta ir de compras en un mercado de este tipo, y mi vertebra aún no está para muchos alardes. pero a mi mujer si, y mucho.  Lo que más me gustó de la visita al famoso barrio londinense, fue visitar la librería de libros de viajes, que regenta el personaje de Hugh Grant en la película Notting Hill. La película, sin ser una obra maestra, me parece divertida y visitar la libreria donde ocurre todo, me pareció interesante.  Al salir, vi en frente otra librería que sin duda  me atraía mucho más, se llamaba, " Books for cooks , The shop for all cooks", es realmente curioso que en un pais con tan poca tradición gastronómica, haya una librería especial...

Sopar per a dos: tonyina a la planxa amb mongetes verdes i pesto

Imatge
Ja tenim els nens a Barcelona, s'han passat tot l'estiu amb els avis, entre Aín, un poble petit de l'interior de Castelló, al Parc natural de la Serra d'Espadà, i Tortosa, suposo que no cal dir on és (em surt el tortosí que porto a dins). Ja estic tornant als sopars, de crema de verdures i pit de pollastre arrebossat, i allò de "acaba't la sopa", "no juguis amb el pa", etc. etc. Abans que arribessin, l'última setmana de setembre ja vam treballar la meva dona i jo, a Barcelona, i vaig preparar aquest sopar senzill i saborós. Tonyina fresca, feta lleugerament a la planxa amb mongetes verdes bullides només 5 minuts i patates, amb salsa pesto, amb els seus pinyons i tot. En vaig fer una foto, i avui l'he vista, m'agrada, i recordo que estava riquíssim, quan tens bons ingredients cuinar és molt fàcil. La combinació de posar salsa pesto a les verdures bullides, la vaig veure en un llibre de Carme Ruscalleda . M'agrada la foto, perquè es...

Préssec preparat

Imatge
Aquest estiu no he tingut sort amb els préssecs que he comprat, poques vegades he aconseguit fruits dolços i carnosos. Quan són toves, el que faig és tallar-los a trossets i afegir-hi una hora abans de menjar-los, sucre i una mica de canyella, els remenem i els deixem reposar. Milloren bastant.  El següent que cal fer, és canviar de botiga, canviar de proveïdor de préssecs. No ens podem conformar amb fruita de baixa qualitat, i menys a l'estiu. Ara aviat ens arribaran ja els préssecs de Calanda , que solen ser excel·lents, esperem que ens n'arribin de bons, a veure si ens haurem de creure el que diuen alguns que els millors se'ls emporten a Alemanya i aquí ens deixen els més fluixos. Espero que sigui només una llegenda urbana.

Pasta amb escalivada

Imatge
L'altre dia vaig fer a casa "escalivada", perquè el meu sogre em va omplir el cotxe de pebrots, tomàquets i albergínies, després la vaig guardar en pots. L'escalivada, per si algú no la coneix és un plat típic català, que consisteix a rostir pebrots, albergínies i tomàquets, i servir-los normalment tebis o fins i tot freds, nets i a tires amb un rajolí d'oli d'oliva. Normalment es fa amb pebrot vermell, en aquest cas el vaig fer amb el verd, el problema és que aquest té menys carn, i en pelar-lo es queda en no res. El diumenge em venia de gust pasta per dinar, i vaig fer una pasta, uns fusilli, amb l'escalivada estava boníssima. La vaig acompanyar amb una mica d'olivada (pasta d'olives) rebaixada amb una mica d'oli d'oliva, és el negre que s'aprecia als costats del plat a la foto que acompanya aquest post. No posaré una recepta, com a tal, per a l'esc...

Bruschete de carbassó

Imatge
Fa poc vaig posar una senzilla "recepta", d'una típica bruschetta italiana (també anomenades crosttini), aquí la teniu.  Ahir vaig fer, aquestes altres bruschette (la e indica plural femení en italià) de carbassó (zucchine) i mozzarella. No hi ha gaire cosa a explicar, pa torrat fregat amb una mica d'all (molt molt poc), un rajolí d'oli, una mica de carbassó saltat en una mica d'oli, i una bona mozzarella, a la base. Si posem el carbassó calent a sobre la mozzarella a la bruschetta, i el servim ràpid, les aromes que desprèn són molt reeixides i subtils.  Us sorprendrà.