3 o 4 al dia

El pasado viernes, dejó la empresa en la que trabajo una compañera, este es un hecho habitual en una empresa de unas 150 personas. Bernadette, este es su nombre, es austriaca, y a parte de eficiente, brillante y constante en su trabajo, tiene una alegría y una creatividad especial para organizar fiestas. En mi empresa, es tradición que el que se va, ofrece un pica pica a sus compañeros, como despedida. El suyo, estuvo a su altura, fue INCREIBLE, todo a base de cosas preparadas por ella, todas austriacas, todo muy bien organizado. Además para aumentar nuestra cultura "gastronómicaustriacogermanica", puso en todos los platos, post-its, con el nombre en alemán de los mismos. No pude evitar sacar el Iphone, y fotografiarlo. En las fotos, lo que parece un pate normal, no era eso, era algo mucho más bueno, pero que no sabría describir, como se lee en el Post-It, es un Brötchen Mit Liptauer. En la otra foto lo que parecen unos simples bocadillos de jamón york, ...

Cerca de mi oficina, hay una Focaceria Buenas Migas , una de las varias que hay en Barcelona. Los que conozcáis Dean & De Luca , en USA, (existe también en Japón) Buenas Migas, es lo más parecido que encontrareis en Barcelona. Conocí la versión americana, de casualidad cuando estuve de vacaciones en NY (hace ya 7-8 años). Luego comentándolo con amigos que vivían allí me hablaron del gran éxito que tiene, y lo trendy que era. (Nota: antes decíamos Cool, pero ahora ya no es Cool decir Cool, hay que decir Trendy, pues nada que es muy trendy (gracias Javi por enseñarme inglés contemporáneo). En los locales de Dean&Deluca puedes comprar sus libros de cocina, donde explican como hacer sus tartas y sus focacias, además de muchos de sus productos. Leo que la primera tienda Dean & Deluca, la abrieron en 1977, en el Soho de Nueva York, Joel Dean, Giorgio DeLuca and Jack Ceglic (al pobre Jack no le dejaron dejar huella en la marca, pero es que Dean&Ceglic suena fatal)...

Sergi Arola està de canvis, per la informació que tinc, deixa el restaurant "la Broche", situat a l'Hotel Miguel Ángel de Madrid, de la cadena Occidental, amb les seves dues estrelles Michelin, i altres projectes, per obrir un local propi a Madrid. Però aquest no és el motiu d'aquest post, el motiu és mostrar-vos la fantàstica pàgina Web de la Broche ara que està en obres, suposo que per anunciar properament el canvi, i treure'n la imatge d'en Sergi. Val la pena veure la WEB, apropeu el cursor a la forquilla, és divertidíssim. Aquí podeu veure altres projectes d'aquest genial cuiner.

Sempre dic que no m'agrada donar receptes d'amanides, però sí idees per fer-les diferents. Doncs aquí va una idea per a les vostres amanides. L'altre dia vaig fer una amanida amb Confit d'ànec. Per fer-la vaig posar el confit al forn, més o menys de 180 graus durant uns 12 minuts, l'objectiu és desgreixar-ho bé. Després el deixi refredar li vaig treure l'os, la pell, i el vaig deixar ben net a trossos com es veu a la foto. Per acompanyar-lo (i perquè sigui una amanida) li vaig posar unes fulletes verdes, (aquí he de reconèixer que vaig tirar de bossa amb diferents tipus de fulles netes i ja preparades) i una taronja. Us aconsello posar-hi la taronja sense pell, l'amanida estarà més bona, i el suc ens serveix de vinagre. El confit d'ànec (per als que no el conegueu), es pot comprar a molts llocs ja preparat, amb el seu greix. Cuinat així, amb l'enciam i la taronja, és força lleuger, jo vaig posar un confit i una taronja per a cada dues persones.

Vaig comentar fa unes setmanes, que en el dinar del primer dia de l'any vaig fer com a entrant, una tapeta d'ou de guatlla amb gules, que va quedar francament bé. La setmana passada, en un sopar a casa amb uns amics, la vaig repetir i aquesta vegada li vaig fer una foto. Que serveixi aquest post per mostrar la foto, encara que no va sortir gaire bé (la foto). Salut.

Llevo 2 años escribiendo en este blog, en este tiempo no he hablado mal de nada y de nadie. Cuando un restaurante no me gusta demasiado, simplemente no lo pongo, porque pienso que ha podido ser una mala experiencia puntual. Pero en este caso, escribo por la necesidad de comunicar, la manera de maltratar a sus clientes, de la empresa Ferroli . Compré una cadera nueva hace solamente 4 años. Hace dos semanas y 5 dias (19 dias), se estropeó, caía una poco de agua de dentro de la caldera, y la calefacción a ratos se paraba, saliendo un indicador de avería en el panel de la misma (luz intermitente) que daba un poco de miedo, por lo que llamé al servicio técnico. Vinieron a los dos días. Todo y que les conté al teléfono lo que pasaba y el técnico vino sin nada, miró lo que era y me dijo que volvería al día siguiente. Me cobró por venir 29 euros (casi 5.000 pts), se fue y yo seguí sin calefacción y con la caldera goteando. Al día siguiente, volvió con una pieza la cambió, probó un poco,...

Recentment vaig fer una visita rellampec al museu Reina Sofia, de Madrid. L'objectiu era veure l'ampliació que encara no coneixia (i ja és del 2005) i visitar l'exposició de Picasso, que s'exhibeix actualment. Si hagués tingut més temps hauria vist també l'excel·lent col·lecció permanent que té aquest museu, però vaig anar a Madrid per feina, i només vaig poder escapar-me a última hora de la tarda, encara vaig tenir sort que tenia l'avió de tornada a Barcelona a les 20:25, i vaig acabar abans del previst. L'ampliació, obra de Jean Nouvel, és realment espectacular. Conclusió: "No hi ha res com tenir diners." Però el motiu d'aquest post és que em va sorprendre el deixament en què estava el nou bar, situat en un espai preciós. Gairebé sense personal i molt brut, sorprèn que en tan poc temps ja estigui tan malament. Potser va ser un mal dia, però em va donar molt mala impressió, un lloc curiós, però molt, molt descuidat.

La setmana passada vaig publicar aquesta recepta, en la qual vaig fer servir tomàquet fregit i vaig comentar que faig un tomàquet fregit especial. Vaig dir també que el posaria aviat en aquest el nostre blog. Com que per no complir les promeses ja tenim els nostres polítics, avui parlarem de tomàquet, de tomàquet fregit. He de començar dient que m'encanta el tomàquet fregit que cuino. Segurament no es pot considerar com un tomàquet fregit a l'ús, perquè porta un ingredient que generalment no s'utilitza per fer aquesta salsa, la pastanaga. Sí, el meu tomàquet fregit porta pastanaga. Un altre canvi respecte a les receptes tradicionals és que el faig molt dolç, que unit a les herbes de la Provença que hi afegeixo, li donen un sabor extraordinari, sobretot per acompanyar pasta o uns nyoquis de patata. La meva recepta de Tomàquet fregit Ingredients Un pot petit de tomàquet triturat Una ceba Una pastanaga gran Dues cullerades soperes de sucre Una culleradeta d'herbes de la P...

No sóc cuiner, però quan més cuiner em sento és quan faig pa. Una variant del pa que em fa sentir feliç a la cuina, és fer la massa de pizzes. No sempre tinc temps de cuinar, per la qual cosa faig servir moltes vegades la massa de pizza Buitoni (la que va enrotllada), que està francament bé. Aquí teniu una recepta amb aquesta pasta precuinada. Quan faig jo mateix la massa, el resultat és bastant bo, però el moment a la cuina és fantàstic (millor que el resultat), el manipular la massa, veure com creix, tallar-la a trossos, estirar-la, és màgic, bé almenys a mi m'ho sembla. Faig la recepta de massa de Pizza que ve al llibre de la Thermomix, amb algunes variacions, quan ja la tinc pastada, la treballo més, la deixo créixer i li torno a donar un remenat. Les fotos que acompanyen aquest post, són del Forn de la meva cuina, amb dues minipizzes que vaig fer amb els meus fills recentment. Els vaig deixar triar els ingredients, i muntar cadascú la seva pizza. D'aquesta manera és més fà...