3 o 4 al dia

Dimecres vaig passar per davant del Restaurant Hisop de Barcelona, ​​al passatge Marimon, i com que havia quedat dijous per sopar amb l'Eric, un bon amic americoitalià que estava a Barcelona per feina, vaig aprofitar per reservar una taula per a dos. Curiosament el HISOP és justament davant, del COURE, un restaurant amb una proposta molt semblant, quant a qualitat, sofisticació i preu, un altre Bistronòmic molt aconsellable. Ja coneixia el Coure, d'un parell de visites però encara no coneixia el HISOP. Dijous al migdia, em van venir els dubtes, i vaig pensar a assegurar el resultat anant a sopar al Coure, ja que em venia de gust portar el meu amic a un lloc contrastat (pel meu). Una visita a un dels meus blocs favorits R+D a la meva cuina, em va ajudar a decidir, justament aquell dia Garbancita parlava de la seva visita a l'Hisop amb altres blocaires, i ja no vaig dubtar, com veureu les fotos d'aquesta increïble blocaire són estupendes. L'oferta del HISOP és de nive...

Aquest plat l'acostumava a fer la meva mare fa alguns anys, darrerament no ho fa mai, li he de dir que m'ho torni a fer aquest estiu, perquè li sortia riquíssim, per descomptat força millor que a mi, i això que té poca dificultat. El plat es basa a daurar uns segons uns allets tallats fins, en oli d'oliva, afegir les gambes pelades, dos cops de paella, després afegir la pasta (evidentment ja bullida), i ja ho tenim. Avui diumenge no tenia a casa alls, diguem que no tenia alls en bones condicions, ja que si tenia un cap passat i que ha anat de cap, valgui la redundància, a les escombraries. Tot i que sense alls no està tan bo, estava bo perquè avui l'estrella era la pasta. Aquest matí m'he trobat, tornant del gimnàs on estic intentant acabar amb els meus mals d'esquena, amb una botiga de pasta fresca. El nom de la botiga és divertit, es diu Pasta Luego, és al carrer casanova just per sota de la Diagonal. He demanat spaguetti per a dues persones, encara que es...

My mother used to make this dish some years ago; lately she never does. I must ask her to make it again this summer, because it came out delicious, much better than mine of course, even though it's not difficult at all. The dish is based on browning some finely sliced garlic in olive oil for a few seconds, adding the peeled prawns, tossing them a couple of times in the pan, then adding the pasta (already boiled, obviously), and that's it. Today, Sunday, I had no garlic at home; let's say I had no garlic in good condition, since I did have a bulb that was past it and has gone, head first, into the bin. Although it's not as good without garlic, it was good because today the star was the pasta. This morning, on my way back from the gym where I'm trying to put an end to my back problems, I came across a fresh pasta shop. The shop has a fun name, Pasta Luego, and it's on Carrer Casanova just below the Diagonal. I asked for spaghetti for two, even though I was on ...