3 o 4 al dia

Allò que vaig pronosticar fa poc que podia passar, ha passat (hauria de deixar aquest blog i començar-ne un de futurologia). El Bulli ja no és el número u. En un dels rànquings més prestigiosos de Millor restaurant del món , el de San Pellegrino, on El Bulli havia ocupat la primera posició durant 6 anys seguits, ara és el número 2. Fa mal a la vista, no veure el temple de Cala Montjoi al capdamunt del rànquing. Fa poc comentava, per aquí sobre la cursa que es crearia per ocupar el lloc de Ferran. Vaig fallar pronosticant el seu successor, semblava que aquest podia ser el cuiner del Fat Duck, que estava segon últimament, però potser la intoxicació que van patir diversos comensals del restaurant, i que el va tenir tancat durant unes setmanes, el va perjudicar; també podia ser el Mugaritz, (que estava quart), però que se li cremés el restaurant també el va perjudicar. Al final el guardó ha anat a parar al restaurant danès Noma , (tercer l'any passat), del cuiner René Redzepi, a Cope...

Avui el meu fill Pau ha fet 5 anys, ahir amb un grup de nens de la seva classe, i els seus cosins, varem celebrar la seva festa d'Aniversari. La meva dona li va fer aquest pastís d'aniversari, amb un pa de pessic clàssic de Iogurt. Un cop fet el pa de pessic i fred l'obrim per la meitat, ho mullem amb una mica d'almívar amb l'ajuda d'un pinzell, li vam posar una mica de melmelada de gerds, vam tancar una altra vegada i ho "forrem" de xocolata de cobertura. Les gominoles de decoració van posar el punt final a un pastís que recordava una mica, al mític tigretó (que recordareu que era el cosí de la pantera rosa i del bony), tots de Bimbo.

No hi ha un dia, millor que el dia de Sant Jordi, avui mes enllà de les prediccions meteorològiques, que apuntaven a un dia plujós, hem tingut una excel·lent diada. Els divendres, dino a casa a les 15:30, i després vaig a a buscar els nens al col.legi. És un dinar que tinc que fer ràpid, ja que la gana apreta, i el cole espera, però que m'agrada i del que gaudeixo especialment. Avui tenia a la nevera, uns tirabecs, al congelador un llom de salmó sense espines, i al rebost arros del que es fa en un minut al microones. He tallat els tirabecs com em va ensenyar la meva mestra, Toshiko, obliquament per augmentar la superfície exposada, i facilitar així la cocció ràpida. Els he saltejat en oli ben calent, 3 minuts i desprès he afegit l'arros que estava ja fet (1 minut al microones), 1 minut saltat tot junt, un rajolí de salsa de soja, un puntet de pols de gingebre, i ja tenia l'arros. Mentrestant havia descongelat també al microones a baixa potència el salmó, que he menjat casi ...

He fet un curs de 3 dies, dos dimecres i un dilluns amb les meves dues cunyades. Començar dient que ha estat una de les meves millors experiències gastronòmiques.  La cuina i tota la cultura japonesa, mereixen atenció, són realment especials. Tenen un gran respecte als detalls, no només combinen bé els sabors, sinó també els colors, per exemple una amanida. Cuiden i diria que mimen els ingredients com ningú, busquen els sabors purs, i els combinen per assolir la glòria. Tots els ingredients tenen el seu paper, es busquen sabors nets. Treballen molt amb aliments poc pesats, pocs greixos, pocs sucres, coccions ràpides, per mantenir “la vida” als vegetals. Veure'ls cuinar és genial, la manera de moure els utensilis, com mouen les mans, és com una dansa, busquen la concentració i la perfecció en qualsevol tasca. L'estructura del curs era la següent, arribàvem a casa de Toshiko la nostra Mestra (amb majúscules, a les 20:00, cuinàvem 3 o 4 plats fins a les 22:00 més o menys, i despr...

Un altre dels plats que vaig degustar en els meus dies de vacances de Setmana Santa pel Delta de l'Ebre, van ser les Ortiges de Mar, també conegudes per d'espanya com a "ortiguillas". Les ortigues de mar són si la Wikipedia no s'equivoca, unes anemones marines del grup dels celentereus. Se serveixen fregides en una mena de tempura, estiguin molt riques i tenen un profund gust de mar. Quan no estan cuinades tenen cèl·lules urticàries, del que li ve el nom d'ortigues de mar, aquesta “propietat” la perden en cuinar-se.

La foto que acompanya aquest post, sembla una pilota de bàsquet però no ho és, és una mona de xocolata que li va regalar la meva germana al seu fillol, el meu fill Pau. Realment l'efecte està ben aconseguit, si amplieu la imatge clicant-hi, veureu que sembla realment la "pell" d'una pilota. Encara que pugui ser discutible que siguin sans tots els colorants (encara que siguin alimentaris) per assolir aquest efecte, per menjar un dia no passa res, i l'efecte s'ho mereix, una altra cosa seria menjar la xocolata de colors diàriament.

Per fer minientrepans, o millor dit microentrepans, una bona opció són els Quelys de Mallorca uns panets, de pa dur, que s'obren en dues meitats (amb certa dificultat), i que donen molt de joc per presentar petits mos del que sigui. Recentment els vaig utilitzar per preparar un mini berenar als meus fills, era ja tard i no volia que mengessin gaire per assegurar-me que sopaven bé després. Els vaig preparar uns microentrepans, amb un quadret de xocolata i unes gotes d'oli d'oliva a dins, també se li poden posar unes escates de sal per realçar el sabor de la xocolata. No cal que us parli de les possibilitats d'aquests per preparar multitud d'entrants i tentenpies. Tot s'hi val.

La meva dona va comprar fa uns dies una pasta fresca negra, de tinta de calamar, em sembla que era de la marca Giovanni Rana. La vam fer amb unes carxofes tallades molt fines, i saltejades en oli ben calent amb una mica d'all filetejat, resultat una pasta que estava riquíssima. Senzill i bo. 

Aquesta Setmana Santa hem estat al Delta de l'Ebre, és un lloc molt especial on a més de gaudir de meravellosos paisatges, i on passejar o anar amb bicicleta, es menja de meravella. Un dels plats típics de la zona, són les anques de granota. No sé si tots estareu familiaritzats amb menjar una animal com la granota, però en aquesta zona és molt típic i és un plat realment deliciós. Es mengen només les potes del darrere, que és on hi ha la carn, d'aquí això d'anques de granota, i no només granotes. Es mengen normalment arrebossades, i queden cruixents i saboroses, la carn recorda el pollastre, i si us diguessin que són potes de guatlla o d'un altre ocellet que per mida, pogués passar per granota, passarien perfectament. Us recomano anar al Delta, i tastar les anques de granota, nosaltres les vam menjar al restaurant Casanovas prop de la Cava al municipi de Deltebre, però les he provat a diversos llocs a la zona i sempre m'han semblat exquisides. Els que no sigueu de p...