3 o 4 al dia

Today my son Pau turned 5. Yesterday, with a group of kids from his class and his cousins, we celebrated his birthday party. My wife made him this birthday cake with a classic yogurt sponge. Once the sponge is baked and cooled, cut it in half horizontally, brush it with a little syrup, spread on some raspberry jam, put it back together and coat it in couverture chocolate. The jelly sweets on top were the finishing touch on a cake that looked a bit like the legendary Tigretón (which, you'll remember, was the cousin of the Pantera Rosa and the Bony snack cakes), all by Bimbo. 🌐 Llegeix aquesta recepta en català

Allò que vaig pronosticar fa poc que podia passar, ha passat (hauria de deixar aquest blog i començar-ne un de futurologia). El Bulli ja no és el número u. En un dels rànquings més prestigiosos de Millor restaurant del món , el de San Pellegrino, on El Bulli havia ocupat la primera posició durant 6 anys seguits, ara és el número 2. Fa mal a la vista, no veure el temple de Cala Montjoi al capdamunt del rànquing. Fa poc comentava, per aquí sobre la cursa que es crearia per ocupar el lloc de Ferran. Vaig fallar pronosticant el seu successor, semblava que aquest podia ser el cuiner del Fat Duck, que estava segon últimament, però potser la intoxicació que van patir diversos comensals del restaurant, i que el va tenir tancat durant unes setmanes, el va perjudicar; també podia ser el Mugaritz, (que estava quart), però que se li cremés el restaurant també el va perjudicar. Al final el guardó ha anat a parar al restaurant danès Noma , (tercer l'any passat), del cuiner René Redzepi, a Cope...

Avui el meu fill Pau ha fet 5 anys, ahir amb un grup de nens de la seva classe, i els seus cosins, varem celebrar la seva festa d'Aniversari. La meva dona li va fer aquest pastís d'aniversari, amb un pa de pessic clàssic de Iogurt. Un cop fet el pa de pessic i fred l'obrim per la meitat, ho mullem amb una mica d'almívar amb l'ajuda d'un pinzell, li vam posar una mica de melmelada de gerds, vam tancar una altra vegada i ho "forrem" de xocolata de cobertura. Les gominoles de decoració van posar el punt final a un pastís que recordava una mica, al mític tigretó (que recordareu que era el cosí de la pantera rosa i del bony), tots de Bimbo. 🌐 Read this recipe in English

There's no better day than Sant Jordi (St George's Day, when Catalans exchange books and roses). Today, despite the weather forecast, which predicted rain, we had an excellent day. On Fridays I have lunch at home at 15:30 and then go and pick the kids up from school. It's a lunch I have to make quickly, as I'm hungry and school won't wait, but I like it and especially enjoy it. Today I had some snow peas in the fridge, a boneless salmon loin in the freezer and, in the pantry, one-minute microwave rice. I cut the snow peas the way my teacher Toshiko taught me, on the diagonal, to increase the exposed surface and so make them cook quickly. I sautéed them in very hot oil for 3 minutes, then added the rice, already cooked (1 minute in the microwave), stir-fried everything together for 1 minute, added a splash of soy sauce and a pinch of ground ginger, and the rice was ready. Meanwhile I had also defrosted the salmon in the microwave on low power, and I ate it almost raw...

No hi ha un dia, millor que el dia de Sant Jordi, avui mes enllà de les prediccions meteorològiques, que apuntaven a un dia plujós, hem tingut una excel·lent diada. Els divendres, dino a casa a les 15:30, i després vaig a a buscar els nens al col.legi. És un dinar que tinc que fer ràpid, ja que la gana apreta, i el cole espera, però que m'agrada i del que gaudeixo especialment. Avui tenia a la nevera, uns tirabecs, al congelador un llom de salmó sense espines, i al rebost arros del que es fa en un minut al microones. He tallat els tirabecs com em va ensenyar la meva mestra, Toshiko, obliquament per augmentar la superfície exposada, i facilitar així la cocció ràpida. Els he saltejat en oli ben calent, 3 minuts i desprès he afegit l'arros que estava ja fet (1 minut al microones), 1 minut saltat tot junt, un rajolí de salsa de soja, un puntet de pols de gingebre, i ja tenia l'arros. Mentrestant havia descongelat també al microones a baixa potència el salmó, que he menjat casi ...

He fet un curs de 3 dies, dos dimecres i un dilluns amb les meves dues cunyades. Començar dient que haestat una de les meves millors experiències gastronòmiques.  La cuina i tota la cultura japonesa, mereixen atenció, són realment especials. Tenen un gran respecte als detalls, no només combinen bé els sabors, sinó també els colors, per exemple una amanida. Cuiden i diria que mimen els ingredients com ningú, busquen els sabors purs, i els combinen per assolir la glòria. Tots els ingredients tenen el seu paper, es busquen sabors nets. Treballen molt amb aliments poc pesats, pocs greixos, pocs sucres, coccions ràpides, per mantenir “la vida” als vegetals. Veure'ls cuinar és genial, la manera de moure els utensilis, com mouen les mans, és com una dansa, busquen la concentració i la perfecció en qualsevol tasca. L'estructura del curs era la següent, arribàvem a casa de Toshiko la nostra Mestra (amb majúscules, a les 20:00, cuinàvem 3 o 4 plats fins a les 22:00 més o menys, i després...

I've done a 3-day course — two Wednesdays and a Monday — with my two sisters-in-law. Let me start by saying it has been one of my best food experiences.  Japanese cooking, and Japanese culture as a whole, deserve attention; they're truly special. They have great respect for detail: they don't just combine flavours well, but colours too — in a salad, for example. They look after, I'd even say pamper, their ingredients like no one else; they look for pure flavours and combine them to reach glory. Every ingredient has its role, and they seek clean flavours. They work a lot with light foods, little fat, little sugar and quick cooking, to keep the “life” in the vegetables. Watching them cook is wonderful: the way they move the utensils and their hands is like a dance; they seek concentration and perfection in every task. The course worked like this: we arrived at the home of Toshiko, our Teacher (with a capital T), at 20:00, cooked 3 or 4 dishes until around 22:00, and then ...

Un altre dels plats que vaig degustar en els meus dies de vacances de Setmana Santa pel Delta de l'Ebre, van ser les Ortiges de Mar, també conegudes per d'espanya com a "ortiguillas". Les ortigues de mar són si la Wikipedia no s'equivoca, unes anemones marines del grup dels celentereus. Se serveixen fregides en una mena de tempura, estiguin molt riques i tenen un profund gust de mar. Quan no estan cuinades tenen cèl·lules urticàries, del que li ve el nom d'ortigues de mar, aquesta “propietat” la perden en cuinar-se. 🌐 Read this recipe in English

Another of the dishes I tasted during my Easter holidays in the Ebro Delta was sea nettles (ortigues de mar), also known in the rest of Spain as “ortiguillas”. Sea nettles, if Wikipedia is right, are sea anemones from the cnidarian (coelenterate) group. They're served fried in a kind of tempura; they're delicious and have a deep taste of the sea. When raw they have stinging cells, which is where the name sea nettle comes from, but they lose this “property” when cooked. 🌐 Llegeix aquesta recepta en català

La foto que acompanya aquest post, sembla una pilota de bàsquet però no ho és, és una mona de xocolata que li va regalar la meva germana al seu fillol, el meu fill Pau. Realment l'efecte està ben aconseguit, si amplieu la imatge clicant-hi, veureu que sembla realment la "pell" d'una pilota. Encara que pugui ser discutible que siguin sans tots els colorants (encara que siguin alimentaris) per assolir aquest efecte, per menjar un dia no passa res, i l'efecte s'ho mereix, una altra cosa seria menjar la xocolata de colors diàriament.

To make mini sandwiches — or rather micro sandwiches — a good option is Quely crackers from Mallorca: small rolls of hard bread that split into two halves (with some difficulty) and are very versatile for serving little bites of anything. I recently used them to make a mini snack for my kids. It was already late and I didn't want them to eat too much, to make sure they'd eat a proper dinner afterwards. I made them some micro sandwiches with a square of chocolate and a few drops of olive oil inside; you can also add a few flakes of salt to bring out the flavour of the chocolate. I don't need to tell you how many starters and snacks you can make with these. Anything goes. 🌐 Llegeix aquesta recepta en català

Per fer minientrepans, o millor dit microentrepans, una bona opció són els Quelys de Mallorca uns panets, de pa dur, que s'obren en dues meitats (amb certa dificultat), i que donen molt de joc per presentar petits mos del que sigui. Recentment els vaig utilitzar per preparar un mini berenar als meus fills, era ja tard i no volia que mengessin gaire per assegurar-me que sopaven bé després. Els vaig preparar uns microentrepans, amb un quadret de xocolata i unes gotes d'oli d'oliva a dins, també se li poden posar unes escates de sal per realçar el sabor de la xocolata. No cal que us parli de les possibilitats d'aquests per preparar multitud d'entrants i tentenpies. Tot s'hi val. 🌐 Read this recipe in English

A few days ago my wife bought some fresh black pasta made with squid ink — I think it was the Giovanni Rana brand. We made it with some very thinly sliced artichokes, sautéed in very hot oil with a little sliced garlic; the result was a delicious pasta. Simple and good.  🌐 Llegeix aquesta recepta en català

La meva dona va comprar fa uns dies una pasta fresca negra, de tinta de calamar, em sembla que era de la marca Giovanni Rana. La vam fer amb unes carxofes tallades molt fines, i saltejades en oli ben calent amb una mica d'all filetejat, resultat una pasta que estava riquíssima. Senzill i bo.  🌐 Read this recipe in English

This Easter we've been in the Ebro Delta. It's a very special place where, besides enjoying wonderful landscapes and going for walks or bike rides, you eat wonderfully. One of the typical dishes of the area is frogs' legs. I don't know whether you're all used to eating an animal like the frog, but in this area it's very typical and a truly delicious dish. Only the hind legs are eaten, which is where the meat is — hence frogs' legs, not just frogs. They're usually eaten battered, and they come out crisp and tasty. The meat is reminiscent of chicken, and if you were told they were quail legs or those of some other small bird that could pass for a frog in size, you'd believe it completely. I recommend going to the Delta and trying the frogs' legs. We had them at the Casanovas restaurant near La Cava, in the municipality of Deltebre, but I've tried them in several places in the area and have always found them exquisite. Those of you who aren...

Aquesta Setmana Santa hem estat al Delta de l'Ebre, és un lloc molt especial on a més de gaudir de meravellosos paisatges, i on passejar o anar amb bicicleta, es menja de meravella. Un dels plats típics de la zona, són les anques de granota. No sé si tots estareu familiaritzats amb menjar una animal com la granota, però en aquesta zona és molt típic i és un plat realment deliciós. Es mengen només les potes del darrere, que és on hi ha la carn, d'aquí això d'anques de granota, i no només granotes. Es mengen normalment arrebossades, i queden cruixents i saboroses, la carn recorda el pollastre, i si us diguessin que són potes de guatlla o d'un altre ocellet que per mida, pogués passar per granota, passarien perfectament. Us recomano anar al Delta, i tastar les anques de granota, nosaltres les vam menjar al restaurant Casanovas prop de la Cava al municipi de Deltebre, però les he provat a diversos llocs a la zona i sempre m'han semblat exquisides. Els que no sigueu de ...