3 o 4 al dia

No us preocupeu pel títol d'aquest post, no pretenc parlar del temps gairebé estiuenc que tenim. El títol del post és també el títol del llibre que estic llegint, me'l va recomanar la meva cunyada i me'l va regalar la meva dona el mateix dia de Sant Jordi, després d'haver rebut un altre llibre com a avançament de Sant Jordi, tal com vaig explicar en aquest altre post. Calor, és un llibre de Bill Buford, que parla de la vida a les cuines professionals. Explica l'experiència del mateix Bill Buford, un escriptor aficionat a la cuina, quan vol provar què se sent sent un cuiner professional. Comença a la cuina d'un amic seu, un conegut xef de Nova York, Mario Batali . El llibre explica amb precisió, el ritme trepidant a les cuines professionals, i el dur que és el treball en elles. A més fa alhora una biografia del Xef Mario Batali, ja que explica el camí que ha seguit aquest, fins a arribar a les tres estrelles que ostenta al restaurant Babbo , camí que en el llibr...

Blogger me dice que este es el post número 400 de 3 o 4 al dia . He pensado que haciendo un agujero en el tiempo , recordaré hoy las primeras recetas de este nuestro blog, en Enero del 2006, cuando empezó todo esto. La primera receta que escribí, y una de mis favoritas para el verano, es la Vichyssoise de pimientos asados. La tenéis aquí en catalán, pero ya sabéis que con esta herramienta la traducís en un plis-plas y muy fácilmente. Otra de las primeras recetas que puse en el blog, fue un Sorbete de albahaca y menta, me parece un postre o un aperitivo espectacular, la tenéis justo aquí . Esta receta la encontré en un libro, pero no en uno de cocina como se podría suponer, sino en una novela que transcurre en Italia. La novela "Bajo el Sol de la Toscana" no es gran cosa, es de una americana que compra, y rehabilita una estupenda casa en la Toscana. Lo mejor del libro sin duda, las recetas que esta mujer hace. Han hecho también la película , que me pareció muy flojita. Mi...

Avui, si tot va be, serà el primer día en sortir al carrer, m'han dit que no abusi, aniré doncs al col.legi dels meus fills. Ells viuen Sant Jordi d'una manera molt especial, de fet també al seu cole és la festa més important de l'any. Pel que fa al tema llibre, li vaig demanar a la meva dona, que aprofitant que tenia que fer repòs, m'avances el llibre, i ja el tinc des de dilluns. És l'ultim llibre d'Eduardo Mendoza, El asombroso viaje de Pomponio Flato, ja l'he començat i pinta molt be. M'encanta el sentit de l'humor, alguns cops surrealiste d'aquest senyor. Pel que fa al tema culinari, a mi Sant Jordi m'inspira el gelat de roses, (podria dir la sopa de lletres però no es veritat). El vaig fer ja fa dos o tres Sant Jordi, tan fàcil como un batud de llet, nata, i melmelada de pètals de rosa. Aquí explicava como ho vaig fer. Res més roses i libres per tots, i a veure si extrapolem aquest bon rotllo de Sant jordi, a la resta de l'any...

Ja he tornat a cuinar per a la meva família. De moment no puc estar gaire estona dret, (ni assegut), però 30 minuts sí, i no es triga més a preparar aquesta recepta. A la meva època a la facultat, sempre vaig compartir pis, i un dels clàssics de la nostra dieta eren els espaguetis carbonara. Després, a la meva etapa a Itàlia, (hi vaig viure gairebé 3 anys), vaig millorar bastant la tècnica, gràcies al meu amic Marcello, que em va ensenyar que no duien nata. Fa uns dies vaig veure en un vídeo de Jamie Oliver (he de dir que estic enganxat als seus vídeos), com feia uns carbonara amb carbassons, que al final són uns carbonara però més sans. Avui els he fet a casa, i han estat un èxit, el carbassó dona la sensació de lleugeresa, a un plat molt contundent i gras. La pasta que he fet servir és de la marca De Cecco , una de les que més m'agrada junt amb Voiello , les dues es poden trobar a Barcelona, diria que fàcilment, sobretot la primera. El tipus de pasta, la forma estranya que...

Avui he estat amb els meus fills al Mercat de Sant Josep, més conegut com el Mercat de la Boqueria. El gran està estudiant, a la seva classe de P5, (ara diuen "treballant"), la ciutat de Barcelona, i volia veure les Rambles, Ciutat Vella i com no el Mercat més famós de Barcelona. A mi també em feia il·lusió anar-hi amb els meus fills, a més feia temps que no hi anava. Ens hem llevat aviat 8;30, esmorzar ràpid i a les 9:30 ja sortíem de casa, (tot un rècord, quan tens nens de 5 i 3 anys). Hem agafat l'Autobús número 14 i cap al Mercat. L'entrada és molt bonica i té l'espectacularitat de tot el que veiem milers de vegades a la televisió. El passadís central té algunes de les botigues més ben exposades, moltes d'elles sense preus a la vista, que és com un cartell gran on hauria de posar PERILL. El Mercat avui, és com Venècia en Carnaval, tota la gent porta una càmera a la mà, hi ha més càmeres que cistelles de la compra. Hem vist les parades més conegudes des ...

Fa temps que volia posar aquí aquesta amanida, és una de les meves preferides. Però un temps abans de començar a escriure aquest nostre blog, li vaig passar per email aquesta recepta a una amiga, i volia recuperar el text per no haver de reescriure-la. Com que no ha estat possible, doncs aquí estic tornant a escriure. Començaré dient que aquesta amanida és una adaptació al meu gust, d'una que he menjat diverses vegades al Restaurant Thalassa de Viver, un dels meus restaurants preferits. Com el nom indica un dels principals ingredients són les Sardines. He de reconèixer que no m'agrada gaire cuinar peix, perquè entre altres coses, odio netejar-lo. En un vídeo de Ferran Adrià, vaig aprendre a treure'ls els filets d'una manera molt senzilla. És fonamental per utilitzar aquesta tècnica que les sardines siguin molt fresques. A veure si m'explico, perquè no és fàcil (d'explicar, de fer sí), s'agafa la sardina tal qual, es desescata bé, i sense ni tan s...