3 o 4 al dia

Quan es tenen bons productes, l'èxit per poc que posem de la nostra part, està garantit. El cap de setmana, vaig estar a l'hort del meu sogre, i vaig agafar un carbassó petitó, per tastar-lo. El meu sogre té tendència a deixar-los créixer massa i és ben sabut que com a més grans pitjors. A la foto s'observa el carbassó de la mida d'un bolígraf. Aquests (i encara més grans) es poden menjar en aquesta època de l'any, crus, com si fos un carpaccio. Només cal tallar-los ben fins, ruixar-los amb oli d'oliva, una mica de llimona, una mica de pebre i sal maldon. Opcional posar també una mica de parmessà, ratllat o a escames.  En un plat així de senzill, la clau és que els ingredients siguin òptims. Estarà bo, si el carbassó és molt tendre i fresc, l'oli és de qualitat òptima, aconsellaria un oli afruitat, per exemple d'oliva arbequina, i el pebre el mateix, acabat de moldre i de màxima qualitat. Els he acompanyat amb uns bastonets de pa que tenia molt bons.

Havia sentit parlar moltes vegades de la pastisseria japonesa Ochiai, de Barcelona, però mai hi havia estat. El curiós és que està molt a prop de casa meva, a 3 o 4 illes de cases, el que seria el salt de cavall als escacs, però en una direcció en què gairebé mai no vaig. Exactament està al carrer Comte d'Urgell 110. Avui he passat per davant, i m'ha sorprès el local pels colors i les formes, he trigat poc a comprendre que estava davant de la famosa pastisseria japonesa. He comprat un pastís de pistatxo, de color verd, el de la foto, estava molt bo i tenia gust de tot menys de pistatxo. I una mena de codony de te verd, també molt bo, i pel que m'han dit és típic japonès. Per als que tingueu fills o sigueu molt molt joves (o molt "frikis"), podeu trobar en aquesta pastisseria els pastissos que menja Doraemon, el gat còsmic, el personatge de dibuixos animats, amic de Nobita. Estan fets d'una llepolia de soja, i tenen forma de plat volador. Diria que val la pena...

Gràcies al deliciós blog, Deliciosa Martha , m'assabento que hi ha una pel·lícula a la cartellera de Barcelona, que es titula “Com cuinar la teva vida”. Una pel·lícula en un blog amb nom de pel·lícula , sona bé. Quan he vist que la feien als cinemes Verdi, he pensat que això té bona pinta, i ja quan he vist que la Directora era Doris Dörrie, m'he emocionat, i he entès que demà toca anar al cinema, i que toca veure aquesta pel·lícula, sí o sí. Explico, el perquè de la sobtada emoció, PARÈNTESI, alguns amics em comenten que llegeixen aquest nostre blog, que els sorprèn que no només parlo de cuina, sinó que de tant en tant explico coses de la meva vida. És veritat, exemple: Amb un grup de companys de feina, va sortir el tema que havia estat vivint a Itàlia, i una noia va dir, - si ja ho sabia, a la qual cosa jo vaig comentar alguna cosa com, - no recordava haver-t'ho explicat, i la resposta va ser - sí, ho vaig llegir al teu blog. TANCO PARÈNTESI Tornant al tema, la sobtada em...

Un dels plats que vaig fer per al dinar amb amics de l'altre dia van ser unes boles d'arròs, que feia la meva cunyada al restaurant de la seva casa rural, El Molí del Duc . Son semblants als arancini intalians.  De fet aquest plat, un entrant a la seva carta, es diu "Pilotes del Duc", entenc que no cal traduir-ho. Curiosament, ara que ho escric, veig que pot portar a confusió. Fer-les és realment senzill. Boles d'arròs Ingredients Una ceba dos gots d'arròs 100 ml, una mica de tomàquet triturat Un formatge que fongui, tallat a daus Preparació Per començar, sofregim una ceba tallada ben fina. Un cop ben sofregida, hi afegim una mica de tomàquet triturat, i ho deixem fregint un parell de minuts, hi afegim aigua i de seguida l'arròs (no cal esperar que bulli). Les proporcions són una part d'arròs per 1,5 parts d'aigua. Remenem una mica i deixem que es cogui durant 20 minuts a foc suau, sense tocar-lo gaire. L...

Avui ha estat un gran dia de cuina (un altre gran dia de cuina). Tot ha començat quan he passat per davant dels Congelats la Sirena, a les 15:20, i en veure que estava obert i les altres botigues de la zona estaven tancades, doncs he entrat. (és el que té la jornada intensiva, gana) M'he fixat en uns lloms de salmó congelat (evidentment) individualment amb un color molt interessant. N'he comprat un parell, i n'he deixat un per descongelar. A l'hora de sopar quan l'he obert, tenia una pinta de Sushi genial, no feia més olor que a Sushi, i tenia un color meravellós, a més no podia tenir anisakis perquè l'elimina la congelació. La prova de foc, he tallat una punteta, i a la boca, quina delícia!!! Quan he vist que tenia unes làmines d'alga nori a casa, i que no estaven caducades, he entès que avui tocava Sushi. Per fer l'arròs per al Sushi, l'he rentat diverses vegades fins que l'aigua sortia neta, després l'he bullit amb la mateixa quantitat d...

No m'agraden les receptes d'amanides, però sí les idees per millorar-les. Després de veure-ho en un vídeo de Jamie Oliver , ahir vaig posar un  préssec a l'amanida, i estava boníssim. Vaig saltar en una paella, el préssec sense pell i tallat a trossos, amb una mica d'oli d'oliva, amb la finalitat de potenciar la dolçor i donar-li un toc temperat al plat, i el resultat agredolç és increïble.  L'amanida portava a més d'això, com es veu a la foto, daus de formatge Philadelphia per a amanides que m'encanta, tomàquets cherry i enciam, tot amanit amb un bon oli d'oliva. L'acidesa que en un altre cas ens vindria pel vinagre, la llimona, la mostassa o altres, en aquest cas ens venia del préssec.