Com cuinar la teva vida

Gràcies al deliciós blog, Deliciosa Martha, m'assabento que hi ha una pel·lícula a la cartellera de Barcelona, que es titula “Com cuinar la teva vida”. Una pel·lícula en un blog amb nom de pel·lícula, sona bé.

Quan he vist que la feien als cinemes Verdi, he pensat que això té bona pinta, i ja quan he vist que la Directora era Doris Dörrie, m'he emocionat, i he entès que demà toca anar al cinema, i que toca veure aquesta pel·lícula, sí o sí.

Explico, el perquè de la sobtada emoció, PARÈNTESI, alguns amics em comenten que llegeixen aquest nostre blog, que els sorprèn que no només parlo de cuina, sinó que de tant en tant explico coses de la meva vida. És veritat, exemple: Amb un grup de companys de feina, va sortir el tema que havia estat vivint a Itàlia, i una noia va dir, - si ja ho sabia, a la qual cosa jo vaig comentar alguna cosa com, - no recordava haver-t'ho explicat, i la resposta va ser - sí, ho vaig llegir al teu blog. TANCO PARÈNTESI

Tornant al tema, la sobtada emoció, ve del fet que un dels moments clau en la meva vida, (en ser jo molt inquiet i “emocionable” tinc molts d'aquests moments), va ser quan van obrir sota el pis d'estudiants on vivia a València, els primers multicinemes en versió original, els Multicines Albatros.

Per la proximitat, sota casa, i el preu de l'entrada el dia de l'espectador (els dilluns), crec recordar que eren 200 pts, (i no sóc tan vell), em vaig fer assidu d'aquests minicinemes, i aviat vaig començar a apreciar, gaudir i encara que soni cursi, a ESTIMAR, el cinema d'autor europeu. Directors com Eric Rohmer (sens dubte el meu preferit), o Marco Bellocchio, Nanni Moretti, Ken Loach, Patrice Leconte, Emir Kusturica, Krzysztof Kieslowski, i altres com Denys Arcand o Spike Lee tot i que no siguin europeus, o el xinès Zhang Yimou o el japonès Akira Kurosawa.

Entre les primeres pel·lícules d'aquests cinemes, “El raig verd”, “El diable al cos”, “El declivi de l'imperi americà”; “Sorgo Vermell”, i una de Doris Dörrie, “Homes, Homes”, una delícia, una pel·lícula que parla de com som els homes, dirigida per una dona (que simples que som). Després he vist altres d'aquesta directora alemanya com, “Paradise” o l'original “Me and him”, una pel·lícula en la qual un home, crec recordar que el dia del seu 40è aniversari, s'adona que el seu membre li parla, molt divertida.

Doncs això, he d'anar a veure aquesta pel·lícula ja, per la qual cosa demà o demà passat us explico alguna cosa de “How to cook your life”, amb el Chef Zen Edward Espe Brown, el subtítol del qual diu “Find Nirvana in The Ktchen”

Quan ja acabava el post, m'ha vingut al cap un llibre que tinc d'un xef zen, i he anat a buscar-lo, i SÍ, SÍ, SÍ, SÍ, és Edward Espe Brown, el protagonista del documental, que curiós, quina coincidència, i que petit és el món. A més vaig escriure alguna cosa d'ell, al post si te gusta cortar corta, aquí el teniu. Però ara em preocupa la pel·lícula, perquè gastronòmicament parlant el llibre no era gran cosa, confiem doncs en Doris...