3 o 4 al dia

Ja vaig parlar per aquí de la Pannacotta (la nata cuita), un deliciós postre italià que s'assembla al nostre flam però cent per cent Nata, està boníssim. He d'explicar que a part d'escriure aquest blog nostre, també sóc consultor gastronòmic pels amics, o sigui que els meus companys de feina i amics em demanen consell quan tenen un dinar o un sopar especial, i jo els proposo què cuinar. En aquesta ocasió em va demanar assessorament la Silvia. El dissabte, tenia amics a dinar a casa, i em va preguntar: Què puc fer que sigui molt fàcil? Li vaig dir: Fes-los una Pizza Maria, i de postres una bona PannaCotta. Mentre pensava en el segon, una companya li va aconsellar fer un Lluç, amb gambes i alls tendres, cuinat en papillot, que era imbatible per a un dinar de dissabte. Com que sóc força mandrós, li vaig demanar que fes fotos de tot, ja pensant en aquest post d'avui. De les fotos la que més m'agrada és la del postre, la P...

Some time ago, Ferran Adrià came up with a Spanish potato omelette that could be made in very little time, using potato crisps. We could classify this omelette as a process innovation. We drastically cut the preparation time, although the result suffers; obviously it's not the same. This practically creates a new product, but one that can substitute for the original on certain "special" occasions. Yesterday, Sant Jordi, was a special occasion: I got home at 15:15 with very little time for lunch, and the fridge was half empty (maybe I've become a pessimist). I saw that there were a few potato crisps left over from another day, and I decided to try this potato omelette. I beat an egg, added the tip of a spoon of baking powder (I don't know if Adrià did that, but it makes it fluffier), added the crisps, stirred them in, breaking them up with a fork, everything into the pan and the omelette is done. The result isn't bad if we look at it in terms of quality versu...

Ja fa temps, Ferran Adrià va idear una truita de patates que es feia en molt poc temps, utilitzant patates xips. Aquesta truita la podríem classificar com una innovació en procés. Disminuïm el temps de fabricació dràsticament, encara que el resultat se'n ressent, evidentment no queda igual. Creant així, pràcticament un nou producte, però que pot ser substitutiu de l'original, de vegades "especials". Ahir Sant Jordi, era una ocasió especial, vaig arribar a casa a les 15.15, i tenia molt poc temps per dinar, a més la nevera estava mig buida (serà que m'he tornat pessimista). Vaig veure que havien sobrat unes poques patates xips d'un altre dia, i vaig decidir tastar aquesta truita de patates. Vaig batre un ou, vaig posar una punteta de cullera de llevat Royal (no sé si ho feia l'Adrià però queda més esponjosa), vaig tirar a sobre les patates fregides, vaig remoure trencant amb una forquilla les patates, tot a la paella i ja hi ha la truita feta. El resultat...

(para traducir del catalan os recomiendo, esta página). Fa uns dies em va contactar una noia, pel mail del blog, per explicar-me la seva botiga, es diu Bons costums , és una botiga d´alimentació artesana i regal ubicada en una petita plaça d´estil modernista al casc antic de Mataró (paraules seves) Últimament ja m'ha passat varies vegades, que gent m'envia emails i em parla dels seus productes o serveis, per a que jo hi parli aquí al blog. Algun cop ho faig si m'agrada el que m'expliquen. És el cas d'esta botiga, tot i que no hi he anat, te molt bona pinta. M'he decidit a parlar-ne sobretot pel text de la Web, és el següent: "l´olor del mar, el pastís de la iaia, la innocència dels nens, la gespa mullada, el cant dels grills, la llum de les espelmes, esmorzar sense presses, el silenci, la bellesa de la imperfecció, aquell sopar amb amics, pluja d´estels, la teva cançó preferida... tothom té la seva llista de petites coses que valen la pena, i aquestes, e...

Encara que estic poc cuiner, tinc la sort de tenir bons amics als que els agrada cuinar i menjar. Aquesta Setmana Santa, com sempre que podem, hem quedat per menjar un quants amics. Aquest cop ho hem fet a casa de Berni, a Moncofa, Castelló (no, no és un restaurant, és la casa d'un amic). Pablo, ens va sorprendre amb uns espectaculars bombons de Foie. Més a més de deleitar-mos aquell dia, aquests alimenten avui aquest blog. No solament els va fer, i els va portar en tota la cura del mon per a que es mantinguessin en perfectes condicions, es que més a més els va fer unes excel·lents fotos. Aquí va la recepta, (para traducciones os recomiendo, esta página). Bombons de foie gras Ingredients   100 g de xocolata negra amb un 74% de cacau 25 g de cacauets crus del Brasil 150g de foie gras mig cuit 25 g de mantega de bona qualitat Poseu el mig cuit en un recipient petit, filmeu-lo en contacte amb el foie i tempereu-lo a la nevera. Piqueu els cacauets amb la batedora elèctrica, sense conv...

I may not be much of a cook lately, but I'm lucky to have good friends who love cooking and eating. This Easter, as we do whenever we can, a group of friends got together for a meal. This time it was at Berni's place in Moncofa, Castellón (no, it's not a restaurant — it's a friend's house). Pablo surprised us with some spectacular foie gras bonbons. Besides delighting us that day, today they're feeding this blog. Not only did he make them and carry them with all the care in the world so they'd arrive in perfect condition — he also took some excellent photos of them. Here's the recipe. Foie gras bonbons Ingredients 100 g dark chocolate (74% cocoa) 25 g raw Brazilian peanuts 150 g mi-cuit (semi-cooked) foie gras 25 g good-quality butter Method Put the foie gras in a small container, cover it with cling film touching the surface and chill it in the fridge. Chop the peanuts with an electric chopper — not into powder, just into small pieces. ...