Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2007

Tapa de pasta

Imatge
He comentado en varias ocasiones, que le doy mucha importancia a la presentación de los platos. Sin duda la vista es el primer estímulo que tenemos cuando el plato llega a la mesa, justo antes de olerlo, y mucho antes de probarlo. En mi viaje a Sicilia, comí (como no!) varios días pasta, escribí algo aquí . Repasando ahora las fotos del viaje, he encontrado una que le hice a un plato presentado de una forma realmente curiosa, ver foto que acompaña el post. Esto sucedió en un restaurante de Palermo, donde me sirvieron el Pan negro del que hablé aquí , por cierto mi cuñada en su Casa Rural, El Moli del DUC , sirve a sus clientes, este Pan negro reinterpretado en las comidas, es delicioso creo que incluso lo ha mejorado. Este plato de pasta, nos puede dar una idea para hacer un entrante, en una cena un poco especial. En España no estamos (generalmente) acostumbrados a comer pasta por la noche, y una tapita como esta puede ser una buena idea, para empezar una cena especial. Se me ocurre ...

Restaurant Yashima

Imatge
Aprofitant que som a Barcelona sense els nens, el dimarts vam anar a sopar al restaurant Yashima, situat al carrer Josep Tarradellas, 145. telf: 93 419 06 97. Per a molts és un dels millors restaurants japonesos de Barcelona, i a més va ser un dels pioners. El local és molt elegant, el menjar va estar bé però no va cobrir les meves expectatives. Feia temps que hi volia anar, i de vegades passa com quan et conten una pel·lícula meravellosa i després la vas a veure. Just abans de sortir de casa, la meva dona em va dir que havia llegit a la revista Elle, que era el restaurant japonès preferit de la cuinera, Mey Hofman , propietària del restaurant del mateix nom, i d'una afamada escola de cuina. Vam anar a sopar 4 persones, a saber, una parella d'amics (que també estaven sense nens), la meva dona i jo mateix (és clar). Vam demanar per començar un plat de fideus (Yakiudon), un de tallarines japonesos (Yakisoba), una tempura de llagostí (Ebi Tempura), i una tempura de verdures (Yas...

Entrecot Fakir

Imatge
Cada estiu visito el restaurant Thalassa, a la localitat de Viver a la província de Castelló, i sempre tinc alguna sorpresa, tot i que últimament la carta canvia poc. La novetat d'aquesta temporada, és l'entrecot fakir, que com el nom indica està cuinat sobre una planxa amb claus. Quan vaig veure el nom del plat, vaig preguntar a la mestressa de sala, si es feia sobre la famosa planxa de claus, i m'ho va confirmar. Com que coneixia l'existència d'aquesta curiosa manera de fer la carn i no l'havia provat mai, vaig triar aquest plat sense dubtar. La planxa de claus, és un invent de Jordi Herrera del restaurant Manairó, de Barcelona. El nom comercial d'aquesta és Fakircook. Es ven per una mica més de 200 euros i la podeu trobar per exemple aquí . El resultat és una carn molt tendra i sucosa, jo a més la vaig demanar poc feta i estava fantàstica. L'acompanyament com podeu veure a la foto era una tempura de flors de carbassó i uns bolets, excel·lent. Ja veure...

Amanida de mongetes tendres, menys és més.

Imatge
El meu sogre va plantar mongetes tendres de les finites, i ara estem recollint-les (m'incloc encara que no col·laboro gaire en aquesta part del procés). Quan he vist el procés de recol·lecció entenc el preu que tenen aquestes verdures als mercats. Nosaltres utilitzem mà d'obra barata i molt motivada, és a dir els meus fills de 5 i 2 anys, a qui els encanta recollir-les. Però és realment cansat anar agafant mongetes una per una, ajupit. La part positiva és que després van directes del camp a taula, i això és un luxe, que mereix el “patiment” inicial. El dia que es cansin ells (em queden només uns anys de mà d'obra barata), em tocarà recollir-les a la meva dona. Amb aquestes estupendes verdures es vaig poder fer una amanida senzilla, a base de tomàquet, ceba, patata i per descomptat les mongetes tot en va fred. Per començar cal bullir les patates i les mongetes i després deixar-les refredar. Això ja al gust de cadascú, a mi les mongetes m'agraden una mica al dente, bullid...

Comer beber amar

Imatge
El otro día, volví a ver la película Comer, Vivir, Amar, " Yin Shi Nan Un ", del Director Ang Lee, nominada a los Oscars a la Mejor película extranjera en el 2005. Tenía un gran recuerdo de esta película, esta segunda vez me gustó menos que la primera, pero ésto me pasa a menudo, tengo tendencia a idealizar las películas que me gustan, en mi recuerdo.  De todas formas, fue otra vez un placer ver cocinar al protagonista el Señor Chu, y a una de sus hijas. Se ve el ritual en la cocina, los movimientos precisos para ejecutar algunas tareas. Precioso. Si tenéis la oportunidad de verla, conviene hacerlo con hambre, porque verla después de haber comido mucho puede agobiar, debido a la cantidad de comida que prepara y sirve a sus tres hijas, todos los domingos el cocinero protagonista. Una delicia.

Arroz con judias verdes del Restaurante Riff

Imatge
Viendo la escasez de entradas de este nuestro blog se entiende que estoy de vacaciones, y además que tengo pocas posibilidades de conexión. También están de vacaciones hasta el 29 de agosto, en el restaurante Riff de Valencia. Para que sus clientes (entre los que me incluyo) lo pasen bien durante su ausencia, Bernd H. Knöller, nos pasa una receta de uno de sus modernos arroces. Ya he hablado antes de este restaurante, aquí i aquí . Bernd tiene una lista de distribución en la que manda a sus clientes información de todo tipo. En este caso con la despedida por el periodo vacacional, nos manda una receta de arroz. La última vez que estuve en el Riff, pude hablar con Bernd y le dije que se tenía que pasar al formato blog, es un tio divertido además de un genial cocinero. Sin más aquí va la receta y sus comentarios. Arroz ligero con judías ferraura, ajedrea y langostinos. Rest Riff . Se trata de un arroz cocido con caldo de ave y de judías ferraura. Las judías anchas en general son quizás...