3 o 4 al dia

He comentado en varias ocasiones, que le doy mucha importancia a la presentación de los platos. Sin duda la vista es el primer estímulo que tenemos cuando el plato llega a la mesa, justo antes de olerlo, y mucho antes de probarlo. En mi viaje a Sicilia, comí (como no!) varios días pasta, escribí algo aquí . Repasando ahora las fotos del viaje, he encontrado una que le hice a un plato presentado de una forma realmente curiosa, ver foto que acompaña el post. Esto sucedió en un restaurante de Palermo, donde me sirvieron el Pan negro del que hablé aquí , por cierto mi cuñada en su Casa Rural, El Moli del DUC , sirve a sus clientes, este Pan negro reinterpretado en las comidas, es delicioso creo que incluso lo ha mejorado. Este plato de pasta, nos puede dar una idea para hacer un entrante, en una cena un poco especial. En España no estamos (generalmente) acostumbrados a comer pasta por la noche, y una tapita como esta puede ser una buena idea, para empezar una cena especial. Se me ocurre ...

Aprofitant que som a Barcelona sense els nens, el dimarts vam anar a sopar al restaurant Yashima, situat al carrer Josep Tarradellas, 145. telf: 93 419 06 97. Per a molts és un dels millors restaurants japonesos de Barcelona, i a més va ser un dels pioners. El local és molt elegant, el menjar va estar bé però no va cobrir les meves expectatives. Feia temps que hi volia anar, i de vegades passa com quan et conten una pel·lícula meravellosa i després la vas a veure. Just abans de sortir de casa, la meva dona em va dir que havia llegit a la revista Elle, que era el restaurant japonès preferit de la cuinera, Mey Hofman , propietària del restaurant del mateix nom, i d'una afamada escola de cuina. Vam anar a sopar 4 persones, a saber, una parella d'amics (que també estaven sense nens), la meva dona i jo mateix (és clar). Vam demanar per començar un plat de fideus (Yakiudon), un de tallarines japonesos (Yakisoba), una tempura de llagostí (Ebi Tempura), i una tempura de verdures (Yas...

Cada estiu visito el restaurant Thalassa, a la localitat de Viver a la província de Castelló, i sempre tinc alguna sorpresa, tot i que últimament la carta canvia poc. La novetat d'aquesta temporada, és l'entrecot fakir, que com el nom indica està cuinat sobre una planxa amb claus. Quan vaig veure el nom del plat, vaig preguntar a la mestressa de sala, si es feia sobre la famosa planxa de claus, i m'ho va confirmar. Com que coneixia l'existència d'aquesta curiosa manera de fer la carn i no l'havia provat mai, vaig triar aquest plat sense dubtar. La planxa de claus, és un invent de Jordi Herrera del restaurant Manairó, de Barcelona. El nom comercial d'aquesta és Fakircook. Es ven per una mica més de 200 euros i la podeu trobar per exemple aquí . El resultat és una carn molt tendra i sucosa, jo a més la vaig demanar poc feta i estava fantàstica. L'acompanyament com podeu veure a la foto era una tempura de flors de carbassó i uns bolets, excel·lent. Ja veure...

El meu sogre va plantar mongetes tendres de les finites, i ara estem recollint-les (m'incloc encara que no col·laboro gaire en aquesta part del procés). Quan he vist el procés de recol·lecció entenc el preu que tenen aquestes verdures als mercats. Nosaltres utilitzem mà d'obra barata i molt motivada, és a dir els meus fills de 5 i 2 anys, a qui els encanta recollir-les. Però és realment cansat anar agafant mongetes una per una, ajupit. La part positiva és que després van directes del camp a taula, i això és un luxe, que mereix el “patiment” inicial. El dia que es cansin ells (em queden només uns anys de mà d'obra barata), em tocarà recollir-les a la meva dona. Amb aquestes estupendes verdures es vaig poder fer una amanida senzilla, a base de tomàquet, ceba, patata i per descomptat les mongetes tot en va fred. Per començar cal bullir les patates i les mongetes i després deixar-les refredar. Això ja al gust de cadascú, a mi les mongetes m'agraden una mica al dente, bullid...

El otro día, volví a ver la película Comer, Vivir, Amar, " Yin Shi Nan Un ", del Director Ang Lee, nominada a los Oscars a la Mejor película extranjera en el 2005. Tenía un gran recuerdo de esta película, esta segunda vez me gustó menos que la primera, pero ésto me pasa a menudo, tengo tendencia a idealizar las películas que me gustan, en mi recuerdo.  De todas formas, fue otra vez un placer ver cocinar al protagonista el Señor Chu, y a una de sus hijas. Se ve el ritual en la cocina, los movimientos precisos para ejecutar algunas tareas. Precioso. Si tenéis la oportunidad de verla, conviene hacerlo con hambre, porque verla después de haber comido mucho puede agobiar, debido a la cantidad de comida que prepara y sirve a sus tres hijas, todos los domingos el cocinero protagonista. Una delicia.

Veient l'escassetat d'entrades d'aquest blog nostre, s'entén que estic de vacances i que, a més, tinc poques possibilitats de connexió. També fan vacances fins al 29 d'agost al restaurant Riff de València. Perquè els seus clients (entre els quals m'incloc) s'ho passin bé durant la seva absència, Bernd H. Knöller ens passa una recepta d'un dels seus arrossos moderns. Ja he parlat abans d'aquest restaurant aquí i aquí . En Bernd té una llista de distribució amb què envia informació de tota mena als seus clients. En aquest cas, amb el comiat per les vacances, ens envia una recepta d'arròs. L'última vegada que vaig ser al Riff vaig poder parlar amb en Bernd i li vaig dir que s'havia de passar al format blog; és un paio divertit, a més d'un cuiner genial. Sense més, aquí teniu la recepta i els seus comentaris. Arròs lleuger amb bajoqueta ferraura, sajolida i llagostins. Rest. Riff Es tracta d'un arròs cuit amb brou d'au i ...

Judging by how few posts have appeared on this blog of ours lately, you can tell I'm on holiday and, on top of that, don't have many chances to get online. The team at Riff in Valencia are also on holiday until 29 August. So that their customers (myself included) can have a good time while they're away, Bernd H. Knöller has sent us a recipe for one of his modern rice dishes. I've written about this restaurant before, here and here . Bernd has a mailing list he uses to send all sorts of news to his customers. This time, along with the goodbye for the holidays, he sent a rice recipe. The last time I was at Riff I got to talk to Bernd and told him he should switch to blogging; besides being a brilliant chef, he's a really fun guy. Without further ado, here is the recipe with his comments. Light rice with flat green beans (ferraura), summer savory and prawns. Rest. Riff This is a rice cooked with poultry stock and ferraura beans, a flat green bean variety. Flat...