3 o 4 al dia

Ahir a la tarda vaig fer, un gelat de maduixes (maduixots) que avui ens hem menjat. Vaig posar uns 10-12 maduixots, una mica més d'un got de llet, i unes 6 cullerades de sucre. Potser està millor amb una mica més de sucre, dependrà de la qualitat dels maduixots, que cada vegada són més grans i tenen menys sabor. Ho he fet en dos temps a la Thermomix. Primer he triturat tots els ingredients, i li he donat canya al màxim (al 10) una estona (60 seg), perquè agafés molt d'aire. Després ho he posat en un recipient tipus tupper baix i ho he tingut tres hores al congelador. L'he tret del congelador i ja havia cristal·litzat força, de manera que "he tallat el gel", i ho he posat una altra vegada al Thermomix, al màxim una estona (V10 T60), i al congelador una altra vegada, d'aquesta manera ha quedat molt cremós, com s'aprecia a la foto. Ho he acompanyat com veieu a la foto, amb una mica de mató (perquè el tenia a casa) i uns trossets de maduixes. El més curiós ha ...

L'altre dia, vaig menjar amb el meu germà i la seva família, un boníssim peste suau. A la meva dona li va encantar perquè no portava all, i perquè resultava lleuger. Els vaig preguntar com ho havien fet, perquè no sempre és fàcil trobar una bona alfàbrega, per fer un bon pesto. La base, és un ingredient que feia servir per a altres preparacions, l'alfàbrega congelada en glaçons, de congelats la Sirena. Per fer-ho vaig posar 3 dits d'oli en un got, vaig afegir 4 cubs d'alfàbrega congelada (per a 2 persones), i tot al microones, a baixa potència per un minut, només necessitem que es descongemi l'alfàbrega, remenem afegim una bona quantitat de formatge parmesà ratllat, remenem bé i ja tenim un pesto. El formatge parmesà ratllat, que venen als supermercats Lidl, és qualitat-preu immillorable. Avui els hem cuinat a casa, amb pasta fresca i hi hem afegit uns pinyons, el resultat ha estat molt bo. Pel petit de la casa (3 anys), li hem fet els espagueti només amb mantega i ...

Una técnica que he visto hacer a varios cocineros para cocer un huevo de una manera diferente, es hirviéndolo dentro de papel film. Esta técnica permite aportar diferentes aromas al huevo de una manera muy natural sin grasas (solo las propias del huevo) y sin grandes cocciones. Para hacerlo basta con cortar un trozo de papel film más o menos cuadrado, el tamaño nos lo dará el tamaño del rollo de film que tengamos. "Pintamos" el film con aceite de oliva para que no se pegue el huevo, obviamente solamente por una cara. A continuación metemos el centro de este cuadrado dentro de un vaso no muy grande de manera que los 4 extremos del cuadrado estén fuera del vaso. Ver foto. En este punto, ya podemos romper el huevo y echarlo dentro del vaso, tiene que quedar también dentro del film, sino hemos hecho alguna cosa mal. Luego añadir los acompañantes, todas las cosa s que queramos para aromatizar y enriquecer este huevo. Pueden ser hierbas, virutas de jamón, setas, queso rayad...

Ahir vaig sopar al Habaluc, després d'una altra de les meves sessions de cinema-sopar. A les 18:30, directament de la feina, vaig anar amb la meva dona a veure la pel·lícula Once , als cinemes Melies (a 100 metres de casa meva). "Once" és una meravellosa pel·lícula irlandesa, que agradarà sobretot als que us apassioni la música (Oscar 2008 a la seva música). Tinc un bon amic que viu per la música, tot i que no de la música, i quan va acabar la pel·lícula el vaig trucar per recomanar-la-hi, i em va dir que ja l'havia vista dues vegades. Genial. Després vam anar a triar on sopar alguna cosa ràpida, no gaire cara, i a prop de casa, un poc a l'aventura . I durant el passeig ens vam trobar amb Habaluc. Preciós local amb ambient cosmopolita al carrer Enric Granados, 41, entre València i Mallorca (els carrers, s'entén). Cuina senzilla, sense pretensions i molt divertida i sana, Vam menjar una amanida de figues amb pernil, 8,90 € m'encanta aquesta combinació; un...

La meva mare de tant en tant llegeix aquest blog nostre. L'última vegada que ho va fer, va trobar un error, en una recepta que prepara ella. Aquesta Setmana Santa, m'ho ha recordat. Quan es parla d'aquest blog a casa dels meus pares, s'acaba parlant d'aquesta recepta, és el tema estrella. He de començar dient que per a mi no és un error, perquè jo la preparo tal com la vaig escriure, però ella veu l'error inadmissible, i m'ha demanat que faci una fe d'errates. Ja he dit en alguna ocasió que la meva mare és una gran cuinera. Doncs aquí va la Fe d'errates. La recepta en qüestió és la de l' Arròs amb picadillo de carn i plàtan . El que suposadament jo faig malament, és fregir el plàtan amb molt d'oli, el CORRECTE és fer-ho amb molt poc oli per aconseguir que aquest es caramelitzi més. Vosaltres mateixos, de les dues maneres queda excel·lent, com ja vaig dir quan vaig escriure la recepta, la clau del plat per a mi està en el xerès, que s'afeg...

La recepta d'avui, (això ja sembla un programa de televisió) la fa molt sovint la mare de la meva dona, (no li agrada que la digui sogra). És un d'aquests exemples de la combinació senzilla de diferents elements (aliments) que realcen l'un a l'altre el sabor, s'ajuden i s'obté un plat curiós diferent, diria que inesperat. Al final això és ni més ni menys el que hauria de ser l'essència de la cuina. Anem a la recepta, que com tots els grans descobriments són senzills, i com totes les receptes que es fan en una família durant molt de temps, les quantitats i els temps de cocció no estan ben definits, no estan clars, perquè són evidents. Tallar la sípia a trossos petits, la mida?, més o menys la meitat del dit gros de la mà d'una persona adulta, o una mica més petit. Tallar la ceba en juliana gran, s'ha de trobar la ceba. També es pot fer tallant igual la ceba i la sípia, perquè es confonguin (la meva aportació a la recepta) En una cassola, posar una mi...

Ayer estuve cenando en el Restaurante Piazze de Italia, de Barcelona, situado en la calle Casanova con la Avenida de Roma. Como siempre que voy allí, comí Pizza, más concretamente una Calzone típica. Si vais, también es deliciosa la pasta, y los postres, panacotta, Tiramissu, etc. Hace más o menos un año puse en este nuestro blog un receta de una versión de esta pizza, con las fotos de como me queda a mi, debo decir que no estoy muy lejos de Piazze, aunque no llego a su nivel. Creo que es muy sencilla de hacer y vale la pena probar. Tenéis más post de pizzas en 3 o 4 al dia , con ideas y recetas, por aquí i aquí , y sois muy innovadores y atrevidos podeis probar esta idea.

No tenía previsto asistir este año a la Feria alimentaria, tenía demasiado trabajo, pero en el último momento tuve que ir justamente por trabajo, y es que no hay mal que por bien no venga. Solo entrar, cuando estaba en la vuelta de reconocimiento, me paré en el stand de Sole Graells , la empresa que comercializa muchos de los productos de Ferran Adrià como las Texturas , o los liofilizados . Al ver movimiento de cocineros, me esperé para ver una pequeña demostración de una esferificación de Mozzarella, y luego de preguntar algunas cosas, hicieron para mi (clase particular) una esferificación de Yogur con la técnica de la esferificación inversa, de la que tengo previsto un test con su post próximamente. Otra cosa que me impresionó fue una fotografía enorme, de las cocinas de la fundación ALICIA . Es la foto que acompaña este post. Algunos sueñan con un Ferrari, otros con un Masseratti, y yo a partir de hoy soñaré cada día con esa cocina. Visité vario stands de embutidos (era parte de m...

Vaig comentar l'altre dia que després de fer amb el meu fill Maduixes amb xocolata, ens va sobrar xocolata i com ja estava fos, vam decidir aprofitar-ho per fer un pastís. Cuinant amb nens, és interessant buscar coses que no necessitin foc, en aquest cas ni tan sols forn, de manera que se simplifica la feina i es minimitza el risc. Els vaig explicar que aplicaríem la tècnica dels paletes utilitzant la xocolata com si fos ciment, i el pa de motlle, com a maons. D'aquesta manera muntem aquest tros de paret, amb pa de motlle tallat a quarts i mullat en llet amb Colacao, i amb xocolata fosa. Per a la xocolata, utilitzem el Nestle postres, al que afegim una mica de llet (poca perquè es faci dur com el ciment en refredar-se), i mantega per aconseguir brillantor. Estava bé, i sobretot va ser divertit.

Més a més del títol d'una fantàstica pel·lícula, de Tomas Gutierrez, que es desenvolupa a la Habana, Fresa y Chocolate  és una molt bona combinació gastronòmica. Aquest cap de setmana, el meu fill gran volia cuinar alguna cosa amb mi, plovia a Barcelona, ​​el meu fill petit cap a la migdiada, tocava cuinar alguna cosa junts. Com que el seu ingredient preferit és la xocolata, vam decidir mullar-hi unes maduixes. Senzill i bo. Després junts vam fer les fotos, amb la xocolata que ens va sobrar vam inventar un pastís de què parlarem demà. M'encanta cuinar amb els meus fills.

El divendres passat vam fer (vam celebrar) un sopar de bloggers gastronòmics, de Barcelona i rodalies. Gent que, com jo, escriu un blog sobre temes relacionats amb el menjar, el vi, els estris de cuina, els restaurants, els bars i altres històries que tinguin a veure amb menjar i beure. Va ser una genial iniciativa de la Mar, de BaixaGastronomia . El restaurant escollit va ser el Gamvik , carrer Balmes 165. El preu fixat 65€ (en dòlars molt més). No diré gaire més del restaurant, senzillament perquè no puc destacar res. Va! , bé!, dic alguna cosa: Vaig tenir la sensació d'estar en el dinar d'una boda per a 300 persones, pel nivell del menjar, i érem "només" uns 25. El millor del sopar, sens dubte el més interessant les converses amb gent desconeguda, que comparteix la meva estranya afició (no parlo del menjar sinó d'escriure blogs). Això sí, en una taula de gairebé 30 persones, parles només amb els que tens més a prop. Vaig conèixer blogs nous, que em semblen mol...

Aquest post més que d'una recepta parla d'un producte. A les botigues de Congelats La Sirena, venen unes bosses de daus de tonyina fresca (evidentment congelada), amb un tall molt vistós. He de dir que no tinc cap relació amb aquesta marca, i que no m'agraden tots els seus productes. Els daus en qüestió, a nivell de qualitat en la meva opinió no són el màxim (els posaria un 6 del 0 al 10), però sí que són molt fàcils d'utilitzar, tenen un bon preu, i sobretot és molt còmode tenir-los preparats al congelador. O sigui (per explicar-me millor), si un dia ve Ferran Adrià a sopar a casa meva, impressionat per aquest el nostre blog i amb ganes de conèixer la meva visió de la gastronomia, per dir alguna bestiesa, no utilitzaria aquesta tonyina; però si es presenta un amic per sorpresa, i no he preparat res, puc sortir-me'n airós amb aquesta tonyina, que està a la banqueta del congelador esperant una oportunitat. En termes futbolístics no seria un Messi , sinó ...

He vist una molt bona crítica a la Cartelera Turia, (minirevista setmanal que llegeixo des de fa més de 22 anys, i de la qual actualment sóc subscriptor, perquè només es distribueix a València) sobre un documental anomenat "El pollo el pez y el cangrejo", de José Luis López-Linares. "El pollo, el pez y el cangrejo real" és una pel·lícula documental que mostra com Jesús Almagro, un dels millors xefs espanyols, prepara la seva participació en el premi gastronòmic "Bocuse D'Or", que se celebra a França, més concretament a Lió. El títol del documental parla dels ingredients obligatoris a utilitzar en la preparació del plat. Expliquen a la Turia que, en els 4 mesos de preparació, Almagro (el cuiner) va utilitzar 450 pollastres, 275 Kg de cranc reial i 150 Kg de Fletan (el peix del títol), i en la creació del plat va ser assessorat per cuiners com Arzak i Sandoval. Tinc moltes ganes de veure-la, ja que mostra la duresa de la professió i el procés de prepar...

El divendres, vaig tenir una sessió de cinema i sopar. En aquesta ocasió tant a la pel·lícula com al sopar, els posaria un notable (7). Últimament combino bastant el binomi sopar-cinema, les poques vegades que surto, fa poc vaig parlar en aquest nostre blog d'aquesta combinació en versió hindú . Tot va començar a les 8:20 pel·lícula, amb la pel·lícula CARAMEL de Nadine Labaki, una bonica història que gira al voltant de 5 dones, que coincideixen en un saló de bellesa, al Beirut actual. No us explico res perquè és millor veure-la. En acabar la pel·lícula, cap a les 10:00, vaig anar a sopar al restaurant "Le Petit Bergerac", al carrer Aribau 141. Em va sorprendre que al sopar tinguessin un menú de 26 € força interessant, cuina francesa tradicional, diria que digna, però sense tirar coets, ni fer l'onada. Vam menjar de primer una crema de pèsols amb bombons de Foie i un pastís de porros (tipus quiche), de segon un micuit de Foie i un steak tartar (sempre que el veig en ...