Gelat de maduixes a casa

Ahir a la tarda vaig fer, un gelat de maduixes (maduixots) que avui ens hem menjat.

Vaig posar uns 10-12 maduixots, una mica més d'un got de llet, i unes 6 cullerades de sucre. Potser està millor amb una mica més de sucre, dependrà de la qualitat dels maduixots, que cada vegada són més grans i tenen menys sabor.

Ho he fet en dos temps a la Thermomix. Primer he triturat tots els ingredients, i li he donat canya al màxim (al 10) una estona (60 seg), perquè agafés molt d'aire. Després ho he posat en un recipient tipus tupper baix i ho he tingut tres hores al congelador. L'he tret del congelador i ja havia cristal·litzat força, de manera que "he tallat el gel", i ho he posat una altra vegada al Thermomix, al màxim una estona (V10 T60), i al congelador una altra vegada, d'aquesta manera ha quedat molt cremós, com s'aprecia a la foto.

Ho he acompanyat com veieu a la foto, amb una mica de mató (perquè el tenia a casa) i uns trossets de maduixes.

El més curiós ha estat que la meva dona en veure el color, ha dit sembla artificial, i això que només portava llet sucre i maduixes. Això em recorda la paradoxa de les flors, és la següent:

"Quan veiem una flor natural molt perfecta i brillant, moltes vegades diem o pensem, sembla de plàstic, i quan veiem una flor de plàstic molt ben feta, diem o pensem sembla de debò". Doncs el mateix, amb aquest gelat supernatural semblava fet amb algunes pólvores de colors, de dubtosa procedència.

Per aconseguir la forma que es veu al plat, he mullat una cullera en aigua bullint, i en agafar el gelat amb la cullera, gairebé automàticament es fa una quenelle (és la paraula que es fa servir en cuina per a la forma aquesta).

Bo i natural, encara que el color pugui semblar a algú una mica artificial.