3 o 4 al dia

Fa uns mesos se'm va ocórrer fer una versió d'un dels plats preferits de la meva dona, l'arròs amb picadillo de carn. La idea era millorar i modernitzar la presentació. El plat en qüestió és senzill, però entre la carn picada amb el xerès i el plàtan fregit li donen un sabor molt especial, amb molts matisos, una barreja de gustos i aromes que es complementen molt bé entre ells. Per fer el picadillo de carn, aneu al post on vaig explicar el plat original, el teniu just aquí , (és que no em ve de gust reescriure'l, ni copiar i enganxar). La innovació es basa en el que podríem anomenar «makitzar» el plat, és a dir donar-li al plat estructura de Maki, la típica preparació de sushi amb l'alga nori. A les fotos de la dreta veieu el procés. Aquí podeu veure també un dia que vaig fer Sushi . Sobre l'alga nori posem l'arròs...

Fa uns 15 anys, vaig conèixer a Perugia l'Àngela, una amiga de la que ara és la meva dona. En aquell moment, l'Àngela era una amiga d'una amiga meva, amb qui viatjava per Itàlia, i amb qui vaig anar a la Umbria i a la Toscana. En aquella època érem tots becaris de programes europeus a Itàlia, entengui's allò de tots l'Àngela, l'amiga que ara és la meva santa, i jo. Com que ara l'Àngela viu a Madrid, ens veiem de tant en tant. L'última vegada que ens vam veure va ser a València, vam quedar per veure una exposició a l'IVAM. Aquell dia els vaig explicar, a ella i al Jorge, el seu marit, allò d'aquest nostre blog. Fa poc que m'he assabentat que el Jorge, a partir d'aquell dia es va aficionar a llegir 3o4aldia.com, i fa algunes receptes. Vam comentar fa poc el meu post dels ous al plat, un plat (VLR) que a tots els quarantins ens porta records d'infància. Em va prometre la seva recepta amb fotos incloses, i avui l'he rebuda, us l...

La massa d' empanadilles , és un ingredient que em sembla ideal per experimentar coses noves a la cuina, fàcil d'utilitzar i sobretot barat. Volia provar les empanadilles fetes al forn en lloc de fregides, i vaig veure que a l'embolcall hi havia una recepta, per fer amb aquestes obleies tartaletes de xocolata. La recepta és la següent, en aquesta ocasió us poso la marca, ja que he utilitzat la seva recepta: 1 paquet d'obleies la Cocinera 250 gr. de xocolata per a Postres 200 ml. de nata per muntar 50 gr. de mantega. Calen uns motlles per a tartaletes o similars, jo vaig utilitzar els motlles de silicona per fer magdalenes que vaig comprar fa uns mesos. Es col·loquen les obleies sobre els motlles, i es punxa una mica el fons (perquè no pugi), Es couen al forn preescalfat a 200 graus, durant 4 minuts. Es desemmotllen i es deixen refredar. Per al farciment, escalfem la nata fins que ...

Ja fa temps que podem trobar en qualsevol supermercat espanyol arròs basmati, la majoria de les marques que comercialitzen arròs per aquí, tenen el seu arròs basmati. Ja vaig comentar que sóc habitual de la botiga Oriental del principi del carrer Balmes, allà vaig trobar, en la meva última visita, un arròs basmati que, segons es podia llegir al paquet, es cultiva a l'Himàlaia; no és que m'ho cregui o deixi de creure-m'ho, però el vaig comprar i realment era excel·lent. Com sabeu, aquest tipus d'arròs es distingeix per un gra més llarg; el que vaig comprar a la botiga Oriental, amb un preu d'uns 3 euros el paquet d'un quilo, és molt més llarg que els que trobem als supermercats espanyols, i el perfum és realment genial. Us aconsello, doncs, que quan pugueu proveu un Basmati autèntic, i si és possible, cultivat al seu lloc de procedència. Aquest arròs es produeix principalment a l'Índia i al Pakistan, i llegeixo a la Viquipèdia que el nom Basmati significa en ...

Una marca molt coneguda, està fent actualment molta publicitat de la seva Massa per a empanadilles. No sé si fruit d'aquesta publicitat, o per pura coincidència, l'altre dia em vaig trobar a mi mateix, aturat al supermercat davant la bosseta de massa d'empanadilles d'aquesta marca, no recordo el preu exacte però és al voltant d'1 euro la bossa de 16 làmines, evidentment les vaig comprar. Les empanadilles, amb aquesta massa es poden fer de dues maneres, al forn o fregides. Tots sabem que si tens pressa, el forn mai no és una bona solució, però si les fas fregides, encara que escorris bé l'oli sempre resulta un àpat força pesat. Vaig fer amb els meus fills unes empanadilles de salmó i formatge Philadelphia que estaven molt bones, ells s'encarregaven de tancar-les, i de fer-los la marca de tancament amb la forquilla. Ja he dit alguna vegada que és més fàcil que els nens mengin coses noves quan les cuinen ells mateixos. Vaig fer servir...

Al restaurant japonès on acostumo a menjar, fan uns fideus i uns tallarines secs genials. Sempre intento aconseguir el mateix gust a casa, i encara que no aconsegueixo copiar-lo, ja els faig molt bons, i els dic "tallarines japonesos", per la font d'inspiració. Entre les diferències, a part dels ingredients, que segur que se m'escapa algun i algun no tinc, ells ho fan sobre una planxa, i jo faig servir el Wok, en ambdós casos partim de la pasta bullida prèviament. Per fer els meus tallarines, començo tallant les verdures amb una forma semblant als tallarines, hi poso ceba, pastanaga, i mongetes verdes, el dia de la foto, vaig oblidar tallar les mongetes amb aquest artefacte fantàstic que ja us vaig ensenyar per aquí . Fer-los és molt fàcil, sofregeixo al Wok, a foc molt fort, i amb una mica d'oli de gira-sol, la ceba, després les mongetes verdes i després la pastanaga, en aquest ordre però pràcticament les tiro una després de l'altra, han de quedar duretes. El...

Passejant pel barri del Born de Barcelona, fa poc em vaig trobar de cara amb un carreró, (vegeu la foto), que es deia "Carrer del Malcuinat", nom que ve a dir alguna cosa així com el carrer del mal cuinat. Evidentment no em vaig poder resistir a fer-li una foto. No sé d'on ve el nom, no en conec la història, d'aquest sens dubte peculiar carrer, però puc imaginar diversos orígens curiosos, i diverses històries que acaben amb el nom en qüestió "El carrer del malcuinat". Que cadascú, doncs, faci les seves conjectures, que busqui la seva història, un principi i un final com a les bones pel·lícules, que ens deixen espai perquè pensem, perquè imaginem part de la història, en aquest cas tota. Si algú sap per què es diu així, si us plau que ens ho faci saber.

Dimecres, em venia de gust menjar pizza però no tenia gaires ingredients a la nevera. Com que el que més abundava era la verdura, vaig decidir fer una pizza de verdures. Com sempre ( exemple 1 , exemple 2 ), vaig utilitzar les bases de pizza enrotllades de Buitoni, les vaig estirar una mica per aconseguir una massa més fina, hi vaig posar una mica de tomàquet triturat per sobre i abundant mozzarella ratllada. En aquest cas hi vaig posar només carxofes tallades molt fines, i carbassons també tallats força fins. (vegeu la foto) La pizza es fa en uns 10 minuts al forn a 180-200 graus, per la qual cosa vaig pensar a fer les verdures abans a la planxa uns 4-5 minuts, abans de posar-les sobre la mozzarella, i ficar la pizza al forn, va quedar fantàstica .

El divendres de la setmana passada, tenia molt poc temps per dinar, i vaig decidir fer-ho al Fast Good del carrer Balmes 127, de Barcelona. És un producte de NH Hoteles, sembla ser que assessorats per Ferran Adrià. Ja hi havia estat quan el van obrir, per aquí ho vaig explicar. El local, que és molt bonic, des del carrer sembla estar tancat, a més des de fora la porta s'obre malament, i com que hi ha poca gent, vaig pensar "ja l'han tancat", però vaig veure una ombra a dins, i movent-la es va acabar obrint la porta, local molt gran amb poca gent, vaig pensar "fugir", però hi vaig entrar. L'experiència no va ser gens bona. Vaig arribar a les 14:30, i a les caixes no hi havia ningú. Hi ha molt poca informació i a més està mal presentada. No hi ha fotos del menjar, que encara que en alguns llocs enganyi, et pot donar una idea o fins i tot una inspiració a l'hora de triar. Més tard va arribar un noi a la caixa, vaig pagar i em va dir que en 8 - 10 minut...