Tallarines japonesos

Al restaurant japonès on acostumo a menjar, fan uns fideus i uns tallarines secs genials.

Sempre intento aconseguir el mateix gust a casa, i encara que no aconsegueixo copiar-lo, ja els faig molt bons, i els dic "tallarines japonesos", per la font d'inspiració.

Entre les diferències, a part dels ingredients, que segur que se m'escapa algun i algun no tinc, ells ho fan sobre una planxa, i jo faig servir el Wok, en ambdós casos partim de la pasta bullida prèviament.

Per fer els meus tallarines, començo tallant les verdures amb una forma semblant als tallarines, hi poso ceba, pastanaga, i mongetes verdes, el dia de la foto, vaig oblidar tallar les mongetes amb aquest artefacte fantàstic que ja us vaig ensenyar per aquí.

Fer-los és molt fàcil, sofregeixo al Wok, a foc molt fort, i amb una mica d'oli de gira-sol, la ceba, després les mongetes verdes i després la pastanaga, en aquest ordre però pràcticament les tiro una després de l'altra, han de quedar duretes. Els tinc al Wok uns 3 o 4 minuts, sense parar de saltar-los, perquè no es cremin i després hi afegeixo una mica de salsa de soja, una barreja d'espècies orientals de la marca NOMU, i una mica de gingebre en pols. Dues voltes, hi afegeixo els tallarines bullits i dues voltes més (que en temps poden ser uns 2 minuts).

Normalment compro els tallarines, en una botiga oriental, situada al principi del carrer Balmes de Barcelona, al número 6, es diu Dong Fang Extremo Oriente, i sempre està plena de persones asiàtiques i aficionats a la cuina d'aquí, com jo.

Per servir-los, només els afegeixo una mica més de salsa de soja, el resultat és força bo, encara que no aconsegueixo el mateix gust que al restaurant.