3 o 4 al dia

Vaig comentar per aquí que no em va agradar gens el que va fer en Santi Santamaria, propietari del restaurant amb tres estrelles Michelin, el Racó de Can Fabes , criticant durament l'ús de la química a la cuina, una mica per donar peu al seu nou llibre. Recordareu que tota la professió se li va tirar a sobre, bé, menys l'Adrià que va callar perquè semblava que el dard anava dirigit cap a ell, i em va semblar genial que no es defensés d'una cosa que no mereixia defensa. Aquesta polèmica no treu que sigui un gran cuiner, (com destaca sempre el mateix Santamaria en els seus llibres, "El primer tres estrelles de Catalunya") i que a més escrigui força bé. Quan escriu o parla, de vegades té un punt pedant, que en ocasions grinyola, però a mi no em molesta gaire. Des de fa molts anys llegeixo la seva pàgina al suplement dominical de La Vanguardia, i és interessant, com tot, uns dies més i altres menys. La novetat i el motiu d'aquest post és que ara "Santi"...

Els ous al plat, són un plat (valgui la redundància) de tota la vida, molt anys 70, rotllo "Explica'm". Com la majoria d'aquest tipus de plats, accepta moltes adaptacions. Doncs crearem. La meva mare, els solia fer fa almenys 20 anys, amb uns plats molt particulars, només es feien servir a casa per a aquest fi. Recordo que estaven decorats amb uns ànecs i unes fulles, no recordo exactament el dibuix, però recordo perfectament l'olor característica de tota la cuina quan feia aquests ous al plat. Recordo que portaven pernil tomàquet fregit i pèsols. Li demanaré que els torni a fer, un dia. Avui m'he decidit a fer, la meva versió dels ous al plat. M'he emocionat al veure que tenia a casa, uns tirabecs (suposo que seran tirabecs en castellà) que vaig comprar ahir a la verduleria de sota casa meva. El preu d'aquesta mena de beines de pèsols, estava en 5 euros el quilo, però amb 200 gr, o sigui 1 euro, converteixes un plat qualsevol en una festa, pel bo i di...

Avui fem 3 anys de 3o4aldia . Quan vaig començar a escriure aquest nostre blog, mai vaig pensar que arribaria fins aquí, amb més de 530 posts publicats (532 amb aquest d'avui). En ells he parlat principalment, entre moltes altres coses, de receptes, trucs i objectes amb un disseny especial. Volia fer alguna cosa nova per celebrar els tres anys, però no he tingut gaire temps, encara estic fent recuperació de la meva esquena, i ja des d'abans de Nadal m'he reincorporat a la feina. Amb la qual cosa arribo a casa molt cansat, bastant més del que és habitual. Volia fer una recopilació, estil "el millor de..." Però no, us poso això sí, els enllaços a algunes que he fet durant aquests 3 anys, són aquestes: Algunes idees per als nens. Una selecció de receptes de pasta , molt adequada per al post d'avui. Una recopilació d'alguns creps . Una selecció de plats per a un sopar especial amb convidats. O aquests plats per quan només tens 10 minuts. He etiquetat alguns...

Acabo d'adonar-me que us vaig parlar abans de l' esmorzar del primer dia de l'any que del meu sopar de l'últim dia del 2008. Estàvem sense els nens a Barcelona (eren a València amb els meus sogres), i vam veure el menú de Cap d'Any del restaurant Semproniana, 50 euros; com que ens agrada molt aquest restaurant i queda molt a prop de casa, doncs ja estava decidit, vam sopar la meva dona i jo sols allà. El menú va ser el següent: Com a entrant ens van servir uns alls sense gust d'all, amb herbes. Fa temps em van explicar com es feien; quan ho provi, us posaré aquí la recepta. El van servir com en un mini pot de conserva, hi havia molts alls, no t'els acabaves, i els van deixar a taula durant tot el sopar. Amanida amb areng i mascarpone, molt reeixida. Dos macarrons farcits de carn rostida i oli de tòfona. Genial, eren com uns mini canelons, no tan suaus com els de la meva mare, però també deliciosos; l'oli de tòfona li donava una olor meravellosa. Un peix ...

J a he comentado que creé el blog, para estudiar un poco el fenómeno y porque me gusta mucho cocinar. Ya aviso que este post, no es gastronómico, es solo para mostraros las estadísticas de 3o4aldia.com en este 2008, en las que vosotros habéis participado. Durante todo el año, hemos tenido 66.186 visitas al blog. Los días que han pasado por aquí más gente, son cuando salimos en La Vanguardia , es el pico que se ve en la imagen de arriba en febrero, fueron 453 visitas en un solo día; y ahora antes de Navidad y antes de Fin de año que hemos estado todos los días alrededor de las 350 visitas, por las búsquedas que se hacen en google de recetas en estas fechas. He analizado el periodo de 2 de Diciembre 2008 a 2 enero 2009 (es el que da por defecto el Google analytics, y el día con menos visitas es curiosamente ayer, 1 de Enero solo 90 visitas, cuando hacía mucho que no bajabamos de las 150, esto es porque la gente el primer dia del año esta para otras cosas. El último mes (Diciembre) ha si...

He començat el 2009 esmorzant Pancakes amb xarop d'auró , pernil dolç, melmelada, i tot regat amb un suc de taronja acabat d'exprimir. Qui bé comença bé acaba, a veure si aquest any 2009 és una mica millor que el 2008, es resolen tots els conflictes del món i millora la meva esquena. A la meva dona li agraden molt els pancakes i sobretot el xarop d'auró. Tenia per a aquesta ocasió un xarop d'auró canadenc d'alta qualitat, d'un regal de Nadal. Al departament de l'empresa on treballo, com que hi ha gent que rep regals de clients i proveïdors i gent que no, s'ajunten els regals que rebem tots, i se sortegen entre tots, tot i que no són gaires, sempre hi ha una o dues ampolletes per a cadascú. M'agrada molt aquesta tradició. Aquesta vegada hi havia a més una ampolla de xarop d'auró, que ja havia vist amb bons ulls abans de començar el sorteig. Finalment, em van tocar dues ampolles de vi, però vaig aconseguir canviar-ne una d'aquestes ampolles pe...