Sopar de Cap d'Any al Semproniana

Acabo d'adonar-me que us vaig parlar abans de l'esmorzar del primer dia de l'any que del meu sopar de l'últim dia del 2008.

Estàvem sense els nens a Barcelona (eren a València amb els meus sogres), i vam veure el menú de Cap d'Any del restaurant Semproniana, 50 euros; com que ens agrada molt aquest restaurant i queda molt a prop de casa, doncs ja estava decidit, vam sopar la meva dona i jo sols allà.

El menú va ser el següent:

Com a entrant ens van servir uns alls sense gust d'all, amb herbes. Fa temps em van explicar com es feien; quan ho provi, us posaré aquí la recepta. El van servir com en un mini pot de conserva, hi havia molts alls, no t'els acabaves, i els van deixar a taula durant tot el sopar.

Amanida amb areng i mascarpone, molt reeixida.

Dos macarrons farcits de carn rostida i oli de tòfona. Genial, eren com uns mini canelons, no tan suaus com els de la meva mare, però també deliciosos; l'oli de tòfona li donava una olor meravellosa.

Un peix de roca del qual no recordo el nom, amb un puré d'albergínies fumat, força reeixit. Veure la foto (amb els alls al fons); hi havia molt poca llum i la càmera de l'iPhone, en aquestes condicions, no dona per a més.

Un plat de llom de xai amb salsa agredolça i poma, que va ser de bon tros el pitjor plat; la carn estava dura, i tenia massa gust a xai (sembla que passa quan l'animal és vell).

La primera postra va ser una meravellosa crema de llimona amb daus de papaia, estava realment bona. Crec que la base era una adaptació del Lemon Curd, típica crema anglesa, però més líquida, era com una sopeta. Veritablement bona, perfumada i refrescant; tinc pendent fer la meva adaptació, amb espagueti de mango, com si fossin fideus UDON.

Per acabar, un plat típic del Semproniana, el Delirius Tremens de Xocolata, aquesta vegada acompanyat de gelat de torró; molt bé, però potser és una postra massa feixuga per a un sopar així.

12 raïms al so d'una cassola, tot regat amb un vi del Bierzo (estic enganxat a aquesta denominació d'origen), anomenat Pétalos del Bierzo, de bodegues Palacios, un vi molt jove (2007), molt bo, però una mica car per al que era, 21,35 euros. Esperem que amb la crisi els vins es posin a preus més raonables.

Molt aviat us tornaré a parlar d'aquest restaurant, però com diria la Mayra Gómez Kemp, "fins aquí puc llegir".

En resum, un bon sopar de Cap d'Any, a un preu molt raonable, 134,23 euros dues persones.