3 o 4 al dia

El 2009 será otro año más sin poder ir a "el Bulli" , ayer recibí un email, después de mandar una solicitud para comer cualquier dia del 2009, cualquier día, podían escoger ellos, y lo envié el primer día que recibían reservas para el 2009. Sorprende que cada año abran más tarde y durante menos tiempo, y con tantas excepciones, un dia a la mañana otro a la tarde. Con este tema, ya dan un poco de mal rollito, aunque se lo pueden permitir. A continuació el email recibido: Apreciados Señores, La demanda recibida en el primer momento ha superado de nuevo nuestras limitadas posibilidades para una temporada y sentimos no poder complacer más peticiones de reserva. Les agradecemos sinceramente su interés y quedamos a su disposición si desean revisar la situación durante nuestra temporada, cerca de sus fechas convenientes, por si se produjera alguna cancelación en el momento de confirmar todas las reservas 10 días antes. Tel. +34 972 15 04 57 (en temporada a partir de las 15...

El otro día puse una lámina de pan seco con Olivada para acompañar-decorar una sopa de ajo . Me gusta mucho la Olivada, también llamado paté de Olivas, sobre todo las de olivas negras.  También me gusta el Tapenade francés, un condimento típico Provenzal, basado en Olivada que incluye alcaparras y anchoas, y seguramente alguna hierba (todo muy provenzal). En catalán las alcaparras se llaman "tàperes", entiendo que de aquí viene el término tapenade Francés. A lo que vamos, el paté de Olivas solo con el pan, a veces queda demasiado fuerte. Aunque el otro día no lo hice, normalmente las sirvo como aperitivo, con un poco de queso de untar (rollo Filadelphia). O sea, pongo la Tostada, un poco de queso de untar y encima la Olivada, (ver foto), de esta manera quedan más frescas y suaves, diría que incluso se realza el sabor a aceituna. Como me encanto el punto que quedan las "sopas" (láminas) de pan, que se usan para las sopas de ajo, volví a cortar el pan seco, muy fi...

A Catalunya quan algú diu alguna obvietat, se li diu «Que la sopa d'all ja està inventada». Avui m'he fet una sopeta d'all, reconstituent i bona, que m'ha portat curiosos records. Vaig descobrir la sopa d'all a l'últim curs de carrera. Em quedava una sola assignatura, estava fent també el projecte fi de carrera, i a més negociant una beca de la CEE per anar a treballar a Itàlia. Recordo que l'assignatura que em faltava, Sistemes Operatius era de les més dures de la carrera, curiós trobar un os així a cinquè curs.  L'últim mes abans de l'examen de la convocatòria de Febrer (especial només per a casos d'una última assignatura), a les tardes a l'hora de berenar, parava una estona d'estudiar i em feia una sopeta d'all reconstituent, era com una litúrgia. Suposo que ho vaig fer un dia, que no entendria alguna cosa i em va sen...

A) Trabajo en temas ligados a la Innovación Tecnológica. B) Siempre me han gustado más las ciencias que las letras. A & B --> que me ha gustado mucho este juego matemático-sintáctico, con la fórmula de la Pizza, que no la receta, visto en Microsiervos , La imagen que acompaña este post, es de este diseñador gráfico. Dice así: El volumen de una pizza de radio z y espesor (o sea altura) a sería: pi·z·z·a

Avui he menjat pasta a la carbonara amb carbassó, una versió més lleugera dels clàssics carbonara. M'he recordat de la presentació d'un plat que vaig veure fa temps, i l'he adaptada aprofitant que tenia una pasta de la marca Veritas, amb una forma ideal per a això. La idea és fer la salsa dels carbonara i ficar part de la salsa, trossets de carbassó, de ceba  i de bacon dins d'aquesta. Si és per a una tapeta la presentació així queda realment espectacular, de fet la foto no li fa justícia, sobretot per la pressa que tenia per menjar-me-la. Sobre la pasta carbonara amb carbassó, la recepta de la qual teniu aquí ; em va fer molta gràcia trobar un blog, anomenat NenaMarmota , en el qual escriu una noia aficionada a aquest blog nostre, i a qui li agrada molt aquesta pasta, i l'ha batejat com a espaguetis 3 o 4 al dia, bé jo ja vaig dir ...

Una de les primeres receptes que vaig posar en aquest nostre blog, al gener del 2006, va ser el sorbet d'Alfàbrega. Realment és una meravella que pot ser un aperitiu o unes postres refrescants. Aquest estiu, quan vam celebrar el 40è aniversari d'un amic, un altre amic va fotografiar el Sorbet que havíem fet per a l'ocasió, m'encanta la foto i per això us la poso, i us recordo aquesta recepta fàcil i sorprenent. Ingredients 1 tassa de Sucre 1/2 tassa de fulles de menta 1/2 tassa de fulles d'alfàbrega Suc de llimona Preparació Preparar un xarop de sucre, portant a ebullició 1 tassa d'aigua i una tassa de sucre, després baixar el foc i deixar-ho uns 5 minuts, remenant contínuament. Deixar refredar a la nevera. Picar 1/2 tassa de fulles de menta i 1/2 tassa d'alfàbrega amb 1 tassa d'aigua. Afegir-hi una altra tassa d'aigua, 1 cullerada de suc de llimona, i deixar refredar a la nevera. Barrejar bé el xarop de sucre i el brou d'herbes en una gelater...

Tener un blog propio es como tener un perrito: cordial, divertido, no demasiado inteligente… pero que requiere todo el rato nuestra atención. Leído en algún Blog. Que post más especial, será el resfriado ?

El meu germà, i la seva família, van estar aquest estiu per Itàlia. Em van portar un paquet de Ceps dessecats, molt típics de la Toscana. Els italians els diuen Funghi Porcini, en castellà també se'ls anomena boletus edulis, el seu nom en llatí i els francesos Cèpe. Els diguem com els diguem, són una delícia. Encara que en aquesta època de l'any, encara se'n poden trobar pels nostres boscos, els secs són una molt bona solució, i ens serveixen per a tot l'any. No sóc un gran expert en Ceps (diguem que si segurament no ho sóc en res, en ceps menys), no havia fet mai aquest risotto, tot i que és dels més comuns a Itàlia.  He fet algunes vegades, un Risotto amb bolets de card (girgoles), que és més suau. Doncs anem al que anem, avui he fet el Risotto de Funghi Porcini un clàssic de la cuina italiana, i m'ha encantat, estava deliciós. Ingredients per a 4 persones, una mica a ull: 4 tasses d'arròs 25 gr. de ceps secs (pesen molt poc) 150 ml de nata líquida 1 ceba m...

Visto en graphjam.com. Blog especializado en gráficos y estadísticas. Ahora ya entiendo porque le llaman gráfico de tarta. Aplastador. Humor del bueno.

A alguno de los platos que hago a menudo los acabo bautizando, aunque solo me vienen ahora a la memoria, el crep bikini , y estos spaguetti Lucio. Ya hablé de estos spaguetti hace tiempo en este nuestro blog. Ahora os los recuerdo para los que han aterrizado por aquí recientemente, y para enseñaros como quedan en una foto. En este caso, es un plato más buenos que bonito. El nombre de spaguetti Lucio, viene de los huevos estrellado del restaurante Casa Lucio. Es un plato que suelo hacer cuando estoy solo en casa, sobretodo cuando llego a las 15:40 de la tarde y está la nevera vacía. Más explicaciones, en el siguiente post del 18 de Junio del 2006, hace ya más de dos años que hablé de ellos, un "Hit" en mi vieja cocina de soltero, junto a los carbonara, o el pollo al curry, valía la pena repetirlos.

Ja vaig comentar que aquest estiu vaig tenir un "Overbooking" de Carbassons. El camp del meu sogre en produïa més dels que podíem menjar, a més estaven boníssims pel que haviém de cuinar coses amb carbassó sense parar, ja vaig parlar de la Bruschetta , i del carpaccio . Per fer aquesta pizza de carbassó, vaig utilitzar una base preparada de Buitoni, no aconsello gens les bases congelades, no tenen res a veure amb la pizza de veritat, molt millor les bases de les quals hem parlat que es venen enrotllades, i que ja venen amb el paper per al forn. Fer-la a mà, també és molt senzill, amb la Thermomix, és un moment. Vaig tallar els carbassons, com s'endevina a la foto, més aviat prims, i els vaig passar per la paella amb oli, uns 5 minuts, girant-los als 3 minuts, com que no els vaig posar després al forn, aquesta era tota la calor que anaven a tenir.  ...

Ja vaig parlar uns mesos enrere del Solomillo al romaní, que fa la meva mare. Un 10. Avui ordenant fotos a l'ordinador, (que ben pensat podria ordenar-les ell solet, si és realment un ordinador), he trobat una foto que vaig fer al filet, he vist que és molt millor que la que vaig posar al seu dia. He de reconèixer que aquesta té una mica de photoshop. Igual que repetim els plats que ens agraden, doncs els repetim al bloc, aquí va una altra vegada el link a la recepta del filet al roman i, i la nova foto, que ha motivat aquest post.

Vuelta a la normalidad, ha empezado el colegio, y estamos de vuelta a la cocina para niños. Leía no hace mucho una reflexión de Ada Parellada, sobre quién inventó el Menú Infantil, la respuesta es sorprendente, curiosa y finalmente lógica: lo inventaron los niños. Algún plato especial para niños, que he puesto por aquí, lo hace ahora a menudo algún amigo, y he tenido además algún comentario en el blog, sobre algún plato o alguna idea para los más pequeños. Por todo esto, he decidido empezar la temporada escolar 2008-2009, con una recopilación de entradas en este nuestro blog, con trucos y recetas para niños. La pasta fresca rellena mis hijos, se la comen muy bien. Le añado un poco de calabacín cortado en juliana y saltado en mantequilla, para que sea más nutritiva y ya está. La que más me gusta es la de Giovanni Rana, en especial los tortellini rellenos de pera y queso , deliciosos. La pizza, no falla nunca, probad a innovar, y sobretodo no uséis bases congeladas. Entre las Comidas, l...