Sopa d'all
A Catalunya quan algú diu alguna obvietat, se li diu «Que la sopa d'all ja està inventada».
Avui m'he fet una sopeta d'all, reconstituent i bona, que m'ha portat curiosos records.
Vaig descobrir la sopa d'all a l'últim curs de carrera. Em quedava una sola assignatura, estava fent també el projecte fi de carrera, i a més negociant una beca de la CEE per anar a treballar a Itàlia.
Recordo que l'assignatura que em faltava, Sistemes Operatius era de les més dures de la carrera, curiós trobar un os així a cinquè curs.
L'últim mes abans de l'examen de la convocatòria de Febrer (especial només per a casos d'una última assignatura), a les tardes a l'hora de berenar, parava una estona d'estudiar i em feia una sopeta d'all reconstituent, era com una litúrgia. Suposo que ho vaig fer un dia, que no entendria alguna cosa i em va sentar bé, i ja cada dia com una rutina per estudiar més, sopeta d'all per berenar. Suposo que em relaxava cuinar, i la sopa em deixava el cos bé. Al final 5,4 i carrera acabada.
Avui m'he fet una sopeta d'all, reconstituent i bona, que m'ha portat curiosos records.
Vaig descobrir la sopa d'all a l'últim curs de carrera. Em quedava una sola assignatura, estava fent també el projecte fi de carrera, i a més negociant una beca de la CEE per anar a treballar a Itàlia.
Recordo que l'assignatura que em faltava, Sistemes Operatius era de les més dures de la carrera, curiós trobar un os així a cinquè curs.
L'últim mes abans de l'examen de la convocatòria de Febrer (especial només per a casos d'una última assignatura), a les tardes a l'hora de berenar, parava una estona d'estudiar i em feia una sopeta d'all reconstituent, era com una litúrgia. Suposo que ho vaig fer un dia, que no entendria alguna cosa i em va sentar bé, i ja cada dia com una rutina per estudiar més, sopeta d'all per berenar. Suposo que em relaxava cuinar, i la sopa em deixava el cos bé. Al final 5,4 i carrera acabada.
Després de la història, la meva recepta de sopa d'all, que encara que com he dit ja està inventada jo la faig a la meva manera.
Ingredients per a 1 persona
2 grans d'all
8-10 llesques de pa sec molt fines, el que serien dues llesques normals.
una branqueta de Farigola
300ml d'aigua
Oli
Pebre vermell dolç.
2 grans d'all
8-10 llesques de pa sec molt fines, el que serien dues llesques normals.
una branqueta de Farigola
300ml d'aigua
Oli
Pebre vermell dolç.
Preparació
El més senzill del món, però de lo més ric i sa.Piquem els grans d'all fins sense el germen de l'interior, perquè no repeteixin.
Posem oli en una olla petita (recordeu que és per a 1), i quan estigui calent hi posem l'all, 1 minut o 1 minut i mig, i després hi posem les "làmines" de pa sec. Ho tenim 2 minuts remenant bé, i hi tirem l'aigua, la branqueta de farigola, i el seu poquet de pebre vermell (observeu que aquí he adaptat l'estil literari, a l'estil del plat).
Esperem que bulli, i el deixem al foc mitjà uns 10 o 12 minuts, i ja està, ja el tenim fet.
Per decorar, com que m'havien sobrat unes làmines de pa, les he afegit amb una mica de patè d'olives negres, també conegut com Olivada, que li va molt bé a aquesta sopeta i a més anima la foto.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada