3 o 4 al dia

Alguns amics que han provat l'arròs al forn que fa la mare de la meva dona (no li agrada que li digui sogra), m'han demanat la recepta, perquè és realment genial. La poso aquí per tenir-la tots prop. El més sorprenent és que a més de ser molt bo és molt senzill. No te la complexitat de per exemple la paella, el punt de l'arròs queda be casi sempre, de fet sempre si segueixes fil per randa la recepta. Anys enrere, quan es preparava l'arròs al forn als pobles de València, es portava la cassola de fang amb l'arròs i els seus ingredients al forn del poble. Em comenta la mare de la meva dona, que per evitar portar pes innecessari, l'aigua es llençava ja una vegada al forn, quan la cassola de fang amb tots els ingredients, estava ja sobre la pala del forner, en aquell moment es removia i cap a dins. Ingredients 4 persones 4 tasses de cafè d'Arròs 8 tasses d'aigua 4 dents d'all sencers 1 tomàquet sencer 4 cullerades de tomàquet triturat 1 patata gran o du...

Des que vaig aprendre en un vídeo de Ferran Adrià a treure els filets (a mi m'agrada anomenar-los lloms) de les sardines, de manera fàcil i ràpida m'he aficionat a aquest sa peix. Per procedir, hem de netejar les sardines, però només d'escates, perquè les vísceres les podem deixar, en el meu cas i en aquesta ocasió les va treure la peixatera de la meva mare. Per treure els lloms, només cal posar un ganivet on acaba el cap de la sardina i comença el cos (o llom), clavem el ganivet fins a trobar l'espina, i seguim tallant per sobre de l'espina fins arribar a la cua, obtenint el primer llom, donem la volta a la sardina i pel segon seguint el mateix procediment. Només cal que les sardines siguin ben fresques, que estiguin duretes, una mica de pràctica i sobretot un ganivet ben esmolat. Espero que veient com queda la raspa, us feu una idea del procés que precedeix a la foto.

Ja vaig dir que el viatge a Itàlia donaria per a molts posts. En el tema de gelats, els campions són sens dubte els italians, hem menjat durant aquestes vacances uns gelats (gelati) fantàstics. Un dia el meu fill petit, Pauet, de 4 anys em va dir: Papa avui vull un gelat de 20 boles (com veieu un gran aficionat als gelats), i li vaig dir està bé, si em dius 20 gustos diferents, demanem un gelat amb aquests 20 gustos. Sabent (suposant) que no em diria tants gustos diferents. Va començar a dir xocolata, maduixa, mango, iogurt, crema (de crema pastissera riquíssim) i després d'un silenci va tornar una altra vegada amb maduixa, xocolata, com no havia arribat als 20, va tenir un de "només" 3 gustos. El meu fill gran, Víctor, de 7 anys, tot just després em va dir: Papa jo vull un gelat de 6 boles, assegurant en el nombre de sabors que es veia capaç de dir. Em va costar explicar-li perquè tindria un gelat de només 3 boles. Entre els que més em van agradar a mi, hi ha els de xoco...

Aquesta setmana, vaig acompanyar la meva mare a la seva peixateria a Tortosa (estic de vacances al poble), quan vaig veure les sardines vaig decidir comprar-ne unes quantes, per cuinar-les en vinagre. Normalment és un peix barat, ahir estaven a 10 euros el Quilo, cosa que no em sembla tan barata, això si eren fresquíssimes. Jo com que estaven molt fresques, les he fet marinades amb vinagre com si fossin anxoves, és una manera de menjar-les, que em sembla extraoridinària. Les he netejat i filetejat, properament us explicaré com ho faig. He posat una capa de filets (mini llomets), en un recipient, on havia posat abans una mica de sal al fons, després de la primera capa més sal, i més sardines. Quan ja les tenia totes he posat vinagre de xerès fins a cobrir-les, els he donat un remenat, perquè el vinagre arribi a totes, i les he deixat tapades a la nevera per tres hores. A mi m'agraden, més crues amb només 40 minuts amb vinagre, però les menjaré amb uns amics, per la qual cosa volia a...

Possiblement la cuina d'avantguarda espanyola està de moda. Possiblement tenim a Espanya els millors restaurants del món. Possiblement la millor pasta i la millor pizza ens les mengem a Itàlia (també hi menjarem la pitjor pasta i la pitjor pizza), però els número u en restaurants, en servei, en qualitat, de mitjana, continuen sent els francesos, perquè sempre busquen la perfecció. A Itàlia per menjar bé, has de gastar molts diners, i el servei normalment és força fluix. Espanya diria que ja és al número dos, d'aquesta classificació per països. Ja hi ha molts restaurants on pots menjar bé, a un preu molt raonable (diguem-ne per sota de 30 euros persona). He menjat aquests dies per França i a cada parada, era un plaer menjar-hi, bon servei, preus molt correctes. Detalls com l'aigua gratuïta, si no vols una aigua mineral especial, s'agraeixen. No tens aquesta sensació que hi ha en alguns restaurants a Espanya i sobretot a Itàlia, que et pispen en algun moment. A la foto un...

Ja tinc la meva Ratafia en ampolles. De moment sap bastant bé, encara que segons la tradició, encara ha de reposar fins a Nadal, de moment com veieu a les fotos té un color genial. Vaig comentar per aquí que volia fer Ratafia aprofitant que a casa dels meus pares tenim una Noguera, que és un licor que m'agrada, i és a més típic de fer-se a les cases, cadascun amb la seva recepta secreta. Jo, com a casa meva no hi havia tradició de fer Ratafia, busqui per Internet tot allò relacionat amb aquest licor, i després vaig pensar que aromes volia posar-hi jo. Al final vaig fer la meva recepta, que en els anys successius vull anar afinant, afegint i traient coses, així com modificant proporcions. Al bloc teniu la recepta (és pura alquímia) que vaig fer, i com la vaig fer i fins i tot un vídeo, ja que va ser emocionant fer-la, i tenia moltes fotos del procés. Doncs aquesta setmana va arribar el moment, de treure-la de la garrafa i passar-la a ampolles. Ha estat 43 dies, (l'ortodox serien...

A Itàlia és típic menjar les flors de carbassó, a Espanya és menys comú però també es fa, per la qual cosa es troben sobretot a l'estiu en alguns mercats. Aquests dies que vaig estar a la Toscana, la meva dona les va veure al mercat, les va comprar i com no podia ser d'una altra manera, jo les vaig cuinar. Es cuinen arrebossades en aigua i farina, se'ls pot afegir una mica de llevat Royal, o com vaig fer jo posar aigua en gas en lloc d'aigua normal, es fa una pasta no gaire espessa, que pringui bé les flors, ia fregir-les en oli abundant, no té més truc. Jo vaig fer 4 flors farcides amb mozzarella, i 4 normals, els meus comensals (la meva dona i els meus fills) van preferir tots les que no tenien farcit, a dir veritat la mozzarella, encara que ben fosa per la calor en fregir-les, no aportava gaire. A Itàlia les omplen de moltes coses, entre elles, pa i formatge, gambes, speck, anxoves, com he dit de moltes i variades coses. A la foto, es veu en segon pla, el meló (d...