3 o 4 al dia

I think it's quite common in many offices in Barcelona, and I suppose elsewhere too, that when someone celebrates their birthday they bring something to eat to share with their colleagues. At my company, at least a couple of times a week we have something extra at lunchtime. There are real cake masters, and some who rely on the bakery (pay attention to the products used) — in fact, it takes all sorts. My birthday is in August — in fact I seem to be having more and more of them, or at least that's my impression. On 2 August to be exact, two days and a few years before Zapatero and Obama, who were both born on 4 August. I'm usually on holiday in August, so I never bring anything.  Today I tried an experiment, based on a recipe I saw on the blog Webos Fritos. Tomorrow I'll take it to work — I'll make up some occasion.  Anyway, I've made Coffee Marshmallows. Juan Luis Guerra's song “Ojalá que llueva café” comes to mind; it's late, I'm sleepy and I have...

Crec que és força comú a moltes oficines a Barcelona, ​​i suposo que en altres llocs, que quan algú celebra el seu aniversari, porta alguna cosa de menjar per compartir amb els seus companys. A la meva empresa almenys un parell de vegades a la setmana tenim alguna cosa extra a l'hora de dinar. Hi ha veritables mestres dels pastissos, i alguns que tiren de pastisseria (atenció als gèneres utilitzats), de fet hi ha de tot com a la vinya del senyor. Jo compleixo anys a l'agost, de fet cada cop compleixo més, o almenys això em fa la impressió a mi. Exactament el 2 d'agost, dos dies i uns quants anys abans que Zapatero i Obama que són tots dos del 4 d'agost. Normalment a l'agost estic de vacances, de manera que mai no porto res.  Avui he fet un experiment, basat en una recepta que vaig veure al Blog Webs Fritos. Demà el portaré a la feina, inventaré alguna data.  Al que anem, he fet Marshmallows de Cafè. Em ve al capdavant la cançó de Juan Luis Guerra, "Tant de bo...

Encara em quedava per explicar un dels àpats del meu viatge de l'any passat a Singapur. Un dels dies, vaig menjar en un centre comercial, el Velocity, (juguen sovint amb la paraula City en aquesta ciutat estat). Va ser una bona experiència perquè hi anava amb una persona local, en Luis, un investigador català que vivia a Singapur, va triar un restaurant xinès vegetarià molt curiós, que no té res a veure amb els restaurants xinesos d'aquí. Vam començar amb una amanida deliciosa amb unes xips de flor de lotus, senzilla però molt bona, amb un amaniment excel·lent de soja, llima i alguna cosa més que no vaig identificar. Entre els plats més sorprenents, una Braised spinach soup with bamboo fungus, servida en un got de fusta, com un cubilet, mireu la foto. És sorprenent veure la quantitat de coses calentes que mengen amb la calor que fa, segons en Luis és el truc per superar la calor. De fet, em va aconsellar acompanyar el menjar amb un te verd, però el meu cos em demanava una cerve...

Soc subscriptor del diari Ara, de la versió premium digital, que permet llegir el diari des de l'IPAD (versió per cert molt ben resolta) i des de la Web. En el format paper em costa llegir un diari nou, i a diari no tinc temps de llegir res en paper. Això sembla un joc de paraules. Quan compro diaris en paper és alguns dissabtes i tots els diumenges. En aquest casos compro El Pais i casi sempre també La Vanguardia son molts anys fent-ho així, per canviar ara de format, ordre, colors i tipus de lletra. M'agrada com escriuen i el temes que tracten, molts dels que ho fan a L'Ara , potser perquè son una mica la meva generació, gent al voltant dels 40. Tinc que dir que alguns m'han començat a agradar solament després de llegir-los assíduament, ja que abans en tertúlies TV i altres fòrums no hem feien massa gràcia, però escriuen força be, i és el que demano i el que busco quan es tracta de llegir. Entre aquests està Empar Moliner , que te una columna (mes a mes de un...

Vaig veure ja fa força temps al bloc de cuina la Cuina d'aur la recepta del Lemond Curd una crema de llimona molt especial, que es fa amb la ThermoMix. El lemon curd es fa amb sucre, ous, mantega i llimones, i té la dificultat que s'ha de fer a baixa temperatura, a 80 graus, si arriba als 100 es qualla l'ou i no es lliga bé la crema. Per això és més fàcil de fer amb la ThermoMix perquè programes la temperatura a 80 graus i t'oblides de tota la resta. D'aspecte és com una crema pastissera, però amb una profunda aroma de llimona. Als que com a mi, us agradi molt l'aroma de llimona us aconsello tastar aquesta recepta.  Ingredients 4 llimones 100 grams de mantega 200 grams de sucre 4 ous Preparació Ratllem bé la pell de dues llimones (aquí el ratllador MicroPlane és un bé aliat) i esprem les quatre llimones, colem el suc i els reservem. Posem el sucre al got de la Thermomix i el polvoritzem, (màxima velocitat durant 5 segons) obtenim així un sucre glas. Incorporem ...

Quite a while ago I saw the recipe for lemon curd on the cooking blog La Cuina d'Aur: a very special lemon cream made in the Thermomix. Lemon curd is made with sugar, eggs, butter and lemons. The tricky part is that it has to be cooked at a low temperature, around 80 °C (176 °F): if it reaches 100 °C the eggs curdle and the cream won't come together properly. That's why it's easier to make in the Thermomix, because you set the temperature to 80 °C and forget about everything else. It looks like pastry cream, but with a deep lemon aroma. If, like me, you love the scent of lemon, I recommend you try this recipe. Ingredients 4 lemons 100 g butter 200 g sugar 4 eggs Method Finely grate the zest of two lemons (a Microplane grater is a great ally here) and squeeze all four lemons. Strain the juice and set both aside. Put the sugar in the Thermomix bowl and blitz it (maximum speed for 5 seconds) to turn it into icing sugar. Add the zest of the two lemons and blitz again at max...