3 o 4 al dia

Per aprofitar els préssecs de Calanda que ens arriben ara, una recepta fresqueta, per a aquests dies calorosos que poden aparèixer a finals de setembre. La vaig agafar al vol en un programa de Karlos Arguiñano fa ja temps i avui l'he trobat, entre els meus papers de cuina. Gaspatxo de préssec  Ingredients 6 préssecs 1 litre de Brou de Pollastre 2 porros i ceba Preparació Es sofregeixen els porros i la ceba, i després s'hi tiren els préssecs amb pell i a trossos, i el brou de pollastre, es deixa bullir durant 10-12 minuts i es passa per un xinès . Es pot acompanyar de pols de pernil serrà o encenalls del mateix. Per fer-ho n'hi ha prou de posar al forn el pernil en llesques fines, 40 minuts a 140 graus.

Del programa Cuines de TV3 una perla, per millorar un ou ferrat (si això és possible). Roti de patata, ou ferrat i angules Ingredients: 2 patates de la varietat Kennebec, o una altra 4 ous 200 g d'angules, sustituibles per "la Gula del Norte" oli d'oliva verge 2 alls 1 bitxo Preparació Renteu les patates, peleu-les, ratlleu-les i deixeu-les sobre un drap per treure'n tota l'aigua. Després, amaniu-les amb sal, i oli i feu-ne unes pilotes. Feu-les coure en una paella mentre les aneu aixafant amb una cullera. Daureu els alls tallats a làmines en una cassola. Quan estiguin rossos afegiu-hi el bitxo i les angules, i salteu-ho tot. Mentrestant, fregiu un ou en una paella amb oli. I ja per acabar, emplateu les patates, poseu-hi a sobre l'ou i al cantó les angules.

Avui parlaré d'una recepta clàssica de la cuina italiana i dels pisos d'estudiants de tota Espanya. Jo vaig arribar a menjar, a la meva època a la facultat, fins a 3 vegades en una setmana Spaghetti alla Carbonara, (cal notar que no hem de dir spaguetis, perquè el plural ja està en la i, spaguetti és plural). Un error més greu que la "s" final, en parlar de spaguetti carbonara, és la mania que hi ha a Espanya, fins i tot als restaurants, de posar nata, quan la recepta tradicional no en porta, fins al punt que restaurants italians a Espanya serveixen els carbonara amb nata, perquè és com estem acostumats aquí. Vaig viure a Milà durant 2 anys i mig, i un dia amb un bon amic Marcello (pronunciat marchelo) aficionat a la cuina com jo, vam quedar per dinar a casa, i vam decidir fer uns spaguetti carbonara, vam baixar a la botiga a comprar perquè tenia la nevera sota mínims, i quan vaig agafar la nata, em va dir per què compres nata? faràs unes postres?, li vaig dir no no, ...