3 o 4 al dia

Avui he trobat la factura d'un restaurant de Barcelona, bastant nou, on vaig anar a dinar fa dues setmanes. Restaurant italià de nom "Ciao Bella", bonic, situat al carrer Mallorca 210 (amb Enric Granados). Vaig dinar-hi amb els meus 2 fills i la meva dona, un diumenge al migdia (molts restaurants tancats); en aquell moment l'experiència no va ser gaire bona, no vaig sortir gaire content del restaurant. Els qui tingueu fills entre 1 i 5 anys sabeu que és difícil menjar amb un nen d'un any i mig i un altre de 4 anys. Ara, 2 setmanes després, quan trobo la factura, el que em ve al record és una magnífica pizza. Jo he viscut 3 anys a Itàlia, i em sento amb la potestat d'afirmar que la pizza que fan al Ciao Bella té molt de nivell. És realment bona. Per la resta, tenen alguns vins italians que es poden beure per copes (m'encanta); les postres em van semblar caríssimes, totes a 5 euros, boniques, amb bona presentació però poca cosa més. Vam acabar pagant 55 euro...

Aquesta recepta la feia a la meva època d'estudiant, quan després d'una festa sobrava algun culet de whisky, que per als entesos (de l'època) estava habitualment fet a Palazuelos de Eresma. Ingredients a ull 1 got de whisky (o el que hagi sobrat) 4, 5 o 6 grans d'all cansalada tomàquet triturat ceba (opcional) Preparació La vigília es col·loquen els alls pelats dins del got de Whisky (segons amb qui visquis, és important afegir un rètol amb les paraules NO TOCAR). Piquem la ceba (si hem decidit posar-la) ben fina, i la fregim en abundant oli a foc lent, després afegim la Cansalada tallada a tires petites. Quan la cansalada estigui feta, traiem un possible excés de greix i afegim el whisky que ha estat tota la nit amb els alls. Els alls es poden treure o deixar depenent de l'aroma d'all que vulguem aconseguir, jo els aparto, vosaltres proveu. Quan s'ha reduït el Whisky afegir el tomàquet triturat, i remenar una bona estona. Per a la pasta es procedeix com sem...

Arran de la meva participació, en el debat sobre blogs corporatius, he estat pensant en la compartició de coneixement, com a catalitzador de l'èxit. Aquest dilluns i dimarts, 27 i 28 de novembre, és a dir ahir i avui, he estat a les jornades d'"Europe Innova" a València. En elles s'ha parlat principalment de la Innovació i de la importància dels Clusters en les polítiques de foment de la R+D+i, a Europa. La cooperació, la col·laboració, els projectes en què participen diferents empreses, fins i tot empreses que competeixen en el mateix mercat, són una de les claus de l'èxit. L'objectiu és aconseguir que Europa sigui l'economia més competitiva del món, per al 2010. Direu i què té això a veure amb la cuina. Doncs té a veure i molt perquè un clar exemple de coneixement compartit igual a èxit, el tenim en la cuina espanyola en general i la catalana en particular. A partir de l'aparició d'un personatge, MOTOR d'Innovació , com és Ferran Adrià i...

El pasado Jueves 23 de Noviembre estuve como moderador de una ponencia sobre Blogs corporativos, dentro del Ciclo de Debates de la Economia Digital, que organiza la Fundación Barcelona Digital, y que promueve el CIDEM. En ésta tuvimos la suerte, de tener como Ponente a Enrique Dans del Instituto de empresa, uno de los bloggers al que más admiro, y al que leo a diario, (porque el postea a diario). Enrique nos dio una clase magistral sobre blogs, fue un verdadero placer oirle. En directo transmite, más si cabe, el entusiamo que pone en su blog cuando habla de las cosas que más le gustan. Sin duda su visión del "fenomeno" blog es brutal. Antes, durante y despues del evento, hablamos de nuestras experiencias como bloggers, y en un momento, le comente que tenia un blog de cocina, Enrique me pidió la dirección para nombrarlo en el suyo, en ese momento supe que las visitas a mi blog aumentarian radicalmente. Acabo de mirar en Google Analitics, y más del 50% de las visitas del vierne...

Parafraseando a mi buen amigo: " Desde que descubrí el bacalao desalado congelado, tengo siempre en mi congelador unos lomitos ". Leyendo los últimos post de mi admirado Maurici no puedo más que seguir sorprendiéndome de su inteligencia, sentido del humor y fina ironía, y sentirme feliz por poderme a veces rodear de seres tan encantadores y de los que tanto aprendo. Así que... por fin llegó el tan esperado momento de ponerme manos a la obra y desprender algunos apuntes sobre un arroz que, desde pequeño ha sido de mis predilectos (de los tantos que se hacían y todavía se siguen haciendo por casa de los papis) y que hace 2 años dí a conocer al principal sustento de este blog al que tanto le gustó y al que medio-prometí que publicaría estas líneas. Lo primero decir, que técnicamente se puede considerar una "paella" puesto que se hace en susodicho recipiente. Pero yo vengo de Alacant, donde se hacen infinidad de arroces en la "paella", pero a los cuales nunca ...

Hoy me he enterado que un plato del restaurante Riff de Valencia, es finalistas del IV premio internacional de recetas con aceite de oliva virgen extra, en el Congreso de “Lo mejor de la gastronomía” en San Sebastián El plato de Bernd H. Knoller el cocinero y dueño del “Riff”, es un “arroz verde de aceite de oliva y hierbas con lascas de bacalao y colmenillas” Comenta Bernd, en su boletín electrònico, que està muy contento con ser finalista, sobretodo, porque siendo un cocinero Alemán, con restaurante en Valencia, lo tenia difícil con los arroces, en palabras suyas “ seguramente soy el primer alemán que recibe tantos laureles para arroces. ” El restaurante Riff, realiza algunos sábados por la mañana cursillos de cocina, en los que primero Bernd, realiza en directo y explica como hacer algunos platos de su carta, y después se comen dichos platos. Yo estuve en uno de estos cursos el año pasado, y quedé muy contento, además de aprender algunos trucos de alta cocina, el curs...