3 o 4 al dia

Cinquè post del meu viatge a Singapur de maig, sí sí ja ho sé, estic escrivint poc..., i aquest post pendent des de finals de maig no és més que la demostració. Però com més val tard que mai, anem-hi. En el meu penúltim dia a Singapur, em vaig adonar que encara no havia passat per Little India, un dels barris de Singapur, i de tantes altres ciutats. Així que, en acabar una visita a un centre de recerca sobre el peix zebra (fa el paper de les antigues cobàies), en lloc d'anar cap a l'hotel, vaig agafar el metro cap a Little India, enfrontant-me als més de 40 graus i el 100% d'humitat de la ciutat estat. A part de visitar algun temple, i veure alguna botiga de menjar, vaig buscar un restaurant per a nadius, i el vaig trobar. Un tipus de restaurant que anomenen Banana Leaf, perquè es menja damunt d'una fulla de plataner, que posada sobre una safata fa de plat. Deliciós, vaig menjar un arròs amb espècies, verdures, pollastre i ou dur, que segurament és el millor que vaig me...

Els Cantharellus lutescens, més coneguts com a  camagrocs, o  trompetes grogues, són uns bolets petits de color groc-taronja-marró clar, delicadament afruitats, diria que fins i tot dolces. El cap de setmana passat la meva cunyada va comprar al mercat camagrocs, per fer una pasta senzilla però molt interessant. Simplement salt els camagrocs en una mica d'oli, es fan en 3 o 4 minuts, va afegir la pasta ja bullida i bugada. Dos o tres minuts més saltant a la paella, a foc fort, una mica d'oli en cru, rectifiquem de sal i si ve de gust una mica de pebre acabat de moldre. I ja tenim una pasta, amb un magnífic gust de bosc. Decidim, que la propera vegada que la fem li afegirem un puntet d'all tallat molt fi, (rotllo el tallat amb fulla d'afaitar) que segurament realçarà més el sabor al plat, encara que sense l'all també estaven riquíssims. Evidentment es poden fer amb pràcticament qualsevol tipus de bolets. Jo quan no hi ha bolets ni el al camp, ni al mercat, alguna ve...

Ja ha passat prou temps del meu viatge a Singapur, tenia pendent aquest post sobre un àpat al barri de Chinatown. Després d'estar més d'una hora recorrent el mercat d'aliments de Chinatown, on vaig fotografiar les granotes vives . A les 15:00, que en realitat eren les meves 9 del matí (hora espanyola), buscava un lloc per menjar. El principal és que tingués aire condicionat i que fos autèntic. Sorprèn que, amb la calor intensa de Singapur, molts locals al Chinatown profund no tinguin aire condicionat, es veuen fàcilment perquè estan plens de ventiladors, i de gent al seu interior suant, imagineu-vos les cuines d'aquests locals. Vaig trobar un local senzill, però amb aire condicionat i cuina oberta envidrada, hi havia poca gent perquè per a ells ja era molt tard. Vaig demanar diverses coses, que em semblaven conegudes, tot i que la carta també estava en anglès, un dels tres idiomes oficials juntament amb el xinès i el malai, llevat de rice, noodles, chicken i beef, digue...