Singapur 5. Little India

Cinquè post del meu viatge a Singapur de maig, sí sí ja ho sé, estic escrivint poc..., i aquest post pendent des de finals de maig no és més que la demostració.

Però com més val tard que mai, anem-hi.

En el meu penúltim dia a Singapur, em vaig adonar que encara no havia passat per Little India, un dels barris de Singapur, i de tantes altres ciutats. Així que, en acabar una visita a un centre de recerca sobre el peix zebra (fa el paper de les antigues cobàies), en lloc d'anar cap a l'hotel, vaig agafar el metro cap a Little India, enfrontant-me als més de 40 graus i el 100% d'humitat de la ciutat estat.

A part de visitar algun temple, i veure alguna botiga de menjar, vaig buscar un restaurant per a nadius, i el vaig trobar. Un tipus de restaurant que anomenen Banana Leaf, perquè es menja damunt d'una fulla de plataner, que posada sobre una safata fa de plat.

Deliciós, vaig menjar un arròs amb espècies, verdures, pollastre i ou dur, que segurament és el millor que vaig menjar en aquest país, a més va ser de llarg el menjar més barat, un plat gegant d'aquest arròs amb pollastre, del qual em van animar a repetir dues vegades d'arròs, perquè m'acabés el pollastre, més una mica d'amanida fresquíssima, amb un pa d'aquests fregits, que estava genial, tot regat amb una Cocacola (la calor i el cansament apretaven) per només 7 dòlars de Singapur, que són uns 3 euros.

Com a dada culturiosa (és a dir, cultural i curiosa), diré que jo era l'únic comensal de tot el restaurant que menjava amb coberts, tots els altres tampoc ho feien amb bastonets, ho feien amb la mà, la dreta per més senyes.

Va ser espectacular, veure com feien servir la mà com si fos una cullera, ajuntant els dits. Tenia al costat un nen graciosíssim d'uns 3 o 4 anys que menjava d'aquesta manera, amb una destresa i una gràcia genials, no podia parar de mirar-lo. I a més, de tant en tant, l'ajudava la seva mare, molt curiós de veure.

El cambrer, quan servia més arròs, algunes vegades també ho feia amb la mà, però a mi no, a mi me'l va servir amb un cullerot, segurament no em va veure preparat.

Una vivencia genial. A la foto, el plat que em van servir: a la dreta el pa, a l'esquerra l'amanida superfresca i picant, al mig l'arròs que amagava el pollastre i l'ou dur, i a dalt el bol amb la salsa extrapicant.