3 o 4 al dia

Entre els plats que em semblen de 10, hi ha uns bons ous fregits. De fet cuino des de fa temps els espaguetis Lucio, que ja haureu llegit per aquí . Fa uns dies vaig sopar amb uns amics al restaurant la Flauta, carrer Aribau, 23, entre Diputació i Consell de Cent. El vam triar perquè tenen una taula que ens semblava idònia per menjar amb nens, (gran error, encara no s'ha inventat una taula per menjar tranquil·lament amb dos nens de dos anys i uns altres dos de 4). Estàvem tornant cap a casa, després d'un passeig pel centre de Barcelona, quan vam passar per davant de la Flauta. - I si sopem aquí, i així arribem a casa amb els nens ja sopats? - No sé, no sé, amb els quatre nens sempre acaba sent la batalla de Lepant. - Com vulgueu, però fan uns ous cabrejats boníssims - Val, entrem, segur que avui es porten bé els nens. Del sopar, només recordo els ous cabrejats, que bàsicament són com els d'en Lucio, però amb unes patates fregides diferents (més petites), pebre verme...

Ayer fue Sant Jordi, uno de mis días favoritos, seguramente junto con los cumpleaños de mis hijos, suele ser el mejor dia del año. Luego estan esos dias normales que por casualidad se convierten en especiales, pero ya no tienen nombre, igual pueden caer en San Nemesio que en San Nicanor. Además Sant Jordi, coincide casi siempre con la explosión de la primavera, el buen tiempo, el buen rollo, etc. En Sant Jordi notas que el día es ya más largo, aunque ya lo viene siendo desde hace tiempo, ese día lo percibes mucho más, supongo que por el cansancio que acumulas dando vueltas por las calles. Ya sabeis que manda la tradición en Cataluña regalar rosas y libros. Yo me he comprado mis libros, y mi mujer los suyos, ya nos conocemos lo bastante para saber que tenemos gustos diferentes, y que regalándonos libros solemos equivocarnos. Y os preguntareis que me he comprado?. Pues un poco a la aventura, leyendo la contraportada, y porque me sonaba, me he decidido por "El cocinero Científico...

Fa unes setmanes, vaig posar aquí una recepta d'un Calzone , amb les fotos que li vaig fer durant el procés. El que va començar sent un experiment, es va convertir en un gran èxit, per a mi sens dubte un dels millors calzones menjats a Barcelona, i sens dubte el millor calzone farcito (perquè no he aconseguit que me'l fessin enlloc). Avui us proposo una pizza especial per a l'estiu, que tastava anys enrere, en moltes nits de juliol a la terrassa de la Premiatta Pizzeria , de Milà, la pizza Maria, o il calzone Maria. Jo la faig ara, a casa, quan arriba el bon temps utilitzant les bases de pizza de Buitoni. Truc: Perquè la massa em quedi més fina i per obtenir alhora una pizza més gran, jo estiro una mica la base que ve enrotllada, després d'enfarinar-la i enfarinar el banc de treball. Pizza Maria Cal fer la pizza seguint les instruccions del fabricant, com si d'una Pizza margarita es tractés. Només cal posar una mica de tomàquet sobre la ma...

A few weeks ago I posted a recipe here for a calzone , with the photos I took during the process. What started as an experiment turned into a great success: for me, without a doubt one of the best calzones I've eaten in Barcelona, and certainly the best calzone farcito (because I haven't managed to get anyone to make me one anywhere). Today I'm suggesting a special pizza for summer, one I used to eat years ago on many July nights on the terrace of the Premiata Pizzeria in Milan: the pizza Maria, or calzone Maria. I make it at home now, when the good weather arrives, using Buitoni pizza bases. Tip: to make the dough thinner and get a bigger pizza at the same time, I stretch out the rolled-up base a little, after flouring it and flouring the work surface. Pizza Maria Make the pizza following the manufacturer's instructions, as if it were a margherita. Just put a little tomato on the dough and plenty of mozzarella on top. Once it's out of the oven (it cooks in a...

Per a mi, un dels restaurants més innovadors de Barcelona és, sens dubte, el restaurant Semproniana de l'Ada Parellada, al carrer Rosselló 148, telèfon 934 531 820, en ple Eixample. No és una innovació basada en tècniques culinàries estranyes. És sobretot bo i divertit, amb uns noms de plats molt curiosos, per exemple "Premsat de foie-gras amb fruita d'aquí i d'allà ". La seva innovació es basa en els serveis que ofereix, la decoració del local, l'ambient en general del restaurant. La novetat és el Patacuchi; bé, crec que ja fa temps que el fan, però jo me'n vaig assabentar l'altre dia, quan m'ho va comentar una companya de feina, per la qual cosa per a mi és una novetat. El patacuchi no és un plat a base de patates, com es podria suposar, sinó un servei per a pares que, com jo, no poden anar a menjar fora tant com voldrien per les seves obligacions familiars. Es basa a anar a menjar amb els nens, els dissabtes a les 13:00; per una banda, posen el...

Continuing the series of possible menus, which I started a few days ago with this menu for a dinner party, today it's the turn of dishes that can be made very quickly and will make you feel as if you'd spent an hour in the kitchen. With the 10 minutes in the title of this post, I think you have to make a single main dish and a dessert; you didn't think I was going to suggest a six-course tasting menu that can be made in 10 minutes, did you? For magic, we already have Juan Tamarit. One dish to enjoy is spaghetti Lucio — I'm sure the name already gives you an idea of what it might be; you'll find the recipe here . An express rice dish would be this one , which I published recently. A quick but different salad you can make in no time is a tzatziki . Another salad to surprise people is a pear carpaccio like this one . A pasta dish that takes 10 minutes, using fresh pasta, is this one . If you use dried pasta (that is, not fresh), there's a foolproof and simple...

Dins del cicle possibles menús, que vaig començar fa uns dies amb aquest menú per a un sopar amb convidats, avui toquen els plats que es poden fer d'una manera molt ràpida, i que us faran gaudir com si haguéssiu estat 1 hora a la cuina. Amb els 10 minuts que he posat al títol d'aquest post, jo crec que s'ha de fer un plat únic, i unes postres; no pensareu que us proposaré un menú degustació de 6 plats que es pugui fer en 10 minuts, per a la màgia ja hi ha en Juan Tamarit. Un plat per gaudir són els espaguetis Lucio, segur que el nom ja us dona una idea del que poden ser, la recepta la teniu aquí . Un arròs exprés seria aquest , que he publicat recentment. Una amanida ràpida, però diferent, que podeu fer en poc temps és un Tzatziki . Una altra amanida per sorprendre és un carpaccio de peres com aquest . Una pasta que es fa en 10 minuts, fent servir pasta fresca, és aquesta. Si feu servir pasta seca (és a dir, la que no és fresca), hi ha un truc infal·lible i senzill perqu...

Alguns amics m'han comentat que utilitzen aquest nostre blog, quan tenen convidats a sopar. Des que tinc coneixement d'això, tinc una gran responsabilitat quan escric una recepta al blog. En propers posts intentaré aconsellar-vos diferents sopars curiosos, amb receptes que he publica t al blog, amb més o menys dificultat, i més o menys laborioses. En aquest cas us proposo un sopar en què podreu tenir-ho tot preparat amb antelació. Un sopar una mica treballat ha de tenir uns entrants que sorprenguin. Per exemple un rotllet de salmó , o un xopet de pèsols i pernil . Jo fugiria dels aperitius, sobretot de patates fregides, olives i similars. De primer plat, ara que començarà (esperem) el bon temps, us suggeriria, un carpaccio de carbassó , o bé una amanida de tomàquet, alvocat i mozzarella . De segon, jo faria un plat italià que se serveix fred, el Vitello tonato , per als qui no el conegueu us sorprendrà, i per als qui ja l'hàgiu tastat en algun restaurant veureu que és...

Some friends have told me they use this blog of ours when they have guests for dinner. Ever since I found out, I've felt a great responsibility whenever I write a recipe on the blog. In the next few posts I'll try to suggest different, interesting dinners, using recipes I've published on the blog, of varying difficulty and effort. This time I'm suggesting a dinner you can have completely ready in advance. A slightly more elaborate dinner needs starters that surprise. For example, a salmon roll , or a pea and ham shot . I'd steer clear of nibbles, especially crisps, olives and the like. For the first course, now that the good weather is (hopefully) on its way, I'd suggest a courgette carpaccio or a tomato, avocado and mozzarella salad . For the main course, I'd make an Italian dish that's served cold, vitello tonnato : those who don't know it will be surprised, and those who've already tried it in a restaurant will see that it's really ...

Novetat a casa dels meus pares, durant aquesta setmana santa, la meva mare ens ha sorprès amb aquesta recepta diferent. Sardines farcides de parmiggià Ingredients Sardines formatge parmigià reggià ratllat llet julivert Pa ratllat 1 ou Preparació Netegeu bé les sardines, i traieu l'espina, deixant-les tancades per una banda. A part barrejar el formatge parmesà (parmigiano reggiano) amb una mica de llet, mirant que quedi espès, afegir julivert, aquesta pasta serà el farcit de les sardines. Omplir les sardines amb una mica de la pasta de formatge, i passar a continuació per farina, després per ou i finalment per pa ratllat. Fregiu en abundant oli les sardines i després poseu-les sobre un paper absorbent per eliminar l'excés d'oli. Serviu-les acompanyades d'uns tomàquets a la provençal, que són simplement tomàquets partits per la meitat amb una mica de pa ratllat, all, julivert i oli per sobre, i fets al forn amb el grill fins que estiguin ben daurats, amb uns 10 minuts n...

Something new at my parents' house: this Easter, my mother surprised us with this different recipe. Sardines stuffed with Parmesan Ingredients Sardines Grated Parmigiano Reggiano Milk Parsley Breadcrumbs 1 egg Method Clean the sardines well and remove the backbone, leaving them joined along one side. Separately, mix the Parmesan (Parmigiano Reggiano) with a little milk, making sure it stays thick, and add parsley; this paste will be the filling for the sardines. Fill the sardines with a little of the cheese paste, then dip them in flour, then egg and finally breadcrumbs. Fry the sardines in plenty of oil and then place them on kitchen paper to remove the excess oil. Serve them with tomatoes Provençal, which are simply tomatoes cut in half with a little breadcrumb, garlic, parsley and oil on top, cooked under the oven grill until nicely golden; about 10 minutes should be enough. 🌐 Llegeix aquesta recepta en català

Aquest arròs és un clàssic, a la cuina de cada dia de la meva mare. És un plat senzill. A la meva dona li agrada molt, per la qual cosa quan estem uns dies a casa dels meus pares, sempre acaba fent-lo algun dia. La combinació del plàtan fregit amb la carn i l'arròs està molt bé. Per a mi és un plat que és bo però que no és sublim, li poso si està ben fet un 7, que no està gens malament. Aclariré aquesta idea, la meva escala de valoració, acaba en el 10, quan alguna cosa és a més de bona, sublim. Hi ha plats que ben fets poden optar al 10, i n'hi ha d'altres que assolint la perfecció en la seva execució (aquest n'és un bon exemple) només poden optar al 8, i un 8 no és fàcil d'aconseguir a la cuina. Alguna cosa de 8 està boníssima. Per entendre-ho, podem seguir la idea dels salts de cavall en gimnàstica esportiva. Un salt té una dificultat, que li atorga una nota màxima, si s'executa perfectament s'assoleix aquesta nota. Hi ha salts que tenen com a nota màxima...

This rice is a classic of my mother's everyday cooking. It's a simple dish. My wife loves it, so whenever we spend a few days at my parents' house, she always ends up making it one day or another. The combination of fried banana with the meat and the rice works really well. For me it's a dish that's good but not sublime; if it's well made I give it a 7, which isn't bad at all. Let me explain this idea, my rating scale: it goes up to 10, when something is not just good but sublime. There are dishes that, well made, can aim for a 10, and others that, even executed to perfection (this one is a good example), can only aim for an 8 — and an 8 isn't easy to achieve in the kitchen. Something that scores an 8 is delicious. To understand it, think of vaults in artistic gymnastics. Each vault has a difficulty that gives it a maximum score; if it's performed perfectly, that score is achieved. Some vaults have a maximum of 10, others 9 or 9.5. For me, cookin...

Ahir vaig sopar al Restaurant Ot , a la seva nova ubicació del carrer Còrsega 537. Ja fa més d'un any que hi són, però com que es va donar a conèixer quan eren al barri de Gràcia, quan reserves encara et recorden que ja no hi són. Havia estat al restaurant a la seva anterior ubicació fa uns 8 anys, i en aquell moment sorprenia més la seva modernitat; avui hi ha més restaurants semblants a Barcelona. L'OT és, al meu parer, un dels millors restaurants de cuina moderna de Barcelona i amb una relació qualitat-preu molt interessant. El menú degustació, que a més és sorpresa, va estar compost de: 2 Entrants Aire de remolatxa, amb formatge fresc i ous d'areng Llagostí en tempura de safrà i iogurt de flor de taronger 2 Primers Amanida de lletons escabetxats amb poma, pipes i maduixes. Sopa de peix de roca, escuma de coco, escamarlà i tirabecs 2 Segons Lluç a "l'all cremat", amb "rossejat" de fideus i alfàbrega Conill amb pols de carquinyolis, cargols, polent...

As I've mentioned several times here, I lived in Italy for almost 3 years, working for a company in the Olivetti group. The offices were in the centre of Milan, on Via Pantano, near the Torre Velasca, right above what is, for me, the best pizzeria in Milan, "Pane e Farina". The other one I liked is the Premiata Pizzeria on the Naviglio Grande, a lovely place. At the pizzeria below the office, eating wasn't very expensive, about 10,000 lire, roughly 900 pesetas at the exchange rate, but that was quite a while ago now (10 years). There I almost always ate the calzone farcito, a folded pizza (calzone, not "pizza calzone") filled with tomato, mozzarella and cooked ham; the difference from a normal calzone is the ricotta, a kind of fresh curd cheese like mató, which you can also find in Spain. Yesterday I was home alone and had a Buitoni pizza base in the fridge (made by Nestlé), the rolled-up kind — I recommend it. Here's the recipe. Calzone farcito I...

Ja ho he explicat diverses vegades per aquí, vaig viure gairebé 3 anys a Itàlia, treballant en una empresa del grup Olivetti. Les oficines eren al centre de Milà, a Via Pantano, prop de la Torre Verlasca, i sobre la que per a mi és la millor Pizzeria de Milà, "Panne e Farina", l'altra que m'agradava és la Premiata Pizzeria al Naviglio grande, un lloc preciós. A la pizzeria de sota l'oficina, menjar no era gaire car, unes 10.000 lires, al canvi unes 900 pessetes, però d'això ja fa força temps (10 anys). Allà menjava gairebé sempre la Calzone Farcita, és una pizza plegada (calzone, no Pizza calzone), que a l'interior porta tomàquet, mozzarella, pernil dolç i la diferència amb un calzone normal, és la Ricotta, que és una mena de mató, que també es pot trobar a Espanya. Ahir, estava sol a casa, i tenia a la nevera una base de Pizza Buitoni (comprada a Nestlé), aquesta que ve enrotllada, la recomano. Aquí va la recepta. Calzone Farcita ...