Ous cabrejats

Entre els plats que em semblen de 10, hi ha uns bons ous fregits. De fet cuino des de fa temps els espaguetis Lucio, que ja haureu llegit per aquí.

Fa uns dies vaig sopar amb uns amics al restaurant la Flauta, carrer Aribau, 23, entre Diputació i Consell de Cent. El vam triar perquè tenen una taula que ens semblava idònia per menjar amb nens, (gran error, encara no s'ha inventat una taula per menjar tranquil·lament amb dos nens de dos anys i uns altres dos de 4). Estàvem tornant cap a casa, després d'un passeig pel centre de Barcelona, quan vam passar per davant de la Flauta.

- I si sopem aquí, i així arribem a casa amb els nens ja sopats?

- No sé, no sé, amb els quatre nens sempre acaba sent la batalla de Lepant.

- Com vulgueu, però fan uns ous cabrejats boníssims

- Val, entrem, segur que avui es porten bé els nens.

Del sopar, només recordo els ous cabrejats, que bàsicament són com els d'en Lucio, però amb unes patates fregides diferents (més petites), pebre vermell dolç i una mica de picant, realment bons. És d'aquests plats que em senten malament perquè els menjo massa ràpid, amb golafreria, sense poder parar, sense respirar.

No recordo el preu, però em va semblar just, els nens van menjar croquetes, patates fregides, pa amb tomàquet, i coses per l'estil.

Com sempre quan en sortim, vam dir a l'uníson:

- mai més!

Però no pel restaurant, que em va divertir, sinó pels nens, que es van portar força malament, com sempre en aquests casos, sopar fora de casa amb amiguets (còmplices).