3 o 4 al dia

Ahir, per dinar volia fer verdura per acompanyar uns lloms de bacallà. Tenia bròquil, i el que vaig fer és afegir-hi a aquesta verdura 4 o 5 filetets d'anxova, per donar-li una mica de sabor a mar. Aquest és el truc que vull explicar avui en aquest post. Quan poses les anxoves a un guisat, aquestes es desfan de seguida, per la qual cosa no les trobes, però li aporten un sabor a mar molt especial. Cal bullir el bròquil, uns 15 minuts, i després en una paella amb una mica de mantega i unes gotes d'oli d'oliva, posar-lo a enrossir aixafant-lo una mica amb una forquilla. Per donar-li un toc diferent, hi podeu afegir les anxoves, que a més ens fan de sal, i una mica de l'oli que porten aquestes (només si són de qualitat). Curiosament vaig pensar a fer-ho perquè tenia un pot petit d'anxoves de l'Escala, que són les més famoses a Catalunya. Un producte excel·lent, però que per l'escassetat d'aquest peix té actualment un preu desorbitat. El bacallà, simplement ...

Fa ja algun temps, vaig publicar en aquest nostre blog la recepta del "Menjar Blanc" de la meva àvia, en el que per a mi representa l'acte més important de compartició de coneixement que he fet en aquest nostre blog. Aquí la teniu. Ara, em venia de gust treballar una versió més moderna, perquè millorar-la crec que és impossible. Volia fer alguna cosa per canviar la presentació, cal dir que en la seva versió tradicional és difícil presentar aquestes postres d'una manera curiosa i/o elegant. Vaig pensar a fer un menjar blanc una mica més líquid del que és habitual, augmentant la proporció de llet, i fer-ne un caviar o alguna esfera més gran, utilitzant la tècnica de l'esferificació inversa (aprofitant que porta molta llet), però em va semblar massa salt mortal per a una recepta tan antiga. Al final m'he decidit a canviar-ne la textura. Per a això he afegit una mica de llet a un got de menjar blanc tradicional, preparat amb anterioritat seguint la recepta de s...

L'altre dia, tenia dos porros a la nevera que estaven previstos per a un pastís de porros que fa la meva dona, just aquest . Com que al final no vam fer el pastís, el vaig fer servir per fer-me un plat de pasta senzill i saludable. De fet estava tan bo que el vaig fer dos dies (seguits). Pasta amb porros. Ingredients per a una persona (és que ho vaig fer només per a mi) Un porro Mantega Una gota d'oli Nata Pasta Julivert (Opcional: el vaig posar perquè el tenia) Preparació Bullir la pasta en abundant aigua amb sal, seguint les instruccions del fabricant. Si voleu tocar les estrelles amb les papil·les gustatives, podeu fer-vos la vostra pròpia pasta, aquí teniu el post en el qual explico com ho faig jo. Amb una mica de mantega i una gota d'oli (perquè aquesta no es cremi), sofregir 3 o 4 minuts el porro tallat en juliana fina, és a dir ben fi. Afegir-hi 50 ml de nata, només una mica. Remenar durant 2 minuts, afegir a la paella la pasta ja bullida i escorreguda, amb u...

Ahir vaig estar provant coses amb les empanadilles. Vaig veure al supermercat una bosseta de les típiques marca la cocinera, el paquet de 16 obleas i em vaig dir anem a fer alguna cosa nova. Anem a investigar. Em vaig posar a la cuina, vaig obrir la nevera, intentant que aquesta acció funcionés com un catalitzador d'idees, i vaig veure allà una bosseta de mozzarella, vaig seguir mirant i vaig veure un paquet de pernil d'ànec. He de dir que si hi hagués hagut pernil normal, l'hauria utilitzat però només n'hi havia d'ànec. Em vaig dir a mi mateix, ja està, faré una empanadilla de mozzarella i pernil d'ànec. Gran error. La barreja no surt bé, no aporta res. A més les mozzarelles que van amb la bossa en aigua, no es fonen bé, i queden molt gomoses. A més les empanadilles van agafar una quantitat d'oli, que ni amb tot el paper absorbent del món hauria pogut treure. Me les vaig menjar, els vaig fer unes fotos abans, però no va ser un gran descobriment. Moltes v...

Para escribir este nuestro blog, utilizo el servicio de blogger, del que estoy bastante contento, sobretodo por su sencillez. Pero por ejemplo cuando algún amigo me pide la dirección del blog, tengo que explicarle lo de 3o4aldia.blogspot.com, demasiado complicado. Ahora con el nuevo dominio podeis entrar al blog poniendo solamente 3o4aldia.com . Para los que accedeis al blog desde lectores de Feeds, no cambia nada de nada, deciros que actualmete son ya unas 140 personas las que accedem al blog de esta manera. Pronto pondré alguna dirección de email, ligada a este dominio para que podais contactarme directamente. Me hace ilusión tener el dominio 3o4aldia.com, y por solo 12 euros + IVA (con redireccionamiento a blogger incluido), hace unos 13 o 14 años, compré mi primer dominio, de hecho fue un regalo para mi hermano, y recuerdo que me costó unas 8.000 pts de la época, y sin ningun tipo de alojamiento. Pues nada, algo nuevo por aquí, que hace que vayamos mejorando

Avui Diumenge ha estat un gran dia de cuina. Després de molt de temps sense fer-la, i animat per un llibre que he llegit recentment, titulat Calor, (del qual he parlat per aquí ), m'he decidit a fer pasta fresca a casa. Fer la teva pròpia pasta, com fer el teu pa , o la massa de la pizza , dona unes sensacions fantàstiques. Segurament és degut al fet que aquestes tasques ens traslladen a un temps en què, a totes les cases es feien aquestes coses, i no es comprava gairebé res preparat. Jo em sento especialment bé a la meva cuina quan preparo aquestes coses. Tan bé és interessant preparar un bon arròs, o un wok de verdures, o fent experiments amb les esferificacions , però us asseguro que no és el mateix. La pasta fresca és una cosa seriosa. I sent novell com sóc en aquests menesters (i en d'altres), em limitaré a explicar com ho he fet jo, després d'haver llegit moltes coses, entre elles el llibre del qual parlava. Però que quedi clar que no pretenc fer de mestre, només an...

Avui estava sol a casa. Encara que com sabeu, m'agrada molt cuinar, em costa horrors ficar-me a la cuina per preparar alguna cosa només per a mi. Moltes vegades, quan estic només acabo menjant coses, que mai no explicaria en aquest nostre bloc. Però avui he trobat la inspiració en un pa de llenya que va sobrar d'ahir, i m'he fet unes bruschette (llegit brusquet) senzilles i delicioses. Normalment a Itàlia se serveixen com a entrants, el que ells anomenen Antipasti. Però per mi avui han estat un primer plat, fresc i lleuger. Com que pot alguna cosa tan senzill, ser tan sorprenentment bo!!!. Bàsicament són pa torrat, amb un pensament d'all fregat per sobre, molt poc, un bon rajolí d'un bon oli, ia sobre ja hi poseu el que vulgueu. La bruschetta més típica i per mi la millor, és la que té una base de tomàquet tallat petit, amb un bon oli d'oliva i alfàbrega. Se li pot afegir una mica de llimona altres herbes, oli balsàmic, o per exemple una anxova, pernil, una mica...

Avui ha vingut a dinar a casa un bon amic, gran aficionat a la cuina, i és clar que volia cuinar ell. Al final hem fet un plat cadascú. Ell ha fet la recepta que justifica aquest post. Aquest matí m'ha dit, compra bacallà i ous i faré una truita espectacular. Ell ja sap que jo sempre tinc bacallà dessalat congelat a la meva nevera. A dir veritat, a mi la idea d'una truita de bacallà no m'entusiasmava gaire, però confio prou (però sense exagerar) en les seves habilitats a la cuina, per la qual cosa he pensat, si diu que està tan bona serà per alguna cosa. I així ha estat, està boníssima, a més ha quedat preciosa, mireu la foto. M'ha comentat que és un plat típic de sidreries i locals de pinxos. Sempre fantasiegem sobre el restaurant que tindrem algun dia, m'ha dit aquesta la posem a la carta segur, eh?. És molt senzilla de fer, i una vegada més ens hem acabat rendint al "menys és més" de Mies Van der Rohe. Ingredients 2 ous un llom de bacallà dessalat mitja...

A La Vanguardia, van publicar recentment un article sobre el lliurament del premi "Premio de Hoy', dotat amb 60.000 euros. Tota la "gastroblogosfera" parla d'aquest lliurament, per la polèmica que ha obert el premiat. Aquest premi va anar a parar a l'obra 'La cocina al desnudo' de Santi Santamaria, el xef tres estrelles del Racó de Can Fabes, primer 3* de Catalunya, dada que el cuiner de Sant Celoni no oblida mai recordar als seus llibres, algunes vegades amb un adhesiu a la portada. Recordar que Santamaria a més té altres estrelles en altres restaurants, l'Evo a Barcelona i el Sant Celoni a Madrid, una i dues respectivament, els dos situats en hotels de la cadena Hesperia. Jo sóc fan de Ferran Adrià, però com a apassionat de la cuina, he de reconèixer que em fa por la direcció que està prenent el fenomen de la nova cuina d'Adrià i els seus deixebles. De totes maneres ja he explicat en alguna ocasió que a casa tinc des de Kit d'esferific...

L'altre dia, vaig comprar a l'Ikea, Svenskt Tunnbröd , o sigui unes Fines galetes de pa de blat, que és com està traduït el nom del producte al paquet. Els que hàgiu estat a l'IKEA alguna vegada segur que haureu vist els rotllets de salmó i enciam, que venen al Bar, just al costat dels frankfurts a 1€. A mi m'encanten (els rotllets, s'entén). Doncs el "pa" que utilitzen per fer-los és el Svenskt Tunnbrö. Aquest producte està a mig camí entre el Roomali Rotim hindú, i un crep sec, amb un punt del pa àrab, que és el que serveixen per a alguns paninis a Itàlia. El pa en qüestió es pot comprar a la botiga de productes alimentaris que hi ha a l'IKEA després de les caixes. El Senyor IKEA és un fenomen en això de distribuir l'espai de les seves botigues. La botiga té diversos productes, a més dels Svenskt Tunnbröd i el salmó fumat, però per a mi els fixos són aquests dos. Un dia vaig comprar una Sidra de Pera en llauna. Vaig pensar que seria una cosa cur...

Ja estic acabant Calor, el llibre que us vaig recomanar per aquí . Aprofito per tornar-lo a recomanar, és a dir, per recomanar-lo de nou. Ara vull llegir una sèrie de llibres amb títol gastronòmic, els Nocilla ... Són els llibres de micro-relats, d' Agustín Fernández Mallo. He vist que després del llibre Nocilla dreams, ja arriba a les llibreries Nocilla Experience. M'havien parlat molt bé del primer, però no l'havia llegit, i ja ha sortit el segon. Doncs ara que tinc temps els llegiré tots dos. Sembla que serà una trilogia, el tercer s'hauria de dir quan surti, Nocilla Lab. M'ha fet gràcia veure, que a prop de Sant Jordi alguns blocaires que escrivim sobre comestibles, ho fem també sobre llegibles. A part de les meves dues referències a llibres, El asombroso viaje de Pomponio Flato i Calor, m'ha fet gràcia, veure al blog de Baixa Gastronomia , un article sobre el nou bestseller de Ruiz Zafón, El joc de l'àngel. La part positiva de la meva lesió, a la qual ...

Fa ja algun temps, vaig escriure sobre el tall que feia al carbassó, aquell post el vaig anomenar "Si t'agrada tallar" arran d'un llibre sobre cuina Zen, en el qual el cuiner deia diverses vegades aquesta frase. Tot això ho teniu aquí , en aquest post de setembre passat. Últimament tallo d'una nova manera el carbassó, no és que hagi oblidat l'altre tall, que m'agrada molt i crec haver-lo inventat sol, en el sentit que no l'he après de ningú. Aquest nou va molt bé sobretot per als carbassons grans, aquests que tenen la part central molt esponjosa i que no sap a res. Per entendre el procés mireu les fotos que li he fet, prement a la imatge la veureu amb més resolució. Intento explicar-ho en prosa: Primer tallem el carbassó en quatre parts longitudinalment. Veure segona imatge. D'aquesta manera queda a un costat, dels quatre trossos, aquesta part que no ens interessa quan són carbassons molt grans. Li traiem aquesta part (que tindrà una for...

Ahir vaig estar menjant a casa del meu germà Artur i la meva cunyada Sònia, va ser un dinar sense planificar. Parlem per telèfon a les 12:00, Com esteu? on esteu?, mengem junts? i vam decidir dinar a les 13:30, a casa seva. Sempre es menja bé (i divertit) a casa. Aquesta vegada la meva cunyada ha fet la seva versió d'un clàssic italià, el minestrone, ella ho va fer sense pasta. Una sopa de verdures i cansalada, deliciosa, que em recordava a temps enrere quan ho feia la meva mare o ho havia menjat en alguna "Tavola calda" a Itàlia. Ho va fer en un moment i era realment deliciós. De fet sorprèn que alguna cosa aparentment tan senzilla, estigui tan bona. Ingredients Panxeta (no fumada, en català en diem Cansalada Viada) All Pastanaga Mongetes Api Ceba Julivert Verdures diverses. Preparació El primer que cal fer és tallar la cansalada a trossos petits, i fregir-la en una mica d'oli, fins que estigui ben daurada. Després afegim 3 o 4 dents d'all, si són petites una per...