Com fer Pasta fresca casolana

Avui Diumenge ha estat un gran dia de cuina. Després de molt de temps sense fer-la, i animat per un llibre que he llegit recentment, titulat Calor, (del qual he parlat per aquí), m'he decidit a fer pasta fresca a casa.

Fer la teva pròpia pasta, com fer el teu pa, o la massa de la pizza, dona unes sensacions fantàstiques. Segurament és degut al fet que aquestes tasques ens traslladen a un temps en què, a totes les cases es feien aquestes coses, i no es comprava gairebé res preparat.

Jo em sento especialment bé a la meva cuina quan preparo aquestes coses. Tan bé és interessant preparar un bon arròs, o un wok de verdures, o fent experiments amb les esferificacions, però us asseguro que no és el mateix.

La pasta fresca és una cosa seriosa. I sent novell com sóc en aquests menesters (i en d'altres), em limitaré a explicar com ho he fet jo, després d'haver llegit moltes coses, entre elles el llibre del qual parlava. Però que quedi clar que no pretenc fer de mestre, només animar-vos a provar-ho, perquè val la pena.

Fer-la és senzill, però molt laboriós. Ja l'he fet, utilitzant només dos ingredients, bé al final tres; a saber: farina, ou i aigua. La proporció és molt fàcil de recordar. 100 grams (el que els italians anomenen 1 etto) de farina per cada ou; l'aigua la posem al final, només si veiem que queda massa sec, però molt poca, jo m'he limitat a mullar una mica la bola de pasta, quan estava pastant.

He de dir que no he fet servir cap màquina per estirar la pasta, ho he fet amb corró. Però ja he decidit que la meva propera compra per a la cuina, serà una màquina per a la pasta, que em permetrà deixar-la més fina. De fet m'autoregalaré aquesta pel meu proper aniversari.

El procés el veieu bé a les fotos que he anat fent, i que acompanyen aquest post. Us aconsello clicar a la imatge per veure-la ampliada. Així a més de veure com hauria de quedar, amortitzem la meva feina.

Per començar fem un volcà amb la farina, i posem a dins l'ou, és molt important que sigui un ou de qualitat, fixeu-vos que és el que dóna el color a la pasta.

Després comencem a pastar amb els dits, de fora cap a dins. Quan aconseguim ja una massa una mica uniforme, comencem a pastar bé, en aquest punt cal treballar dur, fins aconseguir una bola com la de la foto 2. Si ens queda una mica seca, la mullem com he dit amb una mica d'aigua.

Un cop tenim la bola ben pastada (no menys de 10 minuts), amb el corró l'estirem el més fina possible (em ve al cap la meva futura màquina per fer pasta) veure figura 3. Després la tallem com vulguem o puguem. En el meu cas he fet uns tagliatelle, per als quals he aprofitat el corró com a regle per deixar-los ben rectes. Veure foto.

Un cop tallats, els deixem anar i els empolvorem amb una mica de farina per evitar que s'enganxin. Només ens queda posar-los en abundant aigua bullint amb sal. El temps de cocció dependrà de com de fina hàgiu aconseguit deixar la pasta. Jo els he tingut uns 4 minuts. Si s'aconsegueixen fer més fins, amb uns 3 hauria de bastar.

L'última foto ja és la pasta al plat. Per poder degustar bé aquesta pasta, estava excel·lent, me l'he menjat saltada només amb una mica de mantega i sàlvia. Deliciosa.