Bruschette, una torrada una mica diferent

Avui estava sol a casa. Encara que com sabeu, m'agrada molt cuinar, em costa horrors ficar-me a la cuina per preparar alguna cosa només per a mi. Moltes vegades, quan estic només acabo menjant coses, que mai no explicaria en aquest nostre bloc.

Però avui he trobat la inspiració en un pa de llenya que va sobrar d'ahir, i m'he fet unes bruschette (llegit brusquet) senzilles i delicioses.

Normalment a Itàlia se serveixen com a entrants, el que ells anomenen Antipasti. Però per mi avui han estat un primer plat, fresc i lleuger.

Com que pot alguna cosa tan senzill, ser tan sorprenentment bo!!!.

Bàsicament són pa torrat, amb un pensament d'all fregat per sobre, molt poc, un bon rajolí d'un bon oli, ia sobre ja hi poseu el que vulgueu.

La bruschetta més típica i per mi la millor, és la que té una base de tomàquet tallat petit, amb un bon oli d'oliva i alfàbrega. Se li pot afegir una mica de llimona altres herbes, oli balsàmic, o per exemple una anxova, pernil, una mica de mozzarella, i moltes altres coses. A més de amb tomàquet es fan també amb caviar d'albergínia, amb carbassó fregit, milers d'elles, totes les que us pugueu imaginar es poden fer, i de fet es fan.

El plat és tan senzill (una vegada més, Menys és Més) com pa torrat amb una mica, insisteixo en allò de poc, d'all fregat i un bon oli d'oliva, com a base.

Proveu-les ja!