3 o 4 al dia

Aquest dimarts, vaig ser al sopar dels Global Mobile Awards 2009 que es va celebrar en el marc del Mobile World Congress, el congrés que ha "ocupat" Barcelona tota aquesta última setmana. Ja vaig ser al sopar del 2007 i com no podia ser d'una altra manera, us ho vaig explicar per aquí . Recordava el sopar com un autèntic rotllo, però aquest cop vaig demanar assistir-hi perquè aquest any tenia millor pinta que altres anys. Per començar presentava els premis un showman anglès, anomenat Michael McIntyre, un rotllo molt divertit a l'estil del Gran Wyoming, que va fer que el lliurament de premis es pogués suportar. Però el millor va passar quan es van acabar els premis i el sopar, perquè vam tenir un miniconcert (4 cançons a l'estil Jam session) del també anglès Jamie Cullum, el jove músic que ha posat de moda el Jazz/pop, un virtuós que barreja millor que ningú diferents estils, i que en directe és realment genial, un veritable showman. Acompanya aquest post, una fo...

Avui he menjat, salmó amb bifun. El Bifun són els fideus llargs d'arròs, el que serien els espaguetis típics de les cuines asiàtiques, basats en l'arròs en lloc del blat. El Bifun el podeu comprar ja en molts llocs, a més de les botigues orientals que hi ha a la majoria de les grans ciutats, també es troba en botigues de dietètica i herboristeries, i en altres llocs, jo l'he comprat en un supermercat de la cadena Veritas. Simplement he fet el salmó (un tros de llom sense espines), 1 minut per cada banda en una paella sense gens d'oli, li he afegit una mica de sal i pebre acabat de moldre. Els fideus d'arròs els he bullit 5 minuts, (això dependrà del fabricant, jo ho he fet a ull, perquè al paquet de Veritas no deia res sobre el temps de cocció). Després de bullir-los els he escorregut bé, i els he saltat a la mateixa paella on havia fet el s...

La meva família política, el que els anglesos dirien la meva mare política i el meu pare polític, viuen a Meliana, un petit poble de l'Horta Nord de València. La meva germana política, la Laura, la seva parella en Josep i el seu fill Gerard a l'Alcúdia, a l'altra part de València. Direu: i per què ens explica això ara? Perquè, com que els meus pares viuen a Tortosa, jo he passat els últims Nadals a l'autopista A7. Aquest any en lloc de fer viatges tan llargs, hem introduït una variació, ens hem aturat a mig camí per dinar. Abans de Nadal, vam parar al viatge Barcelona-València, a l'Ampolla, poble de mar, més o menys a mig camí. No sabíem on menjar, vam aparcar el cotxe al Club Nàutic, i vam acabar al restaurant del mateix club. Vam menjar molt bé. Hi havia un menú infantil per 9 euros (em va semblar car), pasta amb tomàquet, carn arrebossada i gelat, força correcte, tot i que no per merèixer una estrella infantil, crec que es pot fer aquest menú donant alguna sorpre...

Tots hem sentit alguna vegada, dir a la gent gran, això de "les mandarines d'ara no són com les d'abans", o "els tomàquets d'abans sí que eren bons". A casa meva a Tortosa, (el que seria casa dels meus pares), tenim un arbre de mandarines d'una varietat antiga, de les d'abans. Sembla que al meu oncle avi li agradaven molt els cítrics, i tenia plantat al seu hort, un taronger de cada varietat, de manera que la meva família materna tenia taronges (de l'arbre) durant més temps. Això fa que anys després tinguem arbres de varietats molt estranyes com aquest "mandarí", que fa les mandarines més riques del món, això si amb extra de llavors, i no gaire fàcils de pelar, o un taronger que ens dóna taronges sanguines, o un altre que dóna taronges totalment dolces, anomenades imperials, sense res d'acidesa. Avui amb les mandarines, he fet un suc (no us podeu imaginar la quantitat de llavors que sortien, i amb aquest he fet un gelat. El sabo...