3 o 4 al dia

Estic especialment orgullós d'aquest post avui. El meu primer Poema Visual. A mig camí entre Brossa i El Roto, des del respecte i l'admiració a tots dos. Espero que no calguin explicacions.

M'agrada el tàrtar del salmó i em moro per un bon sashimi. La recepta, o la idea, que us proposo, ja està clara amb el que seria el nom del plat, que coincideix a més amb el títol del post, Semi Tartar de Salmón, alvocat i préssec de Calanda. Pràcticament la recepta. Una idea a mig camí entre un tàrtar de salmó i un sashimi. En lloc de tallar-picar el salmó que seria el que faríem en un tàrtar, el tallem a brunoise, donats de més o menys, mig centímetre de costat. De la mateixa mida tallem el préssec (en aquest cas de Calanda) i l'alvocat, ja sabeu per pelar-lo (vaig fer el vídeo el dia que vaig fer aquest plat), i també el tallem d'aquesta mida, afegim una mica de llimona una mica de salsa de soja, remenem bé i ho deixem reposar durant uns 30 minuts. Per acompanyar-lo va molt bé una mica d'enciam, en aquest cas unes fulles de cabdell. En aquest cas la seqüència de fofos, veieu el procés, que és simplement tallar-ho tot, i dues presentacions possibles.

Ara ja feia massa temps que no esferificava. Vaig tenir les meves primeres (i últimes) experiències amb la tècnica de l'esferificació, després que em regalessin el famós Kit un Nadal, les podeu trobar pel bloc. La meva màxima creació va ser sens dubte l'Ou fregit de mango i iogurt, aquí teniu el post perquè no hàgiu de buscar-lo, la meva altra experiència digna d'esment, sempre amb Mango, va ser un spaguetti d'aquest fruit, aquí hi ha el post en qüestió.  En aquesta ocasió vaig provar amb la tècnica de l'esferificació inversa, que es basa a utilitzar productes que ja tinguin Calci, per la qual cosa per produir la reacció d'esferificació, només cal l'Alginat Sòdic, conegut també pel seu nom comercial Algin, o amb un altre nom més lleig E401.   En lloc de barrejar l'alginat amb el producte, i llençar-lo sobre un bany d'aigua amb Calcic, en aquest cas fem el bany d'Aigua amb Alguin, i hi posem només el producte que porti Calcio, per exemple com en...

Al juliol vaig entrar en una botiga d'artilugis de cuina, i vaig sortir amb una màquina de pasta, una glaçonera de silicona i entre altres coses, un rotllo de 20 metres * 4,5 cm de PVC, que serveix per fer cèrcols, per presentar les coses en forma de cilindres. Com que és un rotllo talles la quantitat que necessites per al diàmetre que vols, l'enganxes amb una mica de celo, fent un cilindre i ja ho pots omplir del que vulguis. Avui he trobat el rotllo en qüestió i he aprofitat per millorar la presentació d'un arròs senzill amb pebrots, de subsistència que seria el meu menjar. Estava sol a casa i no volia cuinar, he acabat fent fotos a un arròs a què li donaria un 6 sobre 10, però preciós. L'arròs era un simulacre humil de rissotto, fet amb una arròs bullit, que em va sobrar l'altre dia. La part positiva és que ho he fet molt ràpid, i el resultat era decent. He saltat en oli uns pebrots verds tallats molt fins, i per aconseguir una mica de picant, li he afegit mitja ...

Per fi me he comprat la  la meva máquina Imperia per fer pasta fresca. Des del moment he fet pasta 3 vegades, la darrera vegada amb els nens. Ja veieu que els meus fills són una constant als meus posts, i és així perquè són una constant a la meva cuina. Aprofito per insistir-hi, si hi ha nens a la cuina cal extremar al màxim les precaucions, sobretot l'atenció amb els focs i amb els ganivets etc. Els mànecs de les paelles han d'estar sempre cap a dins de la cuina, no cap a fora que sense nens seria més lògic i més còmode, i els ganivets lluny del seu abast. Jo pujo els nens en uns tamborets, perquè arribin bé al marbre de treball, i després col·loco aquests, lluny de la zona de foc. En altres posts vaig explicar les meves experiències amb la pasta fresca, que es resumeixen en 1 ou per cada 100 grams de farina, fem un volcà de farina amb els ous dins del cràter, barregem bé, després pastem una bona estona, deixamor reposar, i després estirar, tallar, bullir. La màquina que h...

La meva cunyada és una bona cuinera, de fet les meves tres cunyades són bones cuineres. En aquest cas, la Carme simplement tallant el pollastre d'una manera diferent, va fer un plat senzill, més atraient els nens. No sé si és que tenen la imatge Mcdonals, de fet han anat una vegada o cap (explico un una vegada i l'altre cap), però els va agradar molt d'aquesta manera, fàcil de tallar, menjar, tot un èxit. Doncs això que a part d'innovar a les coccions, als ingredients, oa les presentacions, només canviat la manera de tallar les coses, moltes vegades aconseguim canvis importants, en aquest cas aconseguim que els 4 nens (els 2 meus i els meus dos nebots), se'l mengessin millor. Aprofito per aconsellar-vos que per empanar el pollastre, passeu primer pel pa ratllat, després per l'ou i per últim una altra vegada pel pa ratllat, simplement crec que així queda millor. El pollastre arrebossat és el típic plat que quan no tenia fills, em semblava l'estupidesa més gra...

L'ajoblanco, a més d'una revista cultural, que ha aparegut i ha desaparegut diverses vegades, és un plat de la cuina tradicional espanyola. Em sembla una crema molt moderna. Ben fresquet és ideal per alimentar-nos mentre lluite contra la calor. Com que és força calòric també menys fresc, (pero sense estar calent) va bé en altres èpoques de l'any, com en l'actual. No us posaré les quantitats exactes dels ingredients, perquè quan he trucat a la meva mare, per preguntar-li la recepta, m'ha dit els ingredients, del tipus una mica d'això i una mica d'allò. És el típic plat que heu d'anar tastant contínuament, afegiu-hi algun ingredient, barregeu, torneu a tastar, fins trobar l'ajoblanco que us agrada a vosaltres. En el meu cas la meva dona, no és una gran amant de l'all, i jo he posat molt poc, tot i així m'ha dit que estava molt ric però que tenia massa all, per a la propera vegada, faré un “Sinajoblanc”. Sona de broma, i ho era quan ho escriv...