Ajoblanco

L'ajoblanco, a més d'una revista cultural, que ha aparegut i ha desaparegut diverses vegades, és un plat de la cuina tradicional espanyola. Em sembla una crema molt moderna. Ben fresquet és ideal per alimentar-nos mentre lluite contra la calor. Com que és força calòric també menys fresc, (pero sense estar calent) va bé en altres èpoques de l'any, com en l'actual.

No us posaré les quantitats exactes dels ingredients, perquè quan he trucat a la meva mare, per preguntar-li la recepta, m'ha dit els ingredients, del tipus una mica d'això i una mica d'allò. És el típic plat que heu d'anar tastant contínuament, afegiu-hi algun ingredient, barregeu, torneu a tastar, fins trobar l'ajoblanco que us agrada a vosaltres.

En el meu cas la meva dona, no és una gran amant de l'all, i jo he posat molt poc, tot i així m'ha dit que estava molt ric però que tenia massa all, per a la propera vegada, faré un “Sinajoblanc”. Sona de broma, i ho era quan ho escrivia, però ara que ho veig escrit, no em sembla mala idea, provaré alguna combinació sense all, potser amb alfàbrega o amb una altra cosa que perfum i no sigui all, us mantindré informats.

Ingredients 4 persones

• 80 gr. d'ametlles pelades
• 1 dent d'Ajo (mínim)
• 4 llesques de pa
• un bon raig de vinagre
• una mica d'oli
• aigua

Preparació

Mulleu el pa amb vinagre i aigua. Després ja simplement triturar-ho tot ben fi. Jo ho he fet amb la Thermomix, primer he mòlt l'ametlla, 20 segons velocitat màxima, després he afegit la dent d'all, ia poc a poc he anat fent ingredients, i ho he tingut a màxima velocitat una estona, diguem-ne un minut.

Per acompanyar l'ajoblanco, a tall d'ensopegades, són ideals uns raïms o uns trossets de meló.

Estic encantat amb la foto, he fet servir un feltre groc, que és un material de plàstica dels meus fills, com a fons, en poder doblegar-se que dóna un fons perfecte.