Menjar Blanc 2.0

Fa ja algun temps, vaig publicar en aquest nostre blog la recepta del "Menjar Blanc" de la meva àvia, en el que per a mi representa l'acte més important de compartició de coneixement que he fet en aquest nostre blog. Aquí la teniu.

Ara, em venia de gust treballar una versió més moderna, perquè millorar-la crec que és impossible. Volia fer alguna cosa per canviar la presentació, cal dir que en la seva versió tradicional és difícil presentar aquestes postres d'una manera curiosa i/o elegant.

Vaig pensar a fer un menjar blanc una mica més líquid del que és habitual, augmentant la proporció de llet, i fer-ne un caviar o alguna esfera més gran, utilitzant la tècnica de l'esferificació inversa (aprofitant que porta molta llet), però em va semblar massa salt mortal per a una recepta tan antiga.

Al final m'he decidit a canviar-ne la textura. Per a això he afegit una mica de llet a un got de menjar blanc tradicional, preparat amb anterioritat seguint la recepta de sempre, i li he afegit agar agar, per aconseguir una textura més compacta, permetent d'aquesta manera millorar una mica la presentació final, amb l'ús d'un motlle de silicona.

Menjar blanc 2.0

Ingredients.
250 ml de menjar blanc.
150 ml de llet
4 grams d'agar agar (o gelatina)
una branqueta de canyella i canyella en pols per decorar

Preparació
Bullir els 150 ml de llet i afegir-hi l'agar agar, remenar per aconseguir que es dissolgui bé, portar a ebullició i colar. Posar la llet una altra vegada al foc i incorporar-hi el menjar blanc, remenar bé perquè s'obtingui una barreja homogènia, i quan torni a bullir, tenir-ho uns 4 minuts a foc baix, sense parar de remenar, i ja ho tenim.

Aboqueu el Menjar Blanc en motlles i deixeu-lo refredar. Com que agafareu la forma del motlle, com més bonic sigui el motlle, millor serà la presentació del plat. Si no us surt prou espès, i es trenca en treure'l del motlle, el podeu congelar, i després el traieu del motlle congelat, i el deixeu atemperar fora de la nevera fins a l'hora de servir.

Jo he fet servir un motlle de silicona rectangular que m'encanta. El plat, per a la seva presentació, l'he rematat amb canyella (una branqueta i una mica de pols al fons), així com ratlladura de pell de llimona, que a més de perfumar, ens recorda d'on vénen els aromes d'aquest deliciós plat.

Tot i que estic convençut que la recepta del Menjar Blanc, la bona bona és l'altra (o sigui aquesta), les dues són possibles, amb el permís de la meva àvia i de la meva mare, això sí, digui el que digui el cuiner de Sant Celoni.

Com que molts amics llegiu aquest blog, aprofito per informar-vos de l'estat de la meva lesió a la vèrtebra, com diria Jorge Drexler, "Crec que he vist una llum, a l'altra banda del riu", per als qui no us vagi la poesia (que n'hi ha), dir-vos que ja estic en l'última fase de la meva recuperació.