Singapur II

Ja ha passat prou temps del meu viatge a Singapur, tenia pendent aquest post sobre un àpat al barri de Chinatown.

Després d'estar més d'una hora recorrent el mercat d'aliments de Chinatown, on vaig fotografiar les granotes vives.

A les 15:00, que en realitat eren les meves 9 del matí (hora espanyola), buscava un lloc per menjar. El principal és que tingués aire condicionat i que fos autèntic. Sorprèn que, amb la calor intensa de Singapur, molts locals al Chinatown profund no tinguin aire
condicionat, es veuen fàcilment perquè estan plens de ventiladors, i de gent al seu interior suant, imagineu-vos les cuines d'aquests locals.

Vaig trobar un local senzill, però amb aire condicionat i cuina oberta envidrada, hi havia poca gent perquè per a ells ja era molt tard.

Vaig demanar diverses coses, que em semblaven conegudes, tot i que la carta també estava en anglès, un dels tres idiomes oficials juntament amb el xinès i el malai, llevat de rice, noodles, chicken i beef, diguem que no vaig sobrat d'anglès gastronòmic oriental. El menú tenia fotos dels plats, cosa que ajudava bastant.

Vaig demanar Har Gao, unes empanadilles d'aquestes molt enganxoses amb peix a dins, servides a la vaporera típica però en aquest cas individual (molt petiteta), estaven molt bones, em vaig deixar portar per la foto, ja que em semblava alguna cosa coneguda.

Vaig menjar també uns rice roll with prawn (llagostí), aquí he de dir que vaig descobrir com es mengen les coses que rellisquen i que semblen impossibles de menjar, amb els bastonets, observant com menjaven les persones del restaurant, jo era l'únic no oriental. El truc està en què els bastonets no van del plat a la boca, sinó que s'acosta molt la boca al plat, bé pujant el plat bé abaixant el cap, i s'empeny el menjar del plat cap a la boca amb els bastonets, en anglès chopstick.

També vaig provar uns Chan Sie Bun, una mena de bola de pa molt tou amb una pasta de carn de porc especiada a dins, realment bo, és el que estan fent a la foto. Un restaurant que posa la cuina a la vista dona confiança, i vaig demanar menjar el que estaven preparant, em va cridar l'atenció la bellesa dels moviments de les mans en fer les boles semitriangulars de pa, tot un art.

De postres vaig menjar Baked egg tart per 90 cèntims de dòlar de Singapur, és a dir mig euro, que era una tartaleta de pasta semblant a la brisa, amb una mena de crema catalana per sobre, molt bona, i un Lotus Paste Bun, també per mig euro, que és una bola de pa com si fos de motlle però més esponjosa, amb una pasta de melmelada de lotus, molt dolça, em recordava la de castanyes.

Vaig acabar pagant uns 6 euros, tot regat amb una Tiger, la cervesa de Singapur.