El blog d'en Santamaria

Vaig comentar per aquí que no em va agradar gens el que va fer en Santi Santamaria, propietari del restaurant amb tres estrelles Michelin, el Racó de Can Fabes, criticant durament l'ús de la química a la cuina, una mica per donar peu al seu nou llibre. Recordareu que tota la professió se li va tirar a sobre, bé, menys l'Adrià que va callar perquè semblava que el dard anava dirigit cap a ell, i em va semblar genial que no es defensés d'una cosa que no mereixia defensa.

Aquesta polèmica no treu que sigui un gran cuiner, (com destaca sempre el mateix Santamaria en els seus llibres, "El primer tres estrelles de Catalunya") i que a més escrigui força bé. Quan escriu o parla, de vegades té un punt pedant, que en ocasions grinyola, però a mi no em molesta gaire. Des de fa molts anys llegeixo la seva pàgina al suplement dominical de La Vanguardia, i és interessant, com tot, uns dies més i altres menys.

La novetat i el motiu d'aquest post és que ara "Santi" té un blog, que de moment sembla força prolífic; em sembla una iniciativa molt interessant, sempre que continueu llegint 3o4aldia, és clar. Com ja vaig comentar per aquí, crec que la compartició del coneixement (idea de Dante, expressada a la Divina Comèdia), és la raó de l'èxit de la cuina catalana. I amb els blogs el que fem és compartir el molt o poc que sabem. En el meu cas poc, i en el d'en Santamaria sens dubte molt.

Molts altres blocaires, que com jo parlem del gastronòmic i de l'humà, han parlat del seu blog, espero que aprengui d'aquest companyerisme i l'apliqui a tots els camps. Benvingut.

Comentaris