Pannacotta

Ja vaig parlar per aquí de la Pannacotta (la nata cuita), un deliciós postre italià que s'assembla al nostre flam però cent per cent Nata, està boníssim.

He d'explicar que a part d'escriure aquest blog nostre, també sóc consultor gastronòmic, o sigui que els meus companys de feina em demanen consell quan tenen un dinar o un sopar especial, i jo els proposo què cuinar.

En aquesta ocasió em va demanar assessorament la Silvia. El dissabte, tenia amics a dinar a casa, i em va preguntar: Què puc fer que sigui molt fàcil?

Li vaig dir: Fes-los una Pizza Maria, i de postres una bona PannaCotta.

Mentre pensava en el segon, una companya li va aconsellar fer un Lluç, amb gambes i alls tendres, cuinat en papillot, que era imbatible per a un dinar de dissabte.

Com que sóc força mandrós, li vaig demanar que fes fotos de tot, ja pensant en aquest post d'avui. De les fotos la que més m'agrada és la del postre, la Pannacotta, en què s'aprecia la textura d'aquesta, propiciada per la gelatina.

He de dir que la foto no m'acabava d'agradar, el plat tenia unes flors que xocaven amb les maduixes i l'he retocada una mica amb el Photoshop (si ho fan amb les famoses, no ho farem amb una bona Pannacotta?)

Direu: I on són les receptes?

Dic: (el mateix que li vaig dir a la Silvia): són al blog, utilitzeu el cercador.

A més avui ha estat el seu Aniversari, doncs això, Feliç Aniversari.