Da Greco

El 2008 en l'àmbit personal no va ser per a mi un gran any, ja que em vaig trencar una vèrtebra a l'abril, "passejant" per l'oficina, que encara ara em continua donant problemes. El 2009 no comença millor, per la qual cosa entre una cosa i l'altra no trobo temps, ni les ganes suficients per cuinar, i encara menys per explicar-ho després per aquí.

Fa un parell de setmanes, després d'un matí de feina intensa però poc satisfactori, vaig anar a dinar amb el meu cap, i en passar per la porta de Da Greco, vam decidir fer-nos un petit homenatge (pagàvem nosaltres), menjant en aquest curiós restaurant de Barcelona.

Té un menú degustació al migdia de 18 euros, direu: homenatge de 18 euros???, entendreu que no és qüestió de gastar-se aquesta quantitat per dinar cada dia, per la qual cosa va ser un petit extra, per rellançar un dia que no començava bé. Vam acabar pagant 20 euros per persona.

El Da Greco és al Passeig de Gràcia, al número 116 bis, i té com a entrada una misteriosa porta daurada, totalment opaca sense finestres, i amb un aire barroc. La porta no dóna cap pista del que trobareu a dins, i no hi ha informació de carta ni de preu a fora. Si no el coneixes és difícil decidir-te a entrar, però sempre és ple, a més és força gran.

Jo ja hi havia estat un cop, quan obres la porta fa la impressió que et trobaràs enmig d'una escena a l'estil "Eyes Wide Shut", l'última pel·lícula de Kubrick, pel seu barroquisme i sobretot per la seva misteriosa porta i l'interior que hi ve després.

El menú consta d'un primer, un segon i 3 plats petits, el que els italians anomenarien assaggini (mini tastets), de pasta i un risotto, aquí en podríem dir 4 tapes.

La relació qualitat preu és bona, encara que jo m'esperava més de la pasta, i el risotto no tenia gens el punt melós que ha de caracteritzar el plat. Haver viscut a Itàlia, segur que em fa més exigent, en aquest tipus de menjar, que per 18 euros, és una bona opció en un ambient molt curiós. El menú és al nivell de la majoria dels menús d'aquest preu, una mica millor que els de 10 euros, la gràcia hi és en la decoració, l'ambient i els "assaggini".

Si convideu algú a dinar a Da Greco, el sorprendreu sens dubte. No sé els preus dels sopars, allò del menú entenc que és només per al migdia. A la finestra que dóna al carrer, totalment opaca també per mantenir el misteri, hi ha una foto enorme de la visita de Giovanni Rana (el geni de la pasta) a aquest restaurant. He trigat a publicar això, perquè em faltava la foto, que he fet aquesta tarda.